Catalunya
Catalunya
0

Barrant el pas a joves migrants sols

En l’actualitat estem familiaritzats amb unes sigles, MENA, que designen el col·lectiu de menors estrangers no acompanyats. A Catalunya, administració i entitats han adoptat la denominació JMS (joves migrants sols) per incloure els menors, però també aquells que ja han arribat a la majoria d’edat i encara depenen del sistema de protecció de les institucions […]

En l’actualitat estem familiaritzats amb unes sigles, MENA, que designen el col·lectiu de menors estrangers no acompanyats. A Catalunya, administració i entitats han adoptat la denominació JMS (joves migrants sols) per incloure els menors, però també aquells que ja han arribat a la majoria d’edat i encara depenen del sistema de protecció de les institucions públiques.

Text: Eduard Martínez (responsable de Relacions Institucionals d’AIC)

Aquest col·lectiu es troba en el centre del debat públic, i fins i tot va ser utilitzat com a arma política en les passades eleccions de la Comunitat de Madrid amb un cartell d’un partit polític que els estigmatitzava. Des d’Amnistia Internacional fa temps que fem seguiment de la situació d’aquests joves a Espanya i Catalunya, i hem identificat nombrosos motius de preocupació per la seva desprotecció com a menors.

En la majoria dels casos, aquests joves han arribat a territori espanyol sols, sense família ni recursos, bé per mar a la frontera sud, bé per terra arribant des d’altres països de la UE: de qualsevol manera, en el seu trajecte han hagut d’afrontar nombrosos perills i molts han estat víctimes de violacions dels seus drets. La seva esperança és gaudir de més oportunitats de vida i ajudar les seves famílies i, en el cas de les noies, poder ser lliures de gaudir drets que els són negats als seus països d’origen.

Per fer-se una idea, segons dades de l’any 2019, a l’Estat espanyol resideixen més de 12.000 joves migrants sols, a Catalunya hi ha al voltant de 3.000 joves, en la seva majoria nois (96%), procedents del Marroc i de l’Àfrica subsahariana. En la majoria dels casos, aquests joves són identificats i assistits pel sistema de protecció de menors fins a la majoria d’edat. Viuen en centres d’acollida o pisos tutelats a molts dels nostres municipis, han esdevingut veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats.

La desprotecció d’aquests menors no només acaba amb el viatge: un cop es troben a la península han d’afrontar nombroses dificultats i amenaces. En molts casos, sobretot les noies, són víctimes d’explotació sexual per part d’organitzacions criminals.

Protecció insatisfactòria de les autoritats

La protecció per part de les autoritats és, doncs, insatisfactòria. Per una banda, el sistema d’acollida manca de recursos suficients per garantir-ne els drets com a menors; de l’’altra, la seva transició a l’edat adulta rep l’impacte del reglament de la llei d’estrangeria, que no els permet obtenir documentació un cop han complert els divuit anys, per poder estudiar o treballar. Per tant, totes les seves aspiracions per esdevenir persones adultes autònomes queden afectades de ple per un seguit d’obstacles administratius i legals.

Eliminar les barreres en la seva transició a la vida adulta està sent el cavall de batalla de les entitats socials. Fa un any el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va promoure la reforma del reglament de la llei d’estrangeria per facilitar que menors i adolescents migrants poguessin obtenir documentació mitjançant una autorització de residència i de treball a partir dels 16 anys i la seva renovació a partir dels 18 anys, per adaptar-se a la seva realitat.

Aquesta proposta s’ha vist bloquejada pel Ministeri de l’Interior, la qual cosa significa allargar dia rere dia la situació d’exclusió, inseguretat i criminalització que pateixen aquests joves. Es troben en un llimb jurídic que n’augmenta la vulnerabilitat. La inacció per part de l’Estat espanyol representa l’incompliment d’obligacions internacionals de drets humans.

És per aquestes raons que joves extutelats, joves menors, societat civil i organitzacions socials per la protecció dels drets de la infància i dels drets humans, entre les quals Amnistia Internacional, han sumat forces per demanar al Govern espanyol l’aprovació de forma urgent de la reforma al reglament d’estrangeria, que contribuiria a la millora de la inclusió d’aquests joves. Els joves migrant sols tenen drets que cal garantir perquè puguin desenvolupar-se i viure de forma autònoma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

code