Catalunya
Catalunya
0

5è Fòrum Anual: “Les persones abans que les fronteres”

IMG_5871IMG_5876

El 5è Fòrum Anual d’AIC va tenir lloc dissabte 24 d’octubre a l’Edifici Neàpolis de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i va abordar com a tema principal les vulneracions de drets humans vinculades a les migracions, l’asil i a l’actual crisi de persones refugiades. Hi van assistir més de 80 persones. Com a convidats van […]

El 5è Fòrum Anual d’AIC va tenir lloc dissabte 24 d’octubre a l’Edifici Neàpolis de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i va abordar com a tema principal les vulneracions de drets humans vinculades a les migracions, l’asil i a l’actual crisi de persones refugiades. Hi van assistir més de 80 persones.

Com a convidats van intervenir Miguel Pajares (Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat – CCAR), Cristina Mas (periodista del diari ARA), José Luis Nvumba (Fundació ACSAR), Jordi Moreras (Universitat Rovira i Virgili) i Aida Guillén (Observatori Proxi – Institut de Drets Humans de Catalunya), a més de persones expertes d’AIC.

El Fòrum va obrir amb la benvinguda i presentació de la presidenta d’AI Catalunya, Maria Cañadas, que va repassar la situació actual de la crisi de persones refugiades a Europa i va argumentar que, davant dels fets dels darrers mesos, les organitzacions de drets humans no poden callar: “Davant de la crisi a la Mediterrània no calen ni més minuts de silenci ni més cimeres extraordinàries. Cal acció”, va afirmar.

Per la seva banda, el president del Comitè Català d’Ajut al Refugiat (CCAR), Miguel Pajares, va explicar les obligacions que han contret els països europeus a l’hora de proporcionar protecció internacional a les persones que fugen de la guerra o la persecució. Segons Pajares, “el refugi és un dret. I l’actual bloqueig de fronteres a Europa impedeix l’asil i vulnera tractats internacionals”. El president del CCAR va apuntar algunes solucions: “Calen vies segures, visats humanitaris i reassentament des dels països de trànsit “.

Yolanda Nieves, de l’Equip d’Asil i Refugi d’AIC, va insistir en “la necessitat de bastir una política comuna d’asil europea que garanteixi drets” i va mostrar un video realitzat per AI a Bulgària amb entrevistes a persones refugiades que explicaven en primera persona les seves experiències i sentiments.

El segon bloc del Fòrum va tractar sobre les vulneracions concretes de drets humans a què s’enfronten les persones migrants i refugiades durant el seu viatge a Europa i quan arriben a zones frontereres. “Fronteres, tanques i murs” era el títol de la sessió, que va comptar amb les intervencions de Cristina Mas, periodista de la secció d’Internacional del diari ARA, i José Luis Nvumba (Fundació Acsar Barcelona).

Cristina Mas va centrar la seva presentació en el conflicte de Síria, per mirar d’explicar la complexitat d’una guerra que, des de 2011, ha deixat centenars de milers de morts i més de 4 milions de persones refugiades. Mas va mostrar, amb xifres, com la UE acull una part molt mínima de refugiats sirians, mentre la majoria viuen en els països veïns.

José Luis Nvumba va recordar que ell mateix es va haver de exiliar de Guinea Equatorial, d’on prové, per motius polítics i que estava “viu, gràcies a la feina d’Amnistia Internacional”. Nvumba va defensar que qualsevol persona té dret “a fugir i protegir-se d’una guerra” i va recordar el que estableixen els articles 13 i 14 de la Declaració Universal de Drets Humans sobre aquest aspecte, que ara els governs europeus estan incomplint.

A la tarda, es van analitzar els discursos xenòfobs i d’odi que se solen donar en molts dels països d’acollida de persones migrants o refugiades. Jordi Moreras (URV) va apostar per la necessitat de dotar-se de “ estructures per combatre els prejudicis” i va criticar que, en els darrers anys, “les administracions han oblidat la sensibilització sobre diversitat cultural” per exemple, a través de campanyes institucionals.

Per Moreras aquest punt és essencial perquè “serà molt difícil abordar l’acollida de persones refugiades si no es desactiven els discursos d’odi” . “Em preocupa la incontenció verbal d’institucions que alimenten discurs de la por i odi cap a refugiats”, va insistir.

El Fòrum va tancar amb a intervenció d’Aida Guillén, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i responsable del projecte Proxi, que es dedica a monitorejar comentaris i discurs racista en mitjans digitals a Espanya. Guillén va recordar que “quan llegim comentaris xenòfobs a Internet i no hi responem, en certa manera ens en fem còmplices”.

El Fòrum d’AIC és un espai de trobada, reflexió i diàleg entre socis/es i activistes de l’organització amb persones expertes i altres entitats al voltant d’un únic eix temàtic i s’ha celebrat cinc vegades (Barcelona, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i el d’enguany de Vilanova).

+ Storify amb les principals piulades a Twitter #FòrumAIC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *