UNA. Certament, hi ha motius per al pessimisme. Avança el segle XXI i constatem com creix la cultura del hiperindividualisme i com l’actual neoliberalisme no només va conformant una visió hegemònica del món econòmic sinó que també va modelant les maneres de pensar, els modes de vida. Sovint, en aquesta visió pessimista, solem posar el […]
UNA. Certament, hi ha motius per al pessimisme. Avança el segle XXI i constatem com creix la cultura del hiperindividualisme i com l’actual neoliberalisme no només va conformant una visió hegemònica del món econòmic sinó que també va modelant les maneres de pensar, els modes de vida. Sovint, en aquesta visió pessimista, solem posar el focus en els nostres joves i adolescents. I diguem que són individualistes i egoistes, que no s’impliquen en projectes comunitaris, que estan seduïts pel consum individualista i banal, que no es comprometen, que s’aïllen…
DUES. Aquesta no és una reflexió nova. La història ens mostra que sovint els adults solem mirar amb una distància desdenyosa els joves. Però és injust i cal ser honestos: aquest no és un mal exclusiu de les noves generacions. La desacreditació de la política, en tant que preocupació pels assumptes de la polis, és un mal social general. És tota la societat la que mostra greus mancances de solidaritat, de justícia social, de mirada comunitària, de ciutadania, de consciència del bé comú com a objectiu prioritari.
TRES. Així les coses, necessitem mirar els adolescents per a vore en ells i elles la solució, no el problema. La psicologia evolutiva i la pedagogia ens faciliten arguments per a intentar ser optimistes: sabem que l’adolescència i la joventut són les edats en què es construeix de manera decisiva la personalitat, els anys en què es veu el món amb una mirada més neta, on es manifesta amb força l’idealisme, on s’expressa i modula la identitat, on és possible construir i creure en utopies. Per això és el moment adient per a educar en l’activisme, en creure que organitzar-se i lluitar per un projecte comú no només fa millor el món sinó que ens fa millor a nosaltres mateixos. Perquè fer ens fa i l’acció construeix consciència.
QUATRE. Ens cal una educació política. Una educació que recupere l’accepció noble del terme i mostre com els diferents projectes socials suposen diferents ideals dels assumptes comuns, públics. Els clàssics ho tenien clar i anomenaven idiota aquell que no es preocupava pels problemes comuns i mostrava una actitud individualista, egoista, despreocupada dels altres. I censuraven el seu comportament per insolidari i antisocial. Avui, com en la Grècia clàssica, ens calen més ciutadans i menys idiotes.
CINC. Fem una crida al professorat, al seu valor ètic i professional. Ho vulguen o no, els docents donen significat a l’educació política perquè amb el seu saber faciliten els instruments disciplinaris al seu alumnat per interpretar el món. I perquè, amb el seu exemple, mostren una orientació més o menys sensible als problemes socials. L’alumnat recorda el professorat que mostra sensibilitat, bon tracte, ajuda, compromís. Sap amb quins docents trobarà comunicació i complicitat. I sap bé quan aquests valors són autèntics perquè els ha acreditat quotidianament.
El professorat sap que els valors no s’aprenen retòricament, sinó amb l’exercici organitzat i sistemàtic de les conductes que els fan operatius. S’aprèn participació, participant; s’aprèn activisme, comprometent-se; s’aprèn educació cívica, practicant el civisme. Per això, allò que els nostre currículum anomena situacions d’aprenentatge ens faciliten un principi pedagògic de primer ordre: cal plantejar l’aprenentatge amb significativitat i rellevància, servint-se de situacions reals on els continguts prenen sentit i poden donar pas a l’exercici de competències. No oblidem que una competència fonamental del nostre ensenyament secundari és la que anomenem competència ciutadana: “(…) contribueix al fet que alumnes i alumnes puguen exercir una ciutadania responsable i participar plenament en la vida social i cívica (…) així com en el coneixement dels esdeveniments mundials i el compromís actiu amb la sostenibilitat i l’assoliment d’una ciutadania mundial. Inclou l’alfabetització cívica, l’adopció conscient dels valors propis d’una cultura democràtica fundada en el respecte als drets humans, la reflexió crítica sobre els grans problemes ètics del nostre temps (…) “
SIS. Els humans som ser socials. Ens cal interacció, el reconeixement amb la mirada dels altres, el contacte, el reforç emocional. Ja sabem que aquest nou món digital multiplica les possibilitats d’interacció virtual i que aquestes són molt accessibles, immediates i atractives. Però el contacte directe, personal, físic, és insubstituïble. L’encontre amb els iguals i el reforç emocional a frec de pell no ha trobat encara (no el trobarà!) un substitut que el supere.
SET. Arriba la primavera i el nou cicle anual farà nàixer fruits nous. Per això ens reunirem en la II Trobada de Joves Activistes. Per a formar i formar-nos, per a debatre, analitzar i comprometre’ns. Per reforçar-nos. Perquè tots i totes volem mirar-nos a l’espill i sentir que ens agradem. Per això és necessari que els joves troben altres joves en qui mirar-se i reconèixer-se com a persones estimables: solidàries, compromeses, idealistes. Tant de bo que aquesta Trobada siga un bon espill!
EQUIPO DE EDUCACIÓN AMNISTÍA INTERNACIONAL VALENCIA
Email: medios.comunidadvalenciana@es.amnesty.org
Web :
https://blogs.es.amnesty.org/comunidad-valenciana/
Twitter : @AmnistiaCV
Instagram : @amnistiacomunidavalenciana
Facebook : @amnistiainternacionalcomunidadvalenciana
Ivoox :
https://www.ivoox.com/escuchar-amnistiamedioscv_nq_865634_1.html
Amnistía Internacional Valencia
c/Carniceros, 14, bajo, derecha
46001 Valencia
(34) 96 3913984
