<\/p>\n\n\n\n
La ci\u00e8ncia ja ha fet les seus advert\u00e8ncies\u2026<\/strong>Per\u00f2 hem assistit amb dolor i horror a una destrucci\u00f3 inimaginable del nostre territorio, per una cat\u00e1strofe suposadament natural. En realitat no ho \u00e9s. Es tracta d\u2019una de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019escalfament global i, per aix\u00f2 del major desafiament a qu\u00e8 s\u2019enfronta la humanitat, el de pal.liar els efecte del canvi clim\u00e0tic i trobar noves i justes formes de viure tots i totes dignament en el planeta. El canvi clim\u00e0tic generat per l\u2019acci\u00f3 humana a trav\u00e9s de l\u2019emissi\u00f3 de gasos d\u2019efecte hivernacle i l\u2019\u00fas de combustibles f\u00f2ssils est\u00e0 provocant que l\u2019atmosfera i els oceans s\u2019escalfen, que els voluns de gel i neu disminuisquen, que puge el nivel del mar i que les transformacions dels ecosistemes generen canvis que resulten incompatibles amb la vida humana en molts llocs del planeta. Ho hem vist a Val\u00e8ncia, amb m\u00e9s de 200 persones mortes el passat 29 d\u2019octubre i moltes persones a la resta del planeta ja havien viscut trag\u00e8dies amb anterioritat. Aquesta \u00e9s una realitat que ja no es pot amagar.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 no nom\u00e9s produeix impacte en la naturalesa, si no que tamb\u00e9 t\u00e9 un gran cost econ\u00f2mic i social, produeix injust\u00edcies i vulneracions dels Drets Humans en poblacions ja vulnerables de per si.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les ones de calor, les sequeres prolongades, incendis i pujades del nivell del mar afecten cada vegada m\u00e9s persones, amb especial incid\u00e8ncia en aquells que s\u00f3n els m\u00e9s pobres del planeta, destrossant cases, infraestructures, conrreus, produint malalties, desaparicions d\u2019esp\u00e8cies animals i vegetals, canviant el cicle estacional del clima i generant vulneracions dels Drets Humans, com ara, el Dret a la Vida, a una alimentaci\u00f3 sana i digna, a l\u2019habitatge, a l\u2019acc\u00e8s a l\u2019aigua potable, augmentat les taxes de mortalitat i migraci\u00f3, que no afecten de la mateixa manera tota la ciutadania.<\/p>\n\n\n\n El canvi clim\u00e0tic<\/strong>, a m\u00e9s de ser un problema mediambiental, \u00e9s tamb\u00e9 un problema de just\u00edcia social i de Drets Humans i com a tal \u00e9s abordat per Amnistia Internacional. Per aix\u00f2 volem dedicar la 15na edici\u00f3 dels Dimarts Negres, junt a la llibreria Cosecha Roja i l\u2019Spoprting Club de Russafa a la just\u00edcia clim\u00e0tica, on pretenem visualitzar el desigual impacte d\u2019aquest proc\u00e9s entre poblacions i individus que s\u00f3n responsables del canvi clim\u00e0tic en molt diferent mesura, ja que aquells que reben el major impacte solen ser els menys responsables de les sues causes.<\/p>\n\n\n\n Un exemple d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que les majors cat\u00e1strofes clim\u00e0tiques<\/strong> afecten m\u00e9s a pa\u00efsos del sur Global, pa\u00efsos i comunitats que pel seu desenvolupament industrial han produ\u00eft una incid\u00e8ncia menor en emissions de gasos a l\u2019atmosfera i una menor contaminaci\u00f3 dels seus territoris. Un altre exemple clar \u00e9s que, en els pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats, les cat\u00e1strofes ambientals afecten en major mesura les persones m\u00e9s vulnerables de la seua poblaci\u00f3n i s\u2019estableixen difer\u00e8ncies segons les classes socials, races, \u00e8tnies o g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n Els efectes d\u2019aquest canvi clim\u00e0tic<\/strong> afecten no nom\u00e9s la pura exist\u00e8ncia si no que tamb\u00e9 destrueixen cultures i identitats, sabers ancestrals, formes de producci\u00f3n, etc, i provoquen impactes diversos en funci\u00f3 del lloc geogr\u00e0fic, classe social, g\u00e8nere, ra\u00e7a o \u00e8tnia a qu\u00e8 pertanguen les persones afectades.<\/p>\n\n\n\n Per con\u00e8ixer millor aquest problema, que afecta de manera tan directa la nostra vida, Amnistia Internacional Val\u00e8ncia ens anima a gaudir d\u2019aquest ecol\u00f2gic cat\u00e0leg d\u2019obres liter\u00e0ries<\/strong> que recomanem que llegiu per debatre en els propers Dimarts Negres i que podeu adquirir a la llibreria Cosecha Roja.<\/p>\n\n\n\n 21 gener: Contra la sostenibilitat<\/em>, Andreu Escrib\u00e1<\/strong> <\/strong><\/p>\n\n\n\n 18 febrer: Un any als boscos <\/em>Henry David Thoreau<\/strong><\/p>\n\n\n\n 11 mar\u00e7: Voces de Chernobil<\/em>, Svetlana Alexi\u00e9vich<\/strong><\/p>\n\n\n\n 1 abril: Restos mortales<\/em>, Donna Le\u00f3n<\/strong><\/p>\n\n\n\n 6 maig: DesHielo<\/em>, Ilija Trojanow<\/strong><\/p>\n\n\n\n 26 juny: La rebel\u00b7li\u00f3 dels vianants<\/em>, Aitana Guia<\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n 21 gener: CONTRA LA SOSTENIBILITAT<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n La paraula sostenible, com quasi b\u00e9 totes les paraules, t\u00e9 diversos significats. Un d\u2019aquests significats es refereix a all\u00f2 que \u201ces pot mantenir de manera indefinida sense afectar l\u2019equilibri ecol\u00f2gic\u201d. I amb aix\u00f2 ens quedem ben tranquils quan adquirim productes que porten l\u2019etiqueta d\u2019ecol\u00f2gics. Sense, fins i tot ni sospitar que, els principals beneficiaris s\u00f3n els que venen aquests productes i no els consumidors, i sobretot, no \u201cl\u2019equilibri ecol\u00f2gic\u201d del planeta. Ens cal un major coneixement de tot el que afecta aquest equilibri i saber qu\u00e8 fer, en tot momento, per contribuir a conservar el planeta, a fer-lo habitable, saludable, per a tots els que hi vivim.<\/p>\n\n\n\n ANDREU ESCRIV\u00c0: <\/strong>\u00c9s un gran coneixedor de les q\u00fcestions relatives a tot all\u00f2 tan necesari, com ara, educar-nos en la conservaci\u00f3 de la terra.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s doctor en biodiversitat. Ha estat investigador a l\u2019Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Actualment \u00e9s t\u00e8cnic ambiental . \u00c9s membre del grup d\u2019Experts i Expertes d\u2019Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica de Barcelona<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n 18 febrer: UN ANY ALS BOSCOS<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n Henry David Thoreau tenia 28 anys quan va construir una cabana junt al llac Walden. Volia demostrar que era possible viure de manera autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura. D\u2019aquella experi\u00e8ncia va n\u00e0ixer el llibre \u201cWalden o la vida en els boscos\u201d, un dels textos fundacionals de l\u2019ecologisme. \u00c9s el relat d\u2019aquesta estada en el cor d\u2019un bosc, del pas de les estacions, de la transformaci\u00f3 de la natura i de l\u2019evoluci\u00f3 del seu pensament. \u201cUn any als boscos\u201d presenta , il.lustrats fragments de \u201cWalden\u201d i condensa la seua experi\u00e8ncia d\u2019aquells anys.<\/p>\n\n\n\n HENRY DAVID THOREAU:<\/strong>(Concord, Massachusett 1817.1862) va ser un fil\u00f2sof que va dedicar els seus esfor\u00e7os a estudiar la naturalesa i la seua relaci\u00f3 amb la condici\u00f3 humana. En els primers anys va seguir el transcedentalisme, una filosof\u00eda idealista, folgada i asc\u00e8tica defensada per Emerson, Fuller i Alcott. Ells sostenien que un estat espiritual ideal trascendix o va m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s f\u00edsic i emp\u00edric i que aix\u00f2 s\u2019aconsegueix a trav\u00e9s de la intuici\u00f3 personal.<\/p>\n\n\n\n Thoreau va revisar el seu pensament en la confer\u00e8ncia, \u201cAssaig sobre la resist\u00e8ncia al govern civil\u201d (tamb\u00e9 conegut com Desobedi\u00e8ncia civil) en qu\u00e8 deixa entreveure les seues idees pol\u00edtiques. En aquest text es mostra un dels conceptes principals del seu pensament: un individualisme asc\u00e8tic i extrem i la idea que el govern no ha de tindre m\u00e9s poder que el que els ciutadans estan disposats a cedir-li, i arribaa tal punt que proposa l\u2019abolici\u00f3 de tot govern. Va ser tamb\u00e9 un purit\u00e0 amb una consciencia \u00e9tica molt elevada: \u201cLa bondat \u00e9s l\u2019\u00fanica inversi\u00f3n que mai no falla\u201d<\/p>\n\n\n\n 11mar\u00e7: VOCES DE CHERNOBIL<\/strong><\/p>\n\n\n\n El 26 d\u2019abril de 1986, un accident en la central nuclear de Chern\u00f2bil es va convertir en el desastre tecnol\u00f2gic m\u00e9s greu de la hist\u00f2ria de la humanitat. La radiaci\u00f3 es va estendre a la major part d\u2019Europa, amb uns nivells molt perillosos en les zones properes, que provocaren greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a la poblaci\u00f3 i la gesti\u00f3 pol\u00edtica de la qual va influir en el derrumbament de l\u2019antiga URSS.<\/p>\n\n\n\n En \u201cVoces de Chern\u00f3bil\u201d, Alexievich dona veu a aquelles persones que varen ser afectades per aquesta trag\u00e8dia i que varen ser silenciades i oblidades pel seu propi govern. Aquest llibre els dona l\u2019oportunitat de contar la seua hist\u00f2ria<\/p>\n\n\n\n SVETLANA ALEXI\u00c9VICH: <\/strong>Svetlana Aleksi\u00e9vich (Ucrania, 1948) va estudiar periodismo en Bielorrusia, on els seus pares eren Mestres. La seua obra ofereix un retrat profundament cr\u00edtic de l\u2019antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i de les seq\u00fceles que ha deixat en els seus habitants. El seu esperit cr\u00edtic, el seu comprom\u00eds profund amb els que sufrixen i la seua fruct\u00edfera carrera liter\u00e0ria han estat reconeguts amb nombrosos guardons entre els quals destaca el Premio Nobel de Literatura (2015), el Premi Ryszard Kapuscinski de Polonia (1996), el Premi Herder de Austria (1999), el Premi Herder de Austria (1999), el Premi Nacional del C\u00edrculo de Cr\u00edticos de Estados Unidos (2006), el Premi M\u00e9dicis de Ensayo en Francia (2013), el Premi de la Paz dels llibreters alemanys (2013), el Premi Sonning de Dinamarca (2021) y el Premi Internacional de Catalunya (2022). \u00c9s autora de, entre altres, La guerra no tiene rostro de mujer (1985), sobre la Segunda Guerra Mundial; Los ata\u00fades de zinc (1989), sobre la guerra de Afganist\u00e1n; El hechizo de la muerte (1993), sobre los suicidios que se produjeron tras la ca\u00edda de la URSS; El fin del \u201cHomo sovieticus\u201d (2013), sobre la mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n 1abril: RESTOS MORTALES<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquest llibre \u00e9s un nou episodi de la s\u00e8rie protagonitzada pel popular comissari de Ven\u00e8cia, Guido Brunetti, que ha aconseguit per a Donna Leon un extraordinari \u00e8xit internacional.<\/p>\n\n\n\n La trama desenvolupada en Restes Mortals aborda el greu problema de la contaminaci\u00f3 ambiental que afecta la puresa de les aig\u00fces que envolten el conjunt d’illes en les proximitats de Ven\u00e8cia. Als elevats nivells de fang acumulats en la llacuna durant segles s’afegeixen els abocaments qu\u00edmics procedents de les ind\u00fastries locals que no respecten les lleis de protecci\u00f3 de la naturalesa. Com a resultat de tals pr\u00e0ctiques il\u00b7legals s’aprecien ja els efectes devastadors que es produeixen tant sobre la fauna i les algues dels marenys com en relaci\u00f3 a les plantes, cultius i ocells de terra.<\/p>\n\n\n\n Donna Leon utilitza en aquesta novel\u00b7la els recursos narratius de la intriga polic\u00edaca per a cridar l’atenci\u00f3 sobre el risc que amena\u00e7a la integritat i perman\u00e8ncia d’uns llocs d’extraordin\u00e0ria bellesa natural i arquitect\u00f2nica..<\/p>\n\n\n\n Donna Leon<\/strong>: <\/strong>va n\u00e9ixer en Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. En 1965 va estudiar a Perusa i Siena. Va continuar a l’estranger i va treballar com a guia tur\u00edstica a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora en diferents escoles nord-americanes a Europa i a \u00c0sia (l’Iran, la Xina i Ar\u00e0bia Saudita). Ha publicat, sempre en Seix Barral, les novel\u00b7les protagonitzades pel comissari Brunetti: Mort en La Fenice (1993), que va obtenir el prestigi\u00f3s Premi Suntory a la millor novel\u00b7la d’intriga, Mort en un pa\u00eds estrany (1993), Vestit per a la mort (1994), Mort i judici (1995), Acqua alta (1996), Mentre dormien (1997), Noblesa obliga (1998), El pitjor remei (1999), Una mar de problemes (2001), Amics en les altes esferes (2002) \u2014Premi CWA Macallan Silver Dagger\u2014, Males arts (2002), Just\u00edcia uniforme (2003), Proves falses (2004), Pedres ensangonades (2005), Ver\u00ed de cristall (2006) i Deslliura’ns del b\u00e9 (2007). A aquests llibres li segueixen La noia dels seus somnis (2008), L’altra cara de la veritat (2009), Q\u00fcesti\u00f3 de fe (2010), Testament mortal (2011), La paraula es va fer carn (2012), L’ou d’or (2013), Mort entre l\u00ednies (2014), Sang o amor (2015), Les aig\u00fces de l’eterna joventut (2016), Restes mortals (2017), La temptaci\u00f3 del perd\u00f3 (2018), En el nom del fill (2019), Amb l’aigua al coll (2020), Esclaus del desig (2021) i Doneu i se us donar\u00e0 (2022). Tamb\u00e9 ha publicat Les joies del Parad\u00eds (2012), una novel\u00b7la negra ambientada en el m\u00f3n de l’\u00f2pera; el llibre d’assajos Sense Brunetti (2006) i ha escrit el pr\u00f2leg de l’at\u00edpica guia Passejos per Ven\u00e8cia (2008). <\/strong><\/p>\n\n\n\n Els seus llibres, pels quals ha estat guardonada amb el Premi Carvalho 2016, han estat publicats en trenta-cinc pa\u00efsos i s\u00f3n un fenomen de cr\u00edtica i vendes en tota Europa i els Estats Units.<\/p>\n\n\n\n 6 maig: <\/strong>DESHIELO <\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquesta obra de ficci\u00f3, Ilia Trojanow descriu les emocions, reflexions i caiguda als inferns d\u2019un cient\u00edfic quan perd all\u00f2 que dona sentit a la seua vida, la lluita per un glaciar, un en concret, que \u00e9s alguna cosa m\u00e9s que un element geogr\u00e0fic que s\u2019extingeix, aquest glaciar el representa a ell com a persona, perqu\u00e8 forma part dels seus records i de la seua identitat. La seua p\u00e8rdua i el seu corresponent dol l\u2019espenten a enfrontar-se a la societat capitalista i consumista que viu ignorant que formem part del tot global que \u00e9s la nateralesa, i que t\u00e9 la forma d\u2019un creuer per l\u2019Ant\u00e0rtida per a personatges rics i ho fa amb una fina ironia i sentit de l\u2019humos.<\/p>\n\n\n\n ILIJA TROJANOW: <\/strong>Va n\u00e0ixer en Spfia en 1965- En 1971 va fugir amb la seua familia a trav\u00e9s de Iugosl\u00e0via a It\u00e0lia i a Alemanya on obtingueren asil pol\u00edtic. Durant 10 anys va residir a K\u00e8nia. En 1989, va fundar l\u2019editorial Kyrilland Method, des de 1992 editorial Marino. En 1995 va guanyar el premi Bertessmann, en 1996 el Premi de la Ciutat de Marburg i en 2000 el Adelbert-von-Chamisso. Tambi\u00e9 ha estat guardonat amb el premi que atorga la ciutat de Mainz. Autor de diverses novel.les, ax\u00ed com d\u2019assajos sobre \u00c1frica, El col.leccionista de mons va mer\u00e8ixer en 2006 el Premi de la Fira del Llibre de Leipzig<\/p>\n\n\n\n Obres: \u201cDeshielo\u201d de 2012, \u201cPoder y resistencia\u201d 2020, \u201cEl hombre superfluo\u201d 2018, \u201cEl coleccionista de mundos\u201d 2006, \u201cEl mundo es grande y la salvaci\u00f3n acecha por todas partes\u201d 1998.<\/p>\n\n\n\n 26 juny: LA REBEL.LI\u00d3 DELS VIANANTS<\/strong><\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019un assaig, d\u2019un treball descriptiu i personal de l\u2019antic llit del riu T\u00faria. L\u2019autora fa un recorregut hist\u00f2ric dels antecedents del riu, aix\u00ed com de la hist\u00f2ria de la pr\u00f2pia ciutat de Val\u00e8ncia que va aconseguir un canvi del projecte inicial, on anava una autopista, a la transformaci\u00f3 real en un jard\u00ed que s\u2019ha constitu\u00eft en un pulm\u00f3 verd que travessa la ciutat de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n En el llibre es detalla minuciosament tots els trams del jard\u00ed, la seua hist\u00f2ria, els seus ponts, la vegetaci\u00f3 i la fauna que habita en aquest riu, i tamb\u00e9 els deiferents usos que els vianants donen al jard\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Aitana Guiaens mostra la import\u00e0ncia de tenir un espai multifuncional d\u2019aquesta envergadura a la ciutat de Val\u00e8ncia i el paper que hi t\u00e9 en lavida dels valencians<\/p>\n\n\n\n AITANA GUIA I CONCA<\/strong>(Val\u00e8ncia 1974 \u00e9s llicenciada en dret i en hist\u00f2ria per la Universitat de Val\u00e8ncia i t\u00e9 un master en sociolog\u00eda de la London School of Economics. El seu primer llibre fou La Llengua Negociada (Ed. 3 i 4), ha rebut el premi als escriptors joves de Serra d\u2019Or (2002), i s\u2019ho passa d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 escrivint narracions breus. Actualment viu al Canad\u00e0, on es dedica a fer recerca sobre temes migratoris<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La ci\u00e8ncia ja ha fet les seus advert\u00e8ncies\u2026Per\u00f2 hem assistit amb dolor i horror a una destrucci\u00f3 inimaginable del nostre territorio, per una cat\u00e1strofe suposadament natural. En realitat no ho \u00e9s. Es tracta d\u2019una de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019escalfament global i, per aix\u00f2 del major desafiament a qu\u00e8 s\u2019enfronta la humanitat, el de pal.liar els efecte […]<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":3282,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":"","_members_access_role":[],"_members_access_error":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3261","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-derechos-humanos"],"acf":[],"yoast_head":"\n