Catalunya
Catalunya
0

El que està en joc en el cas Assange

Comencem per una obvietat: Assange va fer periodisme. És la feina habitual del periodisme d’investigació difondre informació secreta, quan aquesta cau a mans d’un mitjà i se’n fa evident l’interès públic. I més encara quan aquesta informació apunta a abusos comesos des de posicions de govern, de poder. Text: Dani Vilaró (Comunicació AIC) És justament […]

Comencem per una obvietat: Assange va fer periodisme. És la feina habitual del periodisme d’investigació difondre informació secreta, quan aquesta cau a mans d’un mitjà i se’n fa evident l’interès públic. I més encara quan aquesta informació apunta a abusos comesos des de posicions de govern, de poder.

Text: Dani Vilaró (Comunicació AIC)

És justament el que va fer Assange, mitjançant una filtració de l’aleshores analista d’intel·ligència militar dels Estats Units, Chelsea Manning, quan va publicar a Wikileaks documents i vídeos molt comprometedors que mostraven possibles crims de guerra comesos pels Estats Units a la guerra d’Iraq. Assange, doncs, simplement va fer periodisme de denúncia i segurament el que hauria fet qualsevol editor del món en tenir accés a aquell material comprometedor.

Si finalment és extradit als Estats Units, Assange serà jutjat per càrrecs d‘espionatge i, si és considerat culpable, pot ser condemnat a 175 anys de presó. Els fiscals nord-americans afirmen que va conspirar amb Manning per obtenir informació classificada, i que la publicació d’aquestes proves va suposar un perill per a la seguretat del país.

Creure les promeses dels Estats Units

Les autoritats nord-americanes s’han apressat a oferir garanties que, si és extradit, Julian Assange no ingressarà en un centre penitenciari de màxima seguretat ni serà sotmès a mesures administratives especials abusives, com la reclusió en règim d’aïllament, però aquestes salvaguardes han perdut qualsevol credibilitat en reconèixer que es reserven el dret de revocar-les. Als Estats Units s’ha torturat, tots ho sabem, i per tant les promeses que Assange serà tractat correctament i amb humanitat són, si més no i d’entrada, dubtoses.

Durant tots aquests anys de cas Assange hem conegut notícies més inquietants, com ara les informacions segons les quals la CIA va considerar la possibilitat de segrestar o matar Assange mentre es refugiava a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Són fets que projecten encara més dubtes sobre la fiabilitat de les promeses nord-americanes i que posen en evidència la motivació política que hi ha rere el seu cas.

La llibertat d’informació, amenaçada

Però anem una mica més enllà. El processament d’Assange suposa una greu amenaça per a la llibertat d’expressió i de premsa, tant als Estats Units com a l’estranger. A banda del preocupant desti personal d’Assange, el que hi ha en joc aquí és una amenaça molt gran i d’abast global a aquests drets fonamentals. Parlem clar: gran part de les conductes que els Estats Units persegueixen en el cas Assange són activitats professionals que duen a terme diàriament editors i professionals del periodisme d’investigació. Si es permet l’extradició d’Assange, si se’l jutja, si se’l condemna, s’establiria un perillós precedent que suposaria, de fet, la criminalització de pràctiques periodístiques que són habituals.

A més, el possible efecte paralitzant sobre periodistes i altres persones que destapen actuacions oficials indegudes publicant informació classificada provinent de fonts creïbles o filtradors tindria un greu impacte sobre el dret fonamental de la ciutadania a saber què fan els seus governs, sobretot quan el que fan són abusos i vulneracions greus de drets humans. La ciutadania té dret a saber, i el periodisme té dret a treure-ho a la llum.

En un moment en què la llibertat de premsa està sotmesa a un implacable atac a tot el món, silenciar Julian Assange tindria sens dubte una àmplia repercussió directa o indirecta sobre molts periodistes i mitjans, que tindrien por de ser processats per dur a terme una de les seves funcions socials i paper fonamental: la fiscalització i l’escrutini públic del poder.

A més, en acusar d’espionatge una persona que no està obligada a no revelar informació (és periodista), no és ciutadà nord-americà i no es troba als Estats Units, el govern nord-americà es comporta com si tingués jurisdicció a tot el món per perseguir qualsevol persona que rebi i publiqui informació de la seva actuacions indegudes i contràries al dret internacional, com les relacionades amb la guerra d’Iraq. El missatge que es llança és terrible: ningú no en queda al marge.

Cap processat pels crims de guerra a l’Iraq i l’Afganistan

Per reblar el clau, és indignant, i fins i tot grotesc, que gairebé vint anys després, cap persona responsable dels presumptes crims de guerra comesos pels Estats Units a les guerres de l’Afganistan i l’Iraq hagi estat processada i, contràriament, un periodista, un editor que va treure a la llum aquests crims de guerra, s’enfronti a una possible cadena perpètua de facto.

La implacable persecució de Julian Assange pel govern nord-americà deixa molt clar, doncs, que aquest processament és una mesura punitiva, però que a més el cas presenta motius de preocupació que van molt més allà del destí d’un home.

La Gran Bretanya no ha d’extradir Assange als Estats Units pel perill que rebi un tracte cruel, inhumà i degradant. Els càrrecs dels Estats Units contra Assange han de ser retirats immediatament, i ell ha de quedar en llibertat i punt. Qualsevol altra sortida del cas serà indignant i molt perillosa i amenaçant per al dret a la informació i la llibertat d’expressió arreu del món.

** Aquest article va ser publicat originalment al web del programa 30 Minuts de TV3 el 18 de juliol de 2022, després de l’emissió del reportatge ‘Assange, el preu de la veritat’ (enllaç disponible fins 16/08/2022).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.