Catalunya
Catalunya

Un món post Covid que compti amb les dones

La seguretat personal de moltes dones està en perill. L’aïllament i confinament domiciliari, el distanciament social, les restriccions de la llibertat de circulació ens protegeixen del virus, però per a algunes dones el preu ha estat molt alt: quedar-se tancades a casa amb el seu agressor. Les mesures per combatre la COVID-19 són, justament, les […]

La seguretat personal de moltes dones està en perill. L’aïllament i confinament domiciliari, el distanciament social, les restriccions de la llibertat de circulació ens protegeixen del virus, però per a algunes dones el preu ha estat molt alt: quedar-se tancades a casa amb el seu agressor. Les mesures per combatre la COVID-19 són, justament, les que afavoreixen els maltractadors.

Article de la coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, Adriana Ribas, publicat originalment a Catalunya Plural (11.05.2020)

Ho confesso: fa dies que llegeixo articles sobre com pot ser el món desprès del coronavirus, buscant una mica de llum. Angoixada per les tràgiques xifres de persones mortes i hospitalitzades, per la situació a les residències de gent gran, pels rumors del que pot passar a la tardor si es produeix un rebrot de l’epidèmia…

I com em passa sovint, he trobat a faltar la mirada de gènere en alguns dels apunts proposats per a un món post Covid-19. Aquesta pandèmia ens afecta especialment pel fet de ser dones?

Les dones són majoritàriament responsables de les cures a menors, persones grans i dependents, tant en l’àmbit familiar com en el sector de la salut. A Espanya el 75% del personal sanitari amb COVID-19 són dones, i suporten una càrrega superior en aquesta crisi sanitària, amb feines que requereixen més proximitat amb el pacient i, per tant, més risc.

La seguretat personal de moltes dones també està en perill. L’aïllament i confinament domiciliari, el distanciament social, les restriccions de la llibertat de circulació ens protegeixen del virus, però per a algunes dones el preu ha estat molt alt: quedar-se tancades a casa amb el seu agressor. Les mesures per combatre la COVID-19 són, justament, les que afavoreixen els maltractadors. A Catalunya les trucades al telèfon contra la violència masclista van passar de 724 al febrer, a 1.124 al mes de març, mentre que les denúncies (per la impossibilitat de fer-les), s’han reduït un 37% des de l’inici de l’estat d’alarma a mitjans de març .

A més, pel que al mercat laboral, les dones representen un alt percentatge de qui treballa a temps parcial i en sectors informals. Patiran la pèrdua de feina i els devastadors efectes socioeconòmics. Del que sabem de crisis anteriors, també els costarà més reincorporar-se al món laboral.

A més de les conseqüències causades directament per la malaltia, les dones sofreixen també la dificultat d’accedir a serveis bàsics de salut materna. Quan l’atenció sanitària està tensionada, en queden afectats els serveis a dones i nenes, especialment relacionats amb els drets sexuals i reproductius. A Polònia, durant l’estat d’alarma, s’han debatut projectes de llei per prohibir l’avortament i aprovar lleis retrògrades sobre educació sexual, unes iniciatives que, temporalment semblen aturades, gràcies a un potent activisme virtual exercit per organitzacions de dones i defensores de drets humans en temps de confinament.

No és cap sorpresa que alguns països estiguin aprofitant el desordre global provocat per la pandèmia i que ningú no mira, per fer passes enrere en drets i avançar en agendes regressives per a les dones. A Polònia, un país on els drets sexuals i reproductius ja estan molt limitats, l’educació sexual és essencial per ajudar les persones joves a prendre decisions sobre afers com el consentiment, els anticonceptius i la prevenció de les infeccions de transmissió sexual. Seguirem vigilant cada moviment de les autoritats per assegurar-nos que aquests projectes de llei regressius no segueixen avançant quan inevitablement reapareguin.

Aquest confinament ha incrementat la nostra presència a internet, i no és cap secret que Internet és un lloc temible i tòxic per a les dones…la misogínia, l’assetjament, els insults i els abusos també tenen via lliure des de l’anonimat i l’omnipresència de les xarxes socials.

Així que sí, que no és agosarat dir que aquesta pandèmia afecta de forma particular les dones pel fet de ser dones. Encara no ens podem fer a la idea de les conseqüències econòmiques, socials o de salut física i mental d’aquesta pandèmia per al conjunt de la societat. És massa aviat per predir res, però per l’experiència de crisis anteriors, homes i dones patiran les conseqüències de forma desigual i les dones ens trobarem en desavantatge.

És moment, doncs, de construir de nou, abordant aquesta crisi global amb perspectiva de gènere, identificant les vulnerabilitats i els riscos que enfrontem les dones per les desigualtats i rols de gènere tradicionals. Fent que les principals expertes, les pròpies dones, participem en tots els esforços de preparació i resposta. El món no hauria de ser el mateix desprès de la COVID-19: evitem els errors del passat i dissenyem respostes a la crisi amb una perspectiva de gènere des del minut zero de la reconstrucció un cop superada l’emergència sanitària