Catalunya
Catalunya

Pequín 2022 apaga el focus: i ara, què?

La repressió contra manifestants a Hong Kong; la persecució contra les minories ètniques a la regió de Xinjiang; el control, censura i detenció de periodistes i activistes o la vigilància massiva a la població. Tot això ha quedat amagat darrere la façana dels Jocs Olímpics d’hivern de Pequín 2022, que van començar el passat 4 […]

La repressió contra manifestants a Hong Kong; la persecució contra les minories ètniques a la regió de Xinjiang; el control, censura i detenció de periodistes i activistes o la vigilància massiva a la població. Tot això ha quedat amagat darrere la façana dels Jocs Olímpics d’hivern de Pequín 2022, que van començar el passat 4 de febrer i van acabar ahir. Ara que s’apaguen els focus, quà passa amb la situació de drets humans?

Text: Silvia Camacho Ollas

Des d’Amnistia Internacional creiem que l’audiència mundial no pot donar l’esquena al que passa a la Xina, sinó que cal aprofitar l’esdeveniment per denunciar les vulneracions de drets humans que ocorren dia rere dia al país. Això no ha estat així i la comunitat internacional i les grans corporacions patrocinadores han estat còmplices del gegant asiàtic, disfressant la realitat del país amb l’esport.

Pequín s’ha excusat amb la pandèmia per retallar més en drets humans i ha imposat un protocol d’entrada a la ciutat olímpica molt exigent, creant un recinte totalment aïllat, on ningú pot entrar o sortir i controlant als participants, limitant el dret de circulació i a la privacitat i la llibertat d’expressió.

Amnistia Internacional va llançar la campanya Pequín 2022 es passa la llibertat d’expressió pels anells, on vam fer una crida al moviment olímpic a no ser còmplice de la repressió que es pateix al país i per l’alliberament de cinc activistes, periodistes i advocats detinguts, desapareguts i condemnats per expressar-se.

El silenci del Comitè Olímpic Internacional

El Comitè Olímpic Internacional (COI) no s’ha posicionat al respecte i ha expressat que no és la seva competència qüestionar la situació dels drets humans al país. Sí que ho és i, de fet, l’any 2014 es va posicionar contra la discriminació i violació dels drets LGTBI a Rússia, davant la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern. Per què no ho ha fet en aquesta edició?

A Amnistia Internacional creiem que el silenci és complicitat i que, per tant, el COI ha legitimat la vulneració dels drets humans, deixant a la sort de la Xina les llibertats i drets fonamentals de la població i els participants. Per la seva part, la Xina va prometre garantir la llibertat d’expressió, d’informació i de protesta pacífica, promesa que no ha complert i que reclamem la responsabilitat compartida del COI.

La història es va repetir als Jocs Olímpics de Pequín de 2008, on el govern xinès també es va omplir la boca amb promeses de millora en la protecció dels drets humans que no van arribar enlloc, inclús empitjorant la situació durant l’última dècada, especialment a partir de 2013 amb l’arribada de Xi Jinping al poder.

Llibertat d’expressió i d’informació: una assignatura pendent

La Xina és el país que més periodistes empresona del món, amb almenys 127 periodistes detinguts sota l’aplicació arbitrària de la Llei de Seguretat Ciutadana, molts d’ells condemnats a cadena perpètua, segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres. Ser periodista a la Xina és ser portaveu del govern, on els periodistes estan obligats a una formació anual de 90 hores sobre el “pensament de Xi Jinping” i a descarregar-se “Estudiar Xi, enfortir el país”, l’aplicació que obre les portes a l’espionatge dels dispositius mòbils dels periodistes.

Aquesta limitació a la llibertat d’expressió i de premsa no ha passat desapercebuda als Jocs Olímpics: les últimes setmanes s’han detectat problemes de difusió d’informació, problemes de connexió i impossibilitats de la premsa per accedir als esdeveniments. De fet, el periodista holandès Sjoerd den Daas va ser interromput en directe per les forces policials de Pequín.

A mitjans de gener ja ho va advertir l’activista Hu Jia en un tuit, informant que el cos de seguretat xinès estava interrogant a activistes i periodistes i suggerint fer silenci durant els Jocs Olímpics. A més a més, les autoritats xineses es van anticipar als Jocs i van detenir a activistes i advocats de drets humans, com Xie Yang, Yang Maodong o Tang Jitian. L’activista Koo Sze Yiu, per exemple, va ser detingut a l’inici d’una protesta contra la situació dels drets humans a la Xina davant la celebració dels Jocs Olímpics.

L’organització dels Jocs també ha obligat als participants a instal·lar una app pel control de la COVID-19. Ara bé, no només ha monitoritzat el moviment de les persones, limitant el dret a la circulació i a la privacitat, sinó que també ha emmagatzemat i analitzarà els àudios que s’enviïn, les dades de tots els participants i tindrà control sobre l’historial mèdic i dades demogràfiques i d’identificació de les persones.

Un informe de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, centre d’investigació sobre ciberatacs a la població, ha trobat la capacitat d’aquesta app de censurar missatges dels usuaris sobre diferents termes, com “Xi Jinping” i altres paraules relacionades amb organismes del govern xinès o amb Tiananmen, Tibet o les minories ètniques musulmanes, que pateixen una forta repressió. Alguns països, com els Estats Units, els Països Baixos, el Regne Unit o Canadà van recomanar als seus participants no utilitzar dispositius personals ni connectar-se a xarxes wifi del país.

Crims contra la humanitat encoberts per la flama olímpica

Els Jocs Olímpics van iniciar-se amb l’encesa de la flama olímpica, com de costum. Aquest cop, però, es va aprofitar la visibilitat del moment per fer una acció política i estratègica: van utilitzar l’esquiadora Dinigeer Yilamujiang, d’ètnia musulmana uigur, per encendre la flama olímpica, intentant amagar la repressió i persecució que cometen contra aquesta minoria ètnica a la regió de Xinjiang.

El juny del 2021, Amnistia Internacional va publicar l’informe Com si fóssim l’enemic en una guerra: Internament massiu, tortura i persecució per part de la Xina de persones musulmanes a Xinjiang, on es documentaven les vulneracions sistemàtiques de drets humans que pateixen les minories ètniques musulmanes al país. Es va denunciar la persecució i l’empresonament massiu de centenars de milers de persones musulmanes, que són vigilades, detingudes en camps d’internament i torturades amb l’objectiu d’acabar amb les tradicions i pràctiques culturals i religioses i amb els idiomes locals de la regió.

Les grans corporacions no poden continuar legitimant i finançant crims contra la humanitat i ajudant a amagar la realitat dels països amb l’esport. Els Jocs Olímpics no poden negar i ocultar l’historial repressiu que té la Xina i haurien de ser l’altaveu per exigir els drets i les llibertats fonamentals i reclamar un mecanisme independent d’investigació sobre els crims comesos, així com demanar la llibertat dels activistes, periodistes i advocats detinguts i empresonats per exercir els seus drets.