Catalunya
Catalunya
0

«Serem lliures, serem escoltades, serà llei»

L’avortament genera molta controvèrsia i tensa el debat arreu del món, però la seva prohibició no ajuda a la seva reducció ni, paradoxalment, salva vides. De fet, les polítiques punitives que apliquen alguns governs del món no són gens efectives, ja que les dones no deixen de buscar alternatives per interrompre l’embaràs quan els cal. […]

L’avortament genera molta controvèrsia i tensa el debat arreu del món, però la seva prohibició no ajuda a la seva reducció ni, paradoxalment, salva vides. De fet, les polítiques punitives que apliquen alguns governs del món no són gens efectives, ja que les dones no deixen de buscar alternatives per interrompre l’embaràs quan els cal. És quan aquestes dones recorren a mètodes que no tenen cap seguretat, són més perillosos i posen en risc la seva vida.

Text  / Edició: Paula Iglesias Villegas

L’avortament hauria d’estar considerat com una alternativa per a totes les dones, nenes, i persones que vulguin interrompre l’embaràs de manera segura i hauria d’estar inclòs en els serveis mèdics que s’ocupen de la salut sexual i reproductiva de la dona.

Actualment la llista de països que restringeixen de manera total l’avortament és curta. Nicaragua, la República Dominicana, El Salvador, Malta i el Vaticà són els cinc països que penalitzen l’avortament en qualsevol condició i per qualsevol raó. Tot i això, trobem altres països on s’estan veient millores sobre aquest tema. En els darrers anys, l’Amèrica Llatina ha estat escenari de protestes en les quals les dones, figura principal de la lluita, reclamaven de forma activa la legalització de l’avortament. El 2018, l’Argentina es va tenyir de verd amb protestes multitudinàries organitzades per la Campanya Nacional per l’Avortament Legal, Segur i Gratuït, i pel moviment Ni una Menos, a més de comptar amb el suport de més de 70 organitzacions de treballadores i activistes que han lluitat de forma constant per la legalització d’un avortament segur.

Un altre cas que ha millorat des del 2017 és el de Xile. Des del 1931 fins l’any 1989, l’article 119 de la llei del Codi Sanitari deia que la interrupció de l’embaràs de la dona es podria dur a terme per causes de salut de la dona, però que la signatura dels metges era completament necessària. Tot i així, la Junta Militar va eliminar aquest article quan va governar i el va reemplaçar per “no es podrà realitzar cap mena d’acció que tingui com a finalitat l’avortament”. Aquesta nova legislació no contenia cap mena d’excepció fins al 2017, any que Xile va deixar de ser un dels països de l’Amèrica Llatina que penalitzava l’avortament en qualsevol forma.

Es van acceptar tres situacions en les quals es donaria llum verda a l’avortament: quan la vida de la mare estigués en risc, la inviabilitat del fetus, o bé, perquè l’embaràs fos fruit d’una violació. Tot i que els progressos en l’avortament han estat evidents des del 2017, el govern xilè ha intentat retirar aquest article i ha deixat de difondre informació sobre els drets sexuals de la dona.

Avui dia, Xile ha patit el despertar de les dones, que s’han expressat mitjançant moviments socials per tota la regió. El moviment que ha tingut més força és el de les estudiants (tant d’educació secundària com universitària), que ha reclamat t el respecte dels drets fonamentals de les dones.

Posar fi al control del cos de les dones

Hi una una estudiant que ha contribuït activament a la lluita per l’avortament a Xile. Es tracta de Karin Watson, estudiant a la Universitat Catòlica de Xile. La Karin va començar a treballar sobre els drets sexuals i reproductius de la dona després que una de les seves tutores l’animés de forma activa a formar part d’un grup local d’Amnistia Internacional. Va començar a treballar la campanya de l’organització El meu cos, els meus drets, que tenia com a objectiu posar fi al control i criminalització de la sexualitat i la reproducció de les dones.

Per la Karin, totes les dones han de tenir dret a decidir si volen sotmetre’s a un avortament i tenen dret a un espai on explicar el seu cas i parlar sobre la seva experiència.

Per aquesta raó, en el marc universitari, i conjuntament amb la seva amiga Danae, van preparar un projecte de mitjans de comunicació. Volien centrar-se en tot allò que té a veure amb el dret a l’avortament sense riscos i de forma legal; volien crear una plataforma on les dones poguessin explicar els seus casos i la seva experiència i, d’aquesta manera, oferir ajuda sobre aquest tòpic a altres dones que no sabien quin era el camí correcte. No era un projecte gens fàcil ja que la Danae i la Karin estudien a una universitat catòlica, però el seu professor els va donar suport en el desenvolupament del projecte, que va començar amb un perfil d’Instagram, quesesepa.cl. A través d’aquesta plataforma, les dones podien posar-se directament en contacte amb les noies per demanar informació, o bé ajuda.

“Quan vam començar vaig sentir una emoció enorme”, explica la Karin. “Algunes dones van dir que era el millor que els havia passat, i que s’havien tret un pes de sobre, mentre que altres sentien una gran tristesa i necessitaven ajuda.”

Quan es parla d’avortament, es parla d’una manera parcial. Hi ha gent que creu que l’avortament es basa únicament en “assassinar bebès”, però avortar va molt més enllà: des dels efectes a pobresa i la inviabilitat de donar una vida digna a una persona fins a la violència sexual. Les veritables raons per dur a terme un avortament gairebé mai s’expliquen. Les dones tenen por a ser jutjades, de manera que prefereixen amagar les veritables raons que tenen per avortar.

Amb aquesta plataforma, que creix ràpidament i compta ja amb més de 1.100 seguidores, la Karin i la Danae no busquen tenir cap mena de benefici, sinó d’aconseguir que les dones que han passat per un avortament i tot el que això comporta, tinguin un lloc per expressar-se de manera lliure, sense por a ser jutjades o qüestionades.

La reacció cap a la plataforma ha estat positiva, però des de la publicació del missatge d’una dona que donava les gràcies i deia que el fet d’avortar era la millor decisió que havia pres, un grup d’homes (majoritàriament d’origen argentí) va començar a enviar-li missatges d’odi.

La Karin veu la plataforma com a necessària per a les dones que necessiten explicar els seus casos: “Encara hi ha molt de camí per recórrer abans que es legalitzi completament l’avortament a Xile. No serà demà; sinó que és una lluita que durarà molt, però sé que ho aconseguirem”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *