Catalunya
Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Autora: Yolanda Vega Traducció i edició en català: Laura Vidal   Quina és la solució per a què les víctimes de Síria obtinguin justícia? L’acte organitzat a finals de novembre per la Fundació d’Advocacia Espanyola, el despatx Guernica 37 i Amnistia Internacional va tractar temes com els crims de lesa humanitat comesos a Síria, les […]

Autora: Yolanda Vega
Traducció i edició en català: Laura Vidal

 

Quina és la solució per a què les víctimes de Síria obtinguin justícia?

L’acte organitzat a finals de novembre per la Fundació d’Advocacia Espanyola, el despatx Guernica 37 i Amnistia Internacional va tractar temes com els crims de lesa humanitat comesos a Síria, les fotografies del conegut com arxiu «Cèsar», el cas sirià a l’Audiència Nacional i sobre justícia universal.

Stephen Rapp, ex ambaixador dels EUA i que va participar en els tribunals especials de Ruanda i Serra Leone, va afirmar que a Síria s’havien comès els pitjors crims del segle XXI, i més del 90% de responsabilitat d’aquests crims recau en el règim de Bashar al-Assad, responsabilitat que demostren els milers de documents registrats pel govern.

Els Arxius Cèsar

Cèsar (nom fictici per raons de seguretat) treballava com a fotògraf forense de la Policia Militar síria. A partir del 2011 li van començar a arribar fins a centenars de cadàvers morts de centres de detenció governamentals, i que havien patit tortura, amputació, ferides de substàncies químiques, persones mortes d’inanició,.. homes, nens, dones i ancians.

Va arribar un moment en què alguna de les persones que arribaven eren conegudes, i va voler dimitir, tot i que no li van permetre fer-ho. Va seguir fins al 2014, que va fugir del país amb més de 50.000 imatges, anomenades per Stephen Rapp com «imatges de l’infern», per poder donar a entendre els crims que s’estaven cometent, i que es coneixen com els «Arxius Cèsar».

Gràcies a aquestes fotos que van ser posteriorment verificades per experts, es van poder reconèixer 6.700 persones i fins a dia d’avui, 760 famílies han pogut identificar els seus éssers estimats, i 51 famílies estan col·laborant amb la justícia de diferents països, una d’elles és Muna.

La historia de la «Muna» i l’Abdul

“Muna” és el nom fictici d’una noia d’origen sirià i que viu a Espanya des de fa més de 20 anys, i té nacionalitat espanyola. Mantenia el contacte amb la seva família a la distància, i el març de 2013 van deixar de tenir notícies del seu germà petit Abdul, que treballava repartint fruits secs. Van passar dos anys fins que el van poder identificar entre les fotos de l’arxiu Cèsar. L’Abdul va morir el juliol de 2013 en una presó al país. No saben per què el van detenir.

És possible fer justícia a les víctimes?

Fins a dia d’avui, no hi ha cap perspectiva de la creació d’un Tribunal Internacional per Síria ni que es pugui remetre a la Cort Penal Internacional, ja que la Xina i Rússia (com a membres permanents del Consell de Seguretat) ho veten.

L’últim recurs contra la impunitat a Síria és que els tribunals nacionals de diferents països jutgin els responsables dels crims de guerra i crims de lesa humanitat en exercici de la jurisdicció universal o d’altres vies legals existents (com a Espanya, França, Suecia i Alemanya).

L’esperança de fer justícia a les víctimes sirianes és a les mans dels tribunals dels diferents estats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *