Catalunya
Catalunya
0

La doble crueltat de la pena de mort

Adaptació: Lucía Foraster Garriga Les persones condemnades a mort arreu del món són sovint sotmeses a les més cruels condicions de reclusió. En molts casos malviuen en estricte aïllament, sense accés a medicaments que necessiten i vivint amb l’angoixa constant de l’amenaça de l’execució. Alguns governs no notifiquen als presos i les seves famílies l’execució […]

Adaptació: Lucía Foraster Garriga

Les persones condemnades a mort arreu del món són sovint sotmeses a les més cruels condicions de reclusió. En molts casos malviuen en estricte aïllament, sense accés a medicaments que necessiten i vivint amb l’angoixa constant de l’amenaça de l’execució. Alguns governs no notifiquen als presos i les seves famílies l’execució fins a uns dies, o fins i tot moments, abans que es dugui a terme.

Amnistia Internacional ha documentat abusos espantosos a tot el món. Pel 10 d’octubre, Dia Internacional contra la Pena de Mort, l’organització llança una campanya que destaca casos de Bielorússia, Ghana, l’Iran, el Japó i Malàisia, on la pena de mort s’aplica de forma generalitzada.

Al Japó, el règim d’aïllament ha estat la probable causa d’un trastorn delirant que ha provocat en un condemnat a mort una conducta paranoide i incoherent. A l’Iran, són almenys 84 persones les que s’enfronten a la pena de mort per delictes presumptament comesos quan eren menors de 18 anys, fet viola el dret internacional dels drets humans. A més, les execucions es programen i es cancel·len sense avís, provocant tortura mental en el pres. A Malàisia, la manca de transparència sobre l’ús de la pena de mort es tradueix en el fet que els condemnats a mort romanen en la ignorància respecte a les seves peticions de clemència. A Bielorússia, l’ús de la pena de mort està també envoltat de secretisme. Les execucions s’oculten estrictament al públic i es duen a terme sense notificar-ho prèviament als presos, les famílies i advocats. Les autoritats d’aquest país europeu, l’únic que va dur a terme execucions (2) el 2017, es neguen a tornar els cossos de les persones executades a les famílies i a revelar el lloc d’enterrament: un llegat de l’època soviètica. També a Ghana les persones condemnades a mort estan sotmeses a dures condicions de reclusió. Per exemple, no se’ls permet participar en activitats d’educació o de lleure, cosa que augmenta la sensació d’aïllament i genera més patiment i angoixa. A més, l’atenció mèdica és limitada, i hi ha problemes per accedir a la medicació que es necessita.

En aquests cinc països (podrien ser molts més), els governs amb persones condemnades a mort han de garantir que aquestes reben un tracte humà i digne, i que romanen recloses en condicions que compleixin el dret i les normes internacionals de drets humans.

Cal que tots els governs que mantenen la pena de mort decretin la seva abolició immediata. La pena capital viola el dret a la vida, proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) i és l’exponent màxim de càstig cruel, inhumà i degradant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *