La ciència ja ha fet les seus advertències…Però hem assistit amb dolor i horror a una destrucció inimaginable del nostre territorio, per una catástrofe suposadament natural. En realitat no ho és. Es tracta d’una de les conseqüències d’escalfament global i, per això del major desafiament a què s’enfronta la humanitat, el de pal.liar els efecte […]
La ciència ja ha fet les seus advertències…Però hem assistit amb dolor i horror a una destrucció inimaginable del nostre territorio, per una catástrofe suposadament natural. En realitat no ho és. Es tracta d’una de les conseqüències d’escalfament global i, per això del major desafiament a què s’enfronta la humanitat, el de pal.liar els efecte del canvi climàtic i trobar noves i justes formes de viure tots i totes dignament en el planeta. El canvi climàtic generat per l’acció humana a través de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i l’ús de combustibles fòssils està provocant que l’atmosfera i els oceans s’escalfen, que els voluns de gel i neu disminuisquen, que puge el nivel del mar i que les transformacions dels ecosistemes generen canvis que resulten incompatibles amb la vida humana en molts llocs del planeta. Ho hem vist a València, amb més de 200 persones mortes el passat 29 d’octubre i moltes persones a la resta del planeta ja havien viscut tragèdies amb anterioritat. Aquesta és una realitat que ja no es pot amagar.
Tot això no només produeix impacte en la naturalesa, si no que també té un gran cost econòmic i social, produeix injustícies i vulneracions dels Drets Humans en poblacions ja vulnerables de per si.
Les ones de calor, les sequeres prolongades, incendis i pujades del nivell del mar afecten cada vegada més persones, amb especial incidència en aquells que són els més pobres del planeta, destrossant cases, infraestructures, conrreus, produint malalties, desaparicions d’espècies animals i vegetals, canviant el cicle estacional del clima i generant vulneracions dels Drets Humans, com ara, el Dret a la Vida, a una alimentació sana i digna, a l’habitatge, a l’accès a l’aigua potable, augmentat les taxes de mortalitat i migració, que no afecten de la mateixa manera tota la ciutadania.
El canvi climàtic, a més de ser un problema mediambiental, és també un problema de justícia social i de Drets Humans i com a tal és abordat per Amnistia Internacional. Per això volem dedicar la 15na edició dels Dimarts Negres, junt a la llibreria Cosecha Roja i l’Spoprting Club de Russafa a la justícia climàtica, on pretenem visualitzar el desigual impacte d’aquest procés entre poblacions i individus que són responsables del canvi climàtic en molt diferent mesura, ja que aquells que reben el major impacte solen ser els menys responsables de les sues causes.
Un exemple d’això és que les majors catástrofes climàtiques afecten més a països del sur Global, països i comunitats que pel seu desenvolupament industrial han produït una incidència menor en emissions de gasos a l’atmosfera i una menor contaminació dels seus territoris. Un altre exemple clar és que, en els països més desenvolupats, les catástrofes ambientals afecten en major mesura les persones més vulnerables de la seua población i s’estableixen diferències segons les classes socials, races, ètnies o gènere.
Els efectes d’aquest canvi climàtic afecten no només la pura existència si no que també destrueixen cultures i identitats, sabers ancestrals, formes de producción, etc, i provoquen impactes diversos en funció del lloc geogràfic, classe social, gènere, raça o ètnia a què pertanguen les persones afectades.
Per conèixer millor aquest problema, que afecta de manera tan directa la nostra vida, Amnistia Internacional València ens anima a gaudir d’aquest ecològic catàleg d’obres literàries que recomanem que llegiu per debatre en els propers Dimarts Negres i que podeu adquirir a la llibreria Cosecha Roja.
21 gener: “Un any als boscos” Henry David Thoreau
18 febrer: Contra la sostenibilitat, Andreu Escribá
11 març: Voces de Chernobil, Svetlana Alexiévich
1 abril: Restos mortales, Donna León
6 maig: DesHielo, Ilija Trojanow
26 juny: La rebel·lió dels vianants, Aitana Guia
21 gener: UN ANY ALS BOSCOS
Henry David Thoreau tenia 28 anys quan va construir una cabana junt al llac Walden. Volia demostrar que era possible viure de manera autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura. D’aquella experiència va nàixer el llibre “Walden o la vida en els boscos”, un dels textos fundacionals de l’ecologisme. És el relat d’aquesta estada en el cor d’un bosc, del pas de les estacions, de la transformació de la natura i de l’evolució del seu pensament. “Un any als boscos” presenta , il.lustrats fragments de “Walden” i condensa la seua experiència d’aquells anys.
HENRY DAVID THOREAU:(Concord, Massachusett 1817.1862) va ser un filòsof que va dedicar els seus esforços a estudiar la naturalesa i la seua relació amb la condició humana. En els primers anys va seguir el transcedentalisme, una filosofía idealista, folgada i ascètica defensada per Emerson, Fuller i Alcott. Ells sostenien que un estat espiritual ideal trascendix o va més enllà del que és físic i empíric i que això s’aconsegueix a través de la intuició personal.
Thoreau va revisar el seu pensament en la conferència, “Assaig sobre la resistència al govern civil” (també conegut com Desobediència civil) en què deixa entreveure les seues idees polítiques. En aquest text es mostra un dels conceptes principals del seu pensament: un individualisme ascètic i extrem i la idea que el govern no ha de tindre més poder que el que els ciutadans estan disposats a cedir-li, i arribaa tal punt que proposa l’abolició de tot govern. Va ser també un purità amb una consciencia ética molt elevada: “La bondat és l’única inversión que mai no falla”
18 febrer: CONTRA LA SOSTENIBILIDAD
La paraula sostenible, com quasi bé totes les paraules, té diversos significats. Un d’aquests significats es refereix a allò que “es pot mantenir de manera indefinida sense afectar l’equilibri ecològic”. I amb això ens quedem ben tranquils quan adquirim productes que porten l’etiqueta d’ecològics. Sense, fins i tot ni sospitar que, els principals beneficiaris són els que venen aquests productes i no els consumidors, i sobretot, no “l’equilibri ecològic” del planeta. Ens cal un major coneixement de tot el que afecta aquest equilibri i saber què fer, en tot momento, per contribuir a conservar el planeta, a fer-lo habitable, saludable, per a tots els que hi vivim.
ANDREU ESCRIVÀ: És un gran coneixedor de les qüestions relatives a tot allò tan necesari, com ara, educar-nos en la conservació de la terra.
És doctor en biodiversitat. Ha estat investigador a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Actualment és tècnic ambiental . És membre del grup d’Experts i Expertes d’Emergència Climàtica de Barcelona
11març: VOCES DE CHERNOBIL
El 26 d’abril de 1986, un accident en la central nuclear de Chernòbil es va convertir en el desastre tecnològic més greu de la història de la humanitat. La radiació es va estendre a la major part d’Europa, amb uns nivells molt perillosos en les zones properes, que provocaren greus conseqüències per a la població i la gestió política de la qual va influir en el derrumbament de l’antiga URSS.
En “Voces de Chernóbil”, Alexievich dona veu a aquelles persones que varen ser afectades per aquesta tragèdia i que varen ser silenciades i oblidades pel seu propi govern. Aquest llibre els dona l’oportunitat de contar la seua història
SVETLANA ALEXIÉVICH: Svetlana Aleksiévich (Ucrania, 1948) va estudiar periodismo en Bielorrusia, on els seus pares eren Mestres. La seua obra ofereix un retrat profundament crític de l’antiga Unió Soviètica i de les seqüeles que ha deixat en els seus habitants. El seu esperit crític, el seu compromís profund amb els que sufrixen i la seua fructífera carrera literària han estat reconeguts amb nombrosos guardons entre els quals destaca el Premio Nobel de Literatura (2015), el Premi Ryszard Kapuscinski de Polonia (1996), el Premi Herder de Austria (1999), el Premi Herder de Austria (1999), el Premi Nacional del Círculo de Críticos de Estados Unidos (2006), el Premi Médicis de Ensayo en Francia (2013), el Premi de la Paz dels llibreters alemanys (2013), el Premi Sonning de Dinamarca (2021) y el Premi Internacional de Catalunya (2022). És autora de, entre altres, La guerra no tiene rostro de mujer (1985), sobre la Segunda Guerra Mundial; Los ataúdes de zinc (1989), sobre la guerra de Afganistán; El hechizo de la muerte (1993), sobre los suicidios que se produjeron tras la caída de la URSS; El fin del “Homo sovieticus” (2013), sobre la memòria.
1abril: RESTOS MORTALES
Aquest llibre és un nou episodi de la sèrie protagonitzada pel popular comissari de Venècia, Guido Brunetti, que ha aconseguit per a Donna Leon un extraordinari èxit internacional.
La trama desenvolupada en Restes Mortals aborda el greu problema de la contaminació ambiental que afecta la puresa de les aigües que envolten el conjunt d’illes en les proximitats de Venècia. Als elevats nivells de fang acumulats en la llacuna durant segles s’afegeixen els abocaments químics procedents de les indústries locals que no respecten les lleis de protecció de la naturalesa. Com a resultat de tals pràctiques il·legals s’aprecien ja els efectes devastadors que es produeixen tant sobre la fauna i les algues dels marenys com en relació a les plantes, cultius i ocells de terra.
Donna Leon utilitza en aquesta novel·la els recursos narratius de la intriga policíaca per a cridar l’atenció sobre el risc que amenaça la integritat i permanència d’uns llocs d’extraordinària bellesa natural i arquitectònica..
Donna Leon: va néixer en Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. En 1965 va estudiar a Perusa i Siena. Va continuar a l’estranger i va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora en diferents escoles nord-americanes a Europa i a Àsia (l’Iran, la Xina i Aràbia Saudita). Ha publicat, sempre en Seix Barral, les novel·les protagonitzades pel comissari Brunetti: Mort en La Fenice (1993), que va obtenir el prestigiós Premi Suntory a la millor novel·la d’intriga, Mort en un país estrany (1993), Vestit per a la mort (1994), Mort i judici (1995), Acqua alta (1996), Mentre dormien (1997), Noblesa obliga (1998), El pitjor remei (1999), Una mar de problemes (2001), Amics en les altes esferes (2002) —Premi CWA Macallan Silver Dagger—, Males arts (2002), Justícia uniforme (2003), Proves falses (2004), Pedres ensangonades (2005), Verí de cristall (2006) i Deslliura’ns del bé (2007). A aquests llibres li segueixen La noia dels seus somnis (2008), L’altra cara de la veritat (2009), Qüestió de fe (2010), Testament mortal (2011), La paraula es va fer carn (2012), L’ou d’or (2013), Mort entre línies (2014), Sang o amor (2015), Les aigües de l’eterna joventut (2016), Restes mortals (2017), La temptació del perdó (2018), En el nom del fill (2019), Amb l’aigua al coll (2020), Esclaus del desig (2021) i Doneu i se us donarà (2022). També ha publicat Les joies del Paradís (2012), una novel·la negra ambientada en el món de l’òpera; el llibre d’assajos Sense Brunetti (2006) i ha escrit el pròleg de l’atípica guia Passejos per Venècia (2008).
Els seus llibres, pels quals ha estat guardonada amb el Premi Carvalho 2016, han estat publicats en trenta-cinc països i són un fenomen de crítica i vendes en tota Europa i els Estats Units.
6 maig: DESHIELO
En aquesta obra de ficció, Ilia Trojanow descriu les emocions, reflexions i caiguda als inferns d’un científic quan perd allò que dona sentit a la seua vida, la lluita per un glaciar, un en concret, que és alguna cosa més que un element geogràfic que s’extingeix, aquest glaciar el representa a ell com a persona, perquè forma part dels seus records i de la seua identitat. La seua pèrdua i el seu corresponent dol l’espenten a enfrontar-se a la societat capitalista i consumista que viu ignorant que formem part del tot global que és la nateralesa, i que té la forma d’un creuer per l’Antàrtida per a personatges rics i ho fa amb una fina ironia i sentit de l’humos.
ILIJA TROJANOW: Va nàixer en Spfia en 1965- En 1971 va fugir amb la seua familia a través de Iugoslàvia a Itàlia i a Alemanya on obtingueren asil polític. Durant 10 anys va residir a Kènia. En 1989, va fundar l’editorial Kyrilland Method, des de 1992 editorial Marino. En 1995 va guanyar el premi Bertessmann, en 1996 el Premi de la Ciutat de Marburg i en 2000 el Adelbert-von-Chamisso. Tambié ha estat guardonat amb el premi que atorga la ciutat de Mainz. Autor de diverses novel.les, axí com d’assajos sobre África, El col.leccionista de mons va merèixer en 2006 el Premi de la Fira del Llibre de Leipzig
Obres: “Deshielo” de 2012, “Poder y resistencia” 2020, “El hombre superfluo” 2018, “El coleccionista de mundos” 2006, “El mundo es grande y la salvación acecha por todas partes” 1998.
26 juny: LA REBEL.LIÓ DELS VIANANTS
Es tracta d’un assaig, d’un treball descriptiu i personal de l’antic llit del riu Túria. L’autora fa un recorregut històric dels antecedents del riu, així com de la història de la pròpia ciutat de València que va aconseguir un canvi del projecte inicial, on anava una autopista, a la transformació real en un jardí que s’ha constituït en un pulmó verd que travessa la ciutat de València.
En el llibre es detalla minuciosament tots els trams del jardí, la seua història, els seus ponts, la vegetació i la fauna que habita en aquest riu, i també els deiferents usos que els vianants donen al jardí.
Aitana Guiaens mostra la importància de tenir un espai multifuncional d’aquesta envergadura a la ciutat de València i el paper que hi té en lavida dels valencians
AITANA GUIA I CONCA(València 1974 és llicenciada en dret i en història per la Universitat de València i té un master en sociología de la London School of Economics. El seu primer llibre fou La Llengua Negociada (Ed. 3 i 4), ha rebut el premi als escriptors joves de Serra d’Or (2002), i s’ho passa d’allò més bé escrivint narracions breus. Actualment viu al Canadà, on es dedica a fer recerca sobre temes migratoris
