Us esperem el DIMARTS 29 DE JUNY a les 19 hores, en el Sporting Club Russafa, carrer Sevilla n. 5 de València, per parlar de la novel·la “MANUAL DE EXILIO» de VELIBOR CÒLIC. Amb la participació de JAUME DURÀ, activista de CEAR (Comissió d’Ajuda als Refugiats) i de joves migrants que han patit l’experiència de […]
Us esperem el DIMARTS 29 DE JUNY a les 19 hores, en el Sporting Club Russafa, carrer Sevilla n. 5 de València, per parlar de la novel·la “MANUAL DE EXILIO» de VELIBOR CÒLIC.
Amb la participació de JAUME DURÀ, activista de CEAR (Comissió d’Ajuda als Refugiats) i de joves migrants que han patit l’experiència de l’exili.
Escrit en primera persona, aquest sorprenent i personalíssim llibre relata les aventures i desventures d’un home jove que fuig de la guerra dels Balcans i inicia un pelegrinatge com apàtrida i refugiat en la França dels anys 90. Aquesta obra destaca pel seu inusitat sentit de l’humor que intenta alleugerir una peripècia vital que seria tràgica sense l’enginyós llenguatge de l’escriptor Velibor Còlic. Com ell mateix afirma, l’exili és tema de literatura des d’Ulises, forma part de la vida dels homes i de les dones.
A l’home que protagonitza aquestes pàgines li falta tot, i paga un preu molt car per tot: té fam, apenes coneix l’idioma, malviu.. Fins acostar-se a una dona li resulta una dura experiència. Fins a tal punt que escriu: “Ja no sóc un home, sóc una anècdota (…) No sóc un home, sóc un insult. “Una ràbia insistent li recorria el cos aleshores. Sentia enuig contra el món, contra la seua pàtria contra aquells refugiats que, a diferència d’ell no havien llegit Hemingwey , ni Poe, ni Cortázar, i contra aquest país en el qual ara es trobava desclassat, desterrat i perdut”. En la seua primera classe de francés per a refugiats, a l’hora d’emplenar una planilla en la qual se sol·licitaven les seues dades bàsiques, en l’espai en blanc de l’ítem“Plans a França”, Velibor va escriure: “Goncourt”. La professora va dubtar. Sí, Goncourt, el premi literari”.
Velibor Còlic va nàixer en 1964 a la petita ciutat de Modrica (Bòsnia), on la seua casa i els seus manuscrits van ser reduïts a cendres durant la guerra dels Balcans. Es va allistar en l’exèrcit bosni, va desertar en maig de 1992 i va ser empresonat; però va aconseguir escapar i es va refugiar a França, on viu actualment. En 1994, l’editorial francesa La Serpent à Plumes va publicar el seu extraordinari primer llibre, Los Bosnios, va ser un impacte brutal. Escrit en la trinxera bòsnia durant la guerra dels Balcans, Velibor Còlic que defensava el que anava quedant de la seua terra, va narrar entre metralla i morts els estralls del conflicte. Amb noms i cognoms que ja només queden en la memòria de les famílies i d’aquell llibre, al qual varen seguir, entre d’altres, La vie fantasmagorique breve et étrange d’Amedeo Modigliani, Jesús et Tito (Prix Litté raire des Jeunes Européens 2011), o Sarajevo omnibus. I aquest increïble relat, Manual del exilio.
Degut a la situació de Covid-19 que estem vivint, s’aplicaran les normes de seguretat següents:
- Ús obligatori de mascaretes en tot moment.
- Desinfecció de mans amb gel hidroalcohòlic.
- Separació de persones de 1,5 metres.
Os esperamos el MARTES 29 DE JUNIO a las 19 horas, en el Sporting Club Russafa, calle Sevilla n. 5 de Valencia, para hablar de la novela “MANUAL DE EXILIO” de VELIBOR CÒLIC.
Con la participación de JAUME DURA, activista de CEAR (Comisión de Ayuda al Refugiado) y de jóvenes migrantes que han padecido la experiencia del exilio.
Escrita en primera persona, este sorprendente y personalísimo libro, relata las aventuras y desventuras de un hombre joven que huye de la guerra de los Balcanes e inicia un peregrinaje como apátrida y refugiado en la Francia de los años 90. Esta obra destaca por un inusitado sentido del humor que intenta aligerar una peripecia vital que sería trágica sin el chispeante lenguaje del escritor Velibor Còlic. Como afirma él mismo el exilio es tema de la literatura desde Ulises. Atraviesa la vida de los hombres y las mujeres.
Al hombre que protagoniza estas páginas le falta todo, le cuesta todo: tiene hambre, apenas habla, malvive… Hasta abordar a una mujer le resulta una experiencia áspera. Hasta tal punto que escribe: “Ya no soy un hombre soy una anécdota (…) No soy un hombre, soy un insulto». Una rabia insistente le recorría el cuerpo entonces. Sentía enfado contra el mundo, contra su patria, contra aquellos refugiados que a diferencia de él no habían leído a Hemingwayni, a Poe, ni a Cortázar, y contra ese país en el que ahora se hallaba desclasado, desterrado y perdido. En su primera clase de francés para refugiados, al momento de rellenar una planilla donde se solicitaban sus datos básicos, en el espacio en blanco del ítem “Planes en Francia”, Velibor escribió: Goncourt. La profesora dudó. Sí, Goncourt, el Premio Literario.
Velibor Colic Nació en 1964 en la pequeña ciudad de Modriča (Bosnia), donde fueron reducidos a cenizas su casa y sus manuscritos durante la Guerra de los Balcanes. Alistado en el ejército bosnio, desertó en mayo de 1992 y fue hecho prisionero; sin embargo, logró escapar y se refugió en Francia, donde vive actualmente. En 1994 la editorial francesa Le Serpent à Plumes publicó su extraordinario primer libro, Los bosnios, fue un impacto brutal. Escrito en la trinchera bosnia durante la guerra de los Balcanes, Velibor Còlic que defendía lo que iba quedando de su tierra, narró entre metralla y muertos los desgarros del conflicto. Con nombres y apellidos que ya solo quedan en la memoria de sus familias y en aquel libro, al que siguieron, entre otros, La Vie fantasmagoriquement brève et étrange d’Amedeo Modigliani, Jésus et Tito (Prix Littéraire des Jeunes Européens 2011), o Sarajevo omnibusy este increíble relato Manual de exilio.
Debido a las restricciones por la pandemia de Covid-19 os avisamos que las normas serán las siguientes:
- Será necesario el uso de mascarillas en todo momento.
- Habrá desinfección de manos con gel hidroalcohólico para todos los participantes.
- La separación entre personas será de 1,5 metros.
