Catalunya
Catalunya

Dones afganeses: i ara, què?

L’Afganistan ha desaparegut del focus mediàtic i dels principals titulars: les imatges dels talibans al palau presidencial ja no ocupen portades de diaris; ni es viralitzen vídeos de la ciutat de Kabul; no hi ha programes especials amb taules d’experts internacionals avaluant la situació al país. Text: Adriana Ribas, coordinadora d’AIC A finals d’estiu vam […]

L’Afganistan ha desaparegut del focus mediàtic i dels principals titulars: les imatges dels talibans al palau presidencial ja no ocupen portades de diaris; ni es viralitzen vídeos de la ciutat de Kabul; no hi ha programes especials amb taules d’experts internacionals avaluant la situació al país.

Text: Adriana Ribas, coordinadora d’AIC

A finals d’estiu vam viure dies frenètics seguint les missions d’evacuació i la presa del poder dels talibans; i després, el silenci.

Però al país, centenars de milers de persones es troben en perill. I en una situació especialment crítica es troben les dones i les nenes afganeses, que es pregunten què els oferirà el futur, ara que la comunitat internacional no té plans ni previsions per assegurar-ne la seguretat i benestar.

Les dones afganeses han impulsat grans avanços, però ara temen que el passat es repeteixi mentre els talibans intenten, una vegada més, negar els seus drets i expulsar-les de l’esfera pública.

Amb l’anterior govern talibà, entre 1996 i 2001, les dones d’Afganistan no podien sortir de casa ni trepitjar el carrer soles, ni estudiar, ni treballar, ni participar en les decisions de la seva comunitat, ni tan sols anar al metge soles. “Preses dins de les seves llars i invisibles a l’espai públic” va ser com Amnistia Internacional va definir la situació de les dones afganeses després que els talibans assumissin el control del país l’any 1996.

En el últims vint anys, les dones afganeses han participat més activament en la vida política, econòmica i social del país, tot i que en moltes ocasions, han patit assetjament, intimidació i discriminació per reclamar l’espai que mereixien. De fet, la violència contra les dones i les nenes, va continuar sent un mal endèmic els últims 20 anys.

Però malgrat el conflicte permanent, les dones afganeses han aconseguit ser advocades, metges, jutgesses, professores, enginyeres, atletes, polítiques, periodistes, empresàries, agents de policia i membres de l’exèrcit o activistes de drets humans.

Tot això és el que es perdrà si la resta del món mira ara cap a una altra banda.

Zarqa Yaftali, advocada i activista pels drets de la dona i de la infància, l’any 2020 va declarar davant el Consell de Seguretat de les Nacions Unides «Els nostres avanços, aconseguits amb tant esforç, poden ser arrabassats sense previ avís. Els amargs records del govern dels talibans ens persegueixen diàriament. Aquestes experiències segueixen sent una realitat per a moltes dones i nenes que viuen en àrees controlades pels talibans, on la llibertat està severament restringida». Les seves pors el 2020 van convertir-se en realitat aquest passat estiu.

Com a conseqüència del clima de por provocat per la presa de poder dels talibans, moltes dones afganeses ara utilitzen el burca, no surten de casa si no és acompanyades d’un home i han abandonat altres activitats per evitar violència i represàlies. Però malgrat les amenaces, les dones han organitzat protestes i s’han mobilitzat a ciutats com Herat, Kabul, Badakhshan o Balkh, per a exigir que es respectin els seus drets i hi hagi un govern inclusiu. Aquestes manifestacions han estat durament reprimides amb gasos lacrimògens, trets a l’aire i fins i tot amb fuetades a les dones.

Les dones afganeses demanen que la comunitat internacional no les abandoni. Demanen que a les instàncies internacionals i a cadascun dels nostres països els donem veu, que escoltem el que ens han de dir.

«Prometin no oblidar-nos. Els pròxims sis mesos o l’any vinent esbrinin què està passant al nostre país. Mirin i pensin en nosaltres. Juntes podem aconseguir-ho”