Aquest any, Egipte acollirà la propera cimera internacional sobre el Canvi Climàtic. El COP27 tindrà lloc entre el 6 i el 18 de novembre de 2022 a Sharm el-Sheikh, al Mar Roig. Mentre, per una banda el país es prepara de cara al món per acollir la cimera, existeix una altra cara, menys visible, protagonitzada […]
Aquest any, Egipte acollirà la propera cimera internacional sobre el Canvi Climàtic. El COP27 tindrà lloc entre el 6 i el 18 de novembre de 2022 a Sharm el-Sheikh, al Mar Roig. Mentre, per una banda el país es prepara de cara al món per acollir la cimera, existeix una altra cara, menys visible, protagonitzada per les sistemàtiques violacions dels drets humans.
Text: Laura Vidal
L’arribada del Govern d’Abdel Fattah al Sisi el 2013 va marcar l’agreujament de les violacions de drets humans al país, ignorant totes les recomanacions per part de les organitzacions de drets humans i les Nacions Unides. Des de llavors, el país es troba en un Estat d’Emergència que transfereix més poder cap a l’executiu i les forces de seguretat.
Fa un any, l’octubre de 2021, el president va aixecar l’Estat d’Emergència, un fet que es considerava fonamental per avançar en matèria de drets humans. No obstant, la seva fi va comportar canvis legislatius que otorgaven més poder a l’executiu i les forces de seguretat, convertint un estat excepcional en quotidià. Des de llavors, les protestes i crítiques per part de la població civil han comportat una escalada dels crims comesos per part del govern, amb dures represàlies i limitacions d’un gran ventall de drets humans de forma indiscriminada i exagerada.
L’escalada de violència i la preparació per acollir la propera reunió de les Nacions Unides sobre la crisi climàtica coincideix amb el llancament de l’Estrategia Nacional de Drets Humans a Egipte, una iniciativa del president anunciada el 25 d’octubre de 2021.
Durant el discurs de llançament de l’Estratègia, Al Sisi va esborrar completament les seves responsabilitats cap a la població civil1, i va exaltar l’assoliment dels drets socioeconòmics i les garanties constitucionals i jurídiques a Egipte.
Activistes i defensors de drets humans i critiquen aquesta Estratègia per servir com a eina de propaganda per ocultar els crims i la magnitud dels fets:
- El govern ha construït una estratègia nacional de drets humans sense consultar les organitzacions de drets humans del país ni els tractats dels quals forma part.
- Exagera l’assoliment dels drets socioeconòmics: treballadors, especialment metges. El govern no fa efectiu aquests drets, i condemna a qui es queixi sobre les inconformitats socioeconòmiques.
- Exagera les garanties constitucionals i jurídiques: en la pràctica no es compleixen, ja que es passen per alt les violacions de drets humans per part de les forces de seguretat i els òrgans judicials i fiscals.
Des de llavors, les autoritats s’han instal.lat en una contínua tensió envers la societat civil, castigant durament l’activisme de drets humans:
- Estan atemptant durament contra la llibertat d’expressió i opinió.
- Censura de pàgines web.
- Detencions arbitràries – presos de consciència i presos polítics. Detencions a periodistes i persones crítiques amb el règim d’ Al-Sisi.
- Violació del principi d’igualtat i no discriminació.
- Detencions per motiu d’orientació sexual, identitat de gènere i creences religioses.
- Violació del dret de manifestació, d’associació i de reunió pacífica.
- Violació del dret a ser jutjat i tenir judici just i transparent.
- Presons amb males condiciones sanitàries i tractament cruel i inhumà.
- Violacions contra les dones en les presons/durant les detencions.
- No garantir assistència mèdica i sanitària.
- Dret de moviment: hi ha restriccions.
- Falta de documentació en les violacions dels drets.
Des d’Amnistia internacional, hem estudiat les propostes esmentades a l’Estratègia, i perquè hi hagi realment una millora i avenços en la protecció dels drets humans a Egipte, recomanem:
- Deixar en llibertat les persones detingudes de forma arbitrària per exercir el seus drets.
- Revisar els crims punibles amb pena de mort, i s´hauria de trobar alternatives a la detenció per l’espera de judici.
- El Govern d’Abdel Fttah al Sisi ha d’assumir responsabilitat sobre les violacions de drets comeses.
- Acabar amb la impunitat i portar als responsables davant la justícia.
- Investigar el crims comesos per les forces de seguretat egípcies (homicidis il·legítims de manifestants, execucions extrajudicials, tortura i desaparicions forçades).
- El govern d’Al Sisi ha prendre mesures de reparació, protecció i no repetició (mesures de justícia transicional).
La organització denuncia que la COP27, un espai de cooperació on participaran uns 200 països de tot el món juntament amb organitzacions i agències internacionals, i entitats de la societat civil i ONG, tingui lloc en un país que contrasta tan fortament amb els objectius i significat de la cimera.
Egipte ha estat denunciat per més de 30 paísos per violar els drets humans, els mateixos amb qui compartirà debats sobre la millora en els drets ambientals. Des d’Amnistia Internacional ens preguntem: com és posible tenir compromís amb els drets ambientals sense tenir-lo amb els drets humans?
1 https://www.sis.gov.eg/Story/23968/Palabra-del-Presidente-Al-Sisi-durante-la-celebraci%C3%B3n-del-lanzamiento-de-la-Estrategia-Nacional-de-Derechos-Humanos?lang=es
