Una entrevista de Joe Westby, responsable de campanyes d’Amnistia Internacional | Edició en català: Iván Renales Recentment l’empresa petroliera Shell s’ha vist forçada a pagar una indemnització de 55 milions de lliures esterlines als habitants de Bodo, a Nigèria, a causa de dos importants vessaments de petroli que van destrossar les seves vides el 2008. […]
Una entrevista de Joe Westby, responsable de campanyes d’Amnistia Internacional |
Edició en català: Iván Renales
Recentment l’empresa petroliera Shell s’ha vist forçada a pagar una indemnització de 55 milions de lliures esterlines als habitants de Bodo, a Nigèria, a causa de dos importants vessaments de petroli que van destrossar les seves vides el 2008.
Un d’aquests habitants és el pastor Christian Lekoya Kpandei, de 53 anys, piscicultor nascut i criat a Bodo que compta amb una congregació de 300 fidels. Christian ens explica com aquesta demanda trascendental està canviant la vida de la gent.
Com es va sentir quan van arribar a un acord amb Shell?
Vaig sentir una alegria indescriptible. Estava encantat que Shell accedís a pagar, perquè això no havia passat mai en els darrers 50 anys, des que les empreses petrolieres van arribar al delta del Níger. Passarà a la història: va provocar un gran goig entre tothom, joves i ancians.
Què ha canviat gràcies a la indemnització?
La gent ja està començant a reconstruir Bodo, per tot arreu. Jo mateix construiré nous estanys piscícoles per produir 10.000 bagres a l’any. Després dels vessaments, no podíem permetre’ns pagar les despeses escolars, però ara les meves filles han tornat a l’escola. Els nens van ser els més afectats; ara, molts d’ells tenen diners al banc per al futur.
Shell encara no ha netejat el vessament, com afecta això a les persones?
La salut de la gent no és bona, però aquí no hi ha un hospital apropiat. L’aigua, la fruita, els arbres… tot està contaminat. Els meus antics vivers estan en la ribera del riu, així que no puc tornar fins que ho hagin netejat. Shell ha promès coses, però només sabrem que va de debò quan nomeni un contractista adequat per realitzar la neteja.
Què ha suposat el suport internacional d’Amnistia i altres organitzacions?
M’encanta. Sincerament, sento que ara Bodo és una comunitat internacional. Podem recórrer a gent que està a Europa, quan abans no ens escoltava ningú. També donem les gràcies al CEHRD (el Centre per al Medi ambient, els Drets Humans i el Desenvolupament), que ha estat al capdavant de tot.
Contribuirà el cas de la comunitat de Bodo a aturar altres vessaments?
Ara altres comunitats poden protestar també, i nosaltres podem compartir amb elles el que hem après. Amnistia i el CEHRD em van capacitar per vigilar vessaments de petroli: puc ajudar altres persones. Però les empreses també han de substituir els oleoductes; el que va causar els vessaments de Bodo ja és molt antic. Encara podrien quedar moltes batalles legals per davant.
Que n’espera, del futur de Bodo?
Crec que podem tenir un futur brillant, però ens portarà algun temps. Els experts diuen que passaran 20 o 30 anys abans que es recuperi el medi ambient, però crec que Bodo pot ser un referent per a altres comunitats del delta del Níger. La indemnització pot semblar un somni, però és ben real.
