Catalunya
Catalunya

Text: Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya «No tornaria a denunciar» és la frase que hem escoltat reiteradament al llarg de 2018, per part de dones víctimes de violència sexual. Durant un any hem parlat amb dones, institucions i organitzacions a Catalunya, Andalusia, a la Comunitat de Madrid i a Galícia i hem pogut comprovar […]

Text: Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya

«No tornaria a denunciar» és la frase que hem escoltat reiteradament al llarg de 2018, per part de dones víctimes de violència sexual.

Durant un any hem parlat amb dones, institucions i organitzacions a Catalunya, Andalusia, a la Comunitat de Madrid i a Galícia i hem pogut comprovar que les dones i les nenes víctimes de violència sexual a l’estat espanyol troben nombrosos obstacles buscant justícia i protecció. La nostra conclusió és clara: els drets de les dones i nenes víctimes de violència sexual a Espanya no estan garantits.

En primer lloc, la Llei integral contra la violència de gènere de 2004 només contempla la protecció de les dones que pateixen violència sexual en l’àmbit de la parella o exparella, deixant al marge dels recursos especialitzats a les víctimes de violència sexual per part de tercers: amics o coneguts, familiars o desconeguts.

Tampoc no existeixen xifres oficials que ens permetin conèixer la dimensió real de la violència sexual. I això comporta que no s’elaborin polítiques públiques que protegeixin de forma efectiva a les dones i a les nenes que la pateixen, que no es disposin recursos especialitzats, que no hi hagi protocols clars d’actuació, i un llarg etcètera.

Entre gener i juny d’aquest any, s’han denunciat 801 violacions a Espanya, això són més de 4 denuncies diàries. I tot i aquestes dades, Espanya és dels països de la Unió Europea on es denuncien menys les violacions, ocupant el lloc 25 de 32 (a Suècia les denuncies per violació son 20 vegades més que Espanya). Aquesta baixa taxa de denúncies no respon a un menor índex de violència sexual, sinó a la manca de confiança de dones i nenes a un sistema que les protegeixi.

La por a no ser cregudes o l’estigmatització de les víctimes de violència sexual allunya les dones del sistema que suposadament les ha de protegir. «Quina roba portaves?» o «Havies begut?» son arguments utilitzats per reduir la credibilitat de les dones quan arriben a comissaria a posar una denúncia, o quan són ateses en un hospital per personal forense. Les víctimes de violència sexual pateixen la manca d’especialització i els prejudicis el personal policial, mèdics i judicial.

Aquest 2018 hem conegut la sentència contra els membres de La Manada per abús sexual, en lloc d’agressió. Milions de dones van sortir al carrer per mostrar la seva indignació davant la desprotecció a la llei de les víctimes de violència sexual. És imprescindible reformar el Codi Penal pel que fa a tots els delictes sexuals, garantint que es protegeix l’autonomia sexual i el consentiment lliurement donat.

A Catalunya s’han produït alguns avenços com la «Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista», que amplia la violència de gènere més enllà de l’àmbit de la parella o exparella. També s’han creat centres d’atenció especialitzats i s’han adoptat mesures en els àmbits de la seguretat, treball i salut amb l’objectiu de prevenir, detectar i actuar en els casos d’assetjament sexual.

No obstant això, Amnistia Internacional ha identificat deficiències, com són la manca d’un protocol de coordinació interinstitucional sobre violència sexual i d’una guia d’actuació en la detecció i tractament d’aquests casos. També la inexistència de «centres de crisi» especialitzats en l’atenció a víctimes de violència sexual que funcionin 365 dies 24h i siguin punts de referència, espais amables que garanteixin la confidencialitat i seguretat de les víctimes i els seus familiars

Cal que Govern i Parlament de Catalunya treballin per desplegar mesures concretes amb l’objectiu de garantir els drets de les dones i nenes que sofreixen violència sexual.

Estem vivint un moment històric en què milions de dones han sortit al carrer per dir que no consenten que les víctimes siguin qüestionades després d’una violació, i que l’Estat no prengui mesures per protegir-les. És un moment en què la gran majoria de la societat no està disposada a consentir que dones i nenes es trobin soles en un recorregut ple d’obstacles que també viola els seus drets. «No tornaria a denunciar» no pot ser la idea amb què es queden les dones víctimes de violència sexual després d’haver demanat protecció a les institucions, i haver viscut el procés judicial com una experiència traumàtica.

No ho consentim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *