Catalunya
Catalunya
0

‘Red-Tagging’ i assenyalament contra els drets humans a les Filipines

Dimecres passat des d’Amnistia Internacional vam tenir l’oportunitat de parlar amb Czarina Musni, advocada i defensora dels drets humans de les Filipines, que ens va detallar la greu situació que pateixen actualment defensors i defensores de drets humans en aquest país. Text: Clara Joy Lazzeri Barceló (Comunicació AIC) Per reprimir la seva lluita, el govern […]

Dimecres passat des d’Amnistia Internacional vam tenir l’oportunitat de parlar amb Czarina Musni, advocada i defensora dels drets humans de les Filipines, que ens va detallar la greu situació que pateixen actualment defensors i defensores de drets humans en aquest país.

Text: Clara Joy Lazzeri Barceló (Comunicació AIC)

Per reprimir la seva lluita, el govern de les Filipines utilitza tècniques com el red-tagging, per intimidar i interceptar a qualsevol que es manifesti en contra de l’administració o és pronunciï en defensa dels drets humans. El red-tagging consisteix en la inclusió en una mena de llista negra individus o organitzacions que són crítics amb el govern i són “etiquetades” com a comunistes o terroristes.

A les Filipines l’estat les assenyala com a membres del Partit Comunista de les Filipines (CPP) o del Nou Exèrcit del Poble (NPA), i els designa com a terroristes. Aquesta pràctica és molt perillosa, ja que influeix en la visió que té l’opinió pública dels defensors i defensores de drets humans; fomenten desconfiança en la seva feina i incrementen les possibilitats que siguin atacats o falsament empresonats.

Amb el temps, els atacs s’han estès a advocats que vetllen pels drets humans. De fet, Neri Colmenares, president de la Unió Nacional d’Advocats del Poble (NUPL), s’enfronta ara mateix a falsos càrrecs penals pel segrest d’un menor. Igual que l’assenyalament, l’estat també fa ús de tàctiques com aquesta per a impedir que defensors i advocats de drets humans continuïn amb el seu treball.

No obstant això, el pitjor atac de tots es va produir fa dues setmanes, quan el vicepresident de l’Unió d’Advocats del Poble a Mindanao (UPLM), Juan Macababbad, va ser assassinat a la porta de casa seva, després d’haver dedicat la seva vida a lluitar pels drets humans de pobles indígenes del sud de Cotabato, una zona fortament impactada per conflictes armats. Malauradament, atacs com aquest han esdevingut constants i han obligat a moltes persones com la Czarina a marxar a l’estranger per evitar convertir-se en un objectiu.

Ara per ara es preveu que aquesta situació continuï, per la conjugació de tres elements:

En primer lloc, hi ha les eleccions de maig 2022. Rodrigo Duterte, actual president de les Filipines, ja ha expressat el seu interès per optar a posicions nacionals i ha acceptat la seva nominació per a la vicepresidència, juntament amb el senador Cristopher Bong, fidel a Duterte i candidat a la presidència. Aquest tàndem seria perillós pel país, ja que si Cristopher Bong guanyes la presidència, segurament es plantejaria una fórmula per convertir Duterte en president un altre cop.

Altrament, Sara Duterte, filla de l’actual president, també té intencions d’optar a la presidència juntament amb el fill del difunt governant Ferdinand Marcos. L’elecció de qualsevol d’aquestes parelles seria un error molt greu, ja que no farien cap esforç per millorar les condicions del país o vetllar pels drets humans de les persones.

En segon lloc apareixen les greus al·legacions de corrupció comeses per l’administració Duterte durant la pandèmia. El Senat ha trobat que s’han comès transaccions poc clares per part del departament de salut, part del poder executiu que recau sobre el president. Malgrat això, Duterte ha aconseguit, abusant dels seus poders constitucionals, alentir la investigació del Senat; cosa que només podrà fer mentre continuï sent president.

Finalment, el Tribunal Penal Internacional (CPI) de la Haia ha concedit que s’investiguin els crims contra la humanitat que s’han comès en el context de la “guerra contra les drogues” portada a terme per l’administració Duterte. Segons les organitzacions de drets humans es calcula que el nombre d’assassinats a mans de la policia ronda els 30.000 en tot el país.

Els mecanismes nacionals necessaris per investigar aquest tipus de crims fracassen a causa del red-tagging i l’assetjament de tècnics judicials i fiscals. És per això, que les organitzacions de drets humans no veuen altra solució que recórrer a institucions internacionals, perquè ajudin a pressionar el govern actual. És així com es podrà acabar amb tàctiques com l’assenyalament d’activistes i donar més suport a persones com la Czarina Musni, que lideren la lluita pels drets humans a les Filipines.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

code