La independència d’acció és un dels principis que defineixen el treball d’Amnistia Internacional. La gent que treballem o som activistes de l’organització repetim aquest principi com si fos un mantra. El que passa sovint amb els mantres és que de tant repetir-los poden perdre el seu significat i tornar-se una simple cantarella. És per això […]
La independència d’acció és un dels principis que defineixen el treball d’Amnistia Internacional. La gent que treballem o som activistes de l’organització repetim aquest principi com si fos un mantra. El que passa sovint amb els mantres és que de tant repetir-los poden perdre el seu significat i tornar-se una simple cantarella. És per això que sempre acompanyem la proclamació d’aquest principi amb un: «no és suficient declarar-se independent, sinó actuar com a tal».
Text: Eduard Martínez, responsable de Relacions Institucionals d’AIC
Som independents davant qualsevol govern, ideologia política, interès econòmic i creença religiosa. El nostre treball està guiat pels estàndards internacionals de drets humans i és per això que pressionem els estats perquè compleixen amb les obligacions que emanen dels pactes i tractats internacionals. Els nostres drets no són una concessió dels nostres governs, sinó que estan obligats a respectar-los, promoure’ls i protegir-los. Per tant, les nostres reivindicacions estan per sobre de qualsevol govern o partit polític i, alhora, són transversals a tots ells.
Defensem els drets humans des d’una posició apartidista. D’una banda, ens adrecem a tots els partits polítics, sense fer cap mena de biaix ideològic. De l’altra, fem tot el possible per mantenir les distancies amb aquelles accions o llenguatges que ens puguin associar amb un pensament o opció política. Són conegudes les dificultats de la nostra organització a l’hora de treballar amb altres entitats o com de primmirats som amb les paraules.
Hi ha qui interpreta la nostra independència com una manca d’implicació o neutralitat. Recordo una vegada com una autoritat pública ens va recriminar que no podíem romandre neutrals davant d’una qüestió política que havíem de denunciar. La nostra resposta va ser que mai hem estat neutrals davant de les vulneracions de drets humans, però les nostres denúncies han d’estar fonamentades en investigacions rigoroses i d’acord els estàndards internacionals i no per qüestions polítiques. Aquesta és la garantia per mantenir la nostra credibilitat i independència.
A més de ser independents de qualsevol govern, ideologia política, interès econòmic i creença religiosa, també ho som econòmicament. El nostre treball es finança principalment amb les contribucions de persones associades i donatius privats. És fàcil rebatre quan ens acusen que certs posicionaments de la nostra organització estan condicionats al finançament de certs governs o grups d’interès, només hem de recordar els nostres comptes.
Aquesta independència econòmica és la base del nostre treball. Una altra anècdota que recordo va ser durant una taula rodona on diferents entitats explicàvem com ens ho fem per convèncer als polítics perquè promoguin canvis a favor dels drets humans. Va ser en el torn de preguntes, quan una assistent ens va preguntar si alguna vegada havíem hagut de moderar o rebaixar el nostre discurs davant de les autoritats per temor represalies. Em vaig deixar emportar per l’ímpetu i vaig respondre dient que la nostra organització mai havia deixat de denunciar una vulneració de drets humans per temor a les represàlies d’un govern, partit polític o empresa.
Després de la meva apassionada resposta, em va seguir la portaveu d’una organització amb una llarga trajectòria en el món associatiu. Va començar puntualitzant les meves paraules, dient que Amnistia Internacional érem un cas excepcional, ja que la majoria de les organitzacions socials depenen del finançament públic per sobreviure, i per tant, reconeixia que en algunes ocasions havia hagut de silenciar o rebaixar el to de les seves denúncies per por a represàlies, sobretot de tipus econòmic. Aquí va ser quan el mantra de la independència se’m va fer realitat d’una clatellada.
La majoria de les organitzacions de la societat civil es financen amb fons públics. En aquests anys, he escoltat moltes històries de companys i companyes d’altres entitats que han deixat d’insistir sobre certs temes o han moderat les seves denúncies per por a comprometre el finançament de la seva organització. També m’han explicat com han rebut trucades per part dels polítics de torn demanant explicacions o intentant condicionar les seves accions. Aquestes pressions no funcionen amb Amnistia Internacional perquè saben que som independents.
El finançament privat de la nostra organització per part dels socis i sòcies és la nostra principal garantia pel nostre treball pels drets humans. Gràcies a les seves aportacions econòmiques podem seguir denunciant les vulneracions de drets humans comeses per actors estatals o no estatals sense por a rebre amenaces. Per aquesta raó, és tan important la col·laboració d’aquelles persones que contribueixen a la nostra independència. La nostra responsabilitat envers elles és no només proclamar-ho sinó demostrar-ho. Gràcies a totes les persones que col·laboreu amb Amnistia Internacional.
