Catalunya
Catalunya

Dins la lluita contra les vulneracions de drets humans, Amnisita Internacional parteix del principi de no discriminació, en tant que, si les persones no es troben en situació d’igualtat, no poden gaudir dels seus drets humans. En aquest sentit, Amnistia Internacional qüestiona les lleis i pràctiques discriminatòries que entén que es poden produir, sempre des […]

Dins la lluita contra les vulneracions de drets humans, Amnisita Internacional parteix del principi de no discriminació, en tant que, si les persones no es troben en situació d’igualtat, no poden gaudir dels seus drets humans.

En aquest sentit, Amnistia Internacional qüestiona les lleis i pràctiques discriminatòries que entén que es poden produir, sempre des d’un punt de vista interseccional, pel color, la raça, l’ètnia, la casta i/o l’origen nacional, entre d’altres.

Text: Blanca Domínguez, vicepresidenta d’Amnistia Internacional Catalunya

En definitiva, Amnistia Internacional persegueix posar punt i final a la discriminació ètnica i racial que ha alimentat horrors com el genocidi ruandès o la neteja ètnica de les comunitats rohingyas a Myanmar i, més recentment, la massacre de Melilla.

El racisme, però, no és només institucional. Es tracta d’una font de discriminació estructural que arrela en múltiples esferes de la societat i que ens porta a concloure que, com bé deia l’Angela Davis, «in a racist society, it is not enough to be non-racist, we must be anti-racists» en una societat racista, no n’hi ha prou de no ser racistes, hem de ser antiracistes»).

És per això que una de les preocupacions d’Amnistia Internacional és aplicar la perspectiva antiracista, però no només pel que fa a les actuacions i campanyes contra la vulneració de drets humans, sinó també dins de la pròpia organització, entre les persones activistes, les sòcies, les persones treballadores etc.

En aquesta línia, el passat dissabte 5 de novembre, Desirée Bela-Lobedde, escriptora i activista antiracista i afrofeminista, va presentar la seva ponència sobre com convertir-se en antiracista en el marc del Consell General Federal 2022 d’Amnistia Internacional Espanya, i ens va posar davant d’un mirall ple de veritats incòmodes que constitueixen un camí cap a l’antiracisme (i no només el no-racisme).

Bela-Lobedde ens encoratja a no limitar-nos a reconèixer que el racisme és un problema estructural i actual. Cal cercar preguntes que ens incomodin, pensar des de quina posició visc, si dins o fora de determinats privilegis per raó d’origen, ètnia o raça. Cal educar-nos i escoltar els qui es troben en situació de discriminació, cal prendre consciència dels propis prejudicis, promoure i defensar polítiques i lideratges antiracistes, dir el que pensem quan veiem un acte racista, educar els nostres iguals respecte com el racisme perjudica l’entorn de treball i la nostra comunitat, evitar limitar el nostre activisme a l’antiracisme performatiu.

Hem de cedir espais de poder a persones a qui els estan negats i per últim, hem d’entendre que el camí cap a l’antirracisme contempla un aprenentatge amb els corresponents errors.

Així, no hem de permetre en cap cas que la incomoditat aturi aquest camí cap a la igualtat i la no discriminació. És un camí llarg que requereix d’esforç i consciència perseverants, però que resulta indispensable en la defensa dels drets humans, perquè on hi ha racisme, no hi ha justícia ni drets humans possibles. Els drets humans pertanyen a tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.