Catalunya
Catalunya

Autor: Yedu, amic de Liu Xiaobo. El 13 de juliol va ser el primer aniversari de la mort del premi Nobel de la Pau, Liu Xiaobo. El seu bon amic, l’escriptor Yedu, reflexiona sobre el llegat d’un dels més destacats defensors dels drets humans i de la democràcia. Liu Xiaobo complia una pena d’11 anys […]

Autor: Yedu, amic de Liu Xiaobo.

El 13 de juliol va ser el primer aniversari de la mort del premi Nobel de la Pau, Liu Xiaobo. El seu bon amic, l’escriptor Yedu, reflexiona sobre el llegat d’un dels més destacats defensors dels drets humans i de la democràcia.

Liu Xiaobo complia una pena d’11 anys de presó per “subversió” quan va morir de càncer de fetge a l’edat de 61 anys. Les autoritats xineses es van negar a complir el seu desig de viatjar a l’estranger per sotmetre’s a tractament. Dimarts 10 per fi es va permetre a la seva vídua, Liu Xia, viatjar a Alemanya, després de vuit anys d’arrest domiciliari il·legal.

Vaig sentir una felicitat immensa quan vaig saber que Liu Xia havia aterrat a Berlín. Liu Xiaobo sempre va albergar l’esperança que ella recuperés la seva llibertat, i el seu somni finalment s’ha complert.

Liu Xiaobo va morir sense veure complert el seu desig que la Carta 08 es fes realitat. Aquest manifest per promoure la reforma política a la Xina és el seu principal llegat polític. La Carta proposa que la Xina ha d’evolucionar cap a una societat basada en la democràcia i la llibertat, amb un govern que reti comptes davant la llei.

Un any després la seva mort, encara penso en ell. Penso en les nostres converses i les idees que debatem. Un de les idees nuclears del seu pensament era l’esperit de resistència no violenta, la idea que “una Xina lliure se sustenta en la seva ciutadania”.

Era un ferm creient en la resistència pacífica, influït per les idees dels seus herois polítics: Mahatma Gandhi i Nelson Mandela. No tenia cap esperança que la reforma vingués de dalt. El canvi polític només pot venir de la ciutadania i estar guiat per la ciutadania.

La dècada passada ha demostrat que té raó. Una reforma de dalt a baix no és possible en la Xina d’avui. Les autoritats s’han tornat més controladores i repressores. Aquest és el motiu pel qual les idees de Xiaobo segueixen tenint ressonància.

Tenia una gran força per lluitar pel que creia d’una manera no violenta, però mai va ser tímid: la fundació d’un centre PEN Xinès Independent, els seus escrits, la redacció i revisió de la Carta 08 representen aquest esperit de resistència pacífica.

Un líder carismàtic, moral i responsable

Amb la mort de Xiaobo vam perdre un líder del moviment democràtic contemporani xinès. Segueix sent el nostre activista social més important. Després de la repressió de la plaça de Tiananmen el 4 de juny de 1989, Xiaobo es va dedicar a edificar un moviment democràtic que defensés els drets humans.

Amb el seu intel·lecte i encant va tendir ponts entre intel·lectuals i activistes de base. Va bastir les demandes de nombrosos grups de dissidents, sovint rivals, en un tapís sorprenent, i va fer que la seva veu pogués sentir-se a través de la Carta 08.

Quan Liu Xiaobo va perdre la llibertat, el nostre moviment va perdre un líder carismàtic, moral i responsable. Era l’aglutinant que unia a tothom. Amb els anys, la comunitat de dissidents s’ha fracturat, fet que ens mostra com d’important era Liu Xiaobo per al moviment democràtic de la Xina.

Quan Liu Xiaobo va morir, vaig sentir que el cel es desplomava. Sempre vaig albergar l’esperança que recuperés la llibertat i pogués ajudar a recompondre un moviment dividit. Però ara aquesta esperança s’ha esvaït.

No obstant això, encara que Liu Xiaobo ja no estigui amb nosaltres, les seves idees segueixen vives. I és que, malgrat tots els desafiaments i els riscos, moltes persones continuen trobant inspiració en els seus escrits i en el principi de resistència pacífica com a via per aconseguir la reforma democràtica i els drets humans a la Xina.

Hem de seguir treballant dur per obtenir la llibertat per a la família de Liu Xia i per a la Xina. Estic segur que això és el que Liu Xiaobo hauria volgut que féssim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *