Clara Asín / Dani Vilaró The Look of Silence (La mirada del silenci) de Joshua Oppenheimer va ser l’elegida. El jurat del nou premi d’Amnistia Internacional Catalunya al Festival DocsBarcelona, celebrat la setmana passada, va decidir guardonar aquest cru, inquietant però necessari film sobre les víctimes de les massacres a Indonèsia de 1965 i 1996, […]
The Look of Silence (La mirada del silenci) de Joshua Oppenheimer va ser l’elegida. El jurat del nou premi d’Amnistia Internacional Catalunya al Festival DocsBarcelona, celebrat la setmana passada, va decidir guardonar aquest cru, inquietant però necessari film sobre les víctimes de les massacres a Indonèsia de 1965 i 1996, en les quals es creu que van ser assassinades al voltant d’un milió de persones. Aquesta peça documental és la seqüela d’un altre film pertorbador del mateix director, The Act of Killing (2012), potser encara més demolidor perquè explica la història des del punt de vista dels victimaris, dels assassins.
The Look of Silence contribueix a recuperar de l’oblit un poble massacrat i aquest ha estat un motiu de pes per premiar-la. La pel·lícula posa de manifest la injustícia latent a Indonèsia: els assassins viuen bé, ostenten càrrecs públics, són elegits democràticament i són considerats gairebé com a herois nacionals. Van ser els guanyadors. Oppenheimer ens mostra com el sistema educatiu actual (no pas el de 1965) adoctrina la joventut i criminalitza els comunistes d’aquella època per així legitimar les matances d’aleshores. Als ulls de la història dels vencedors, allò calia que passés: era necessari, gairebé inevitable. Així ho creuen i ho expressen sense pudor perquè la impunitat els empara.
Els ulls i la veu de l’Ari, germà d’en Rami, una de les víctimes, interpel·len constantment els responsables de les matances. Cara a cara, vol entendre què passa per les ments d’aquests assassins. Però la majoria de vegades obté silencis, mirades al buit, grunys o, directament, hostilitat i amenaces: “Sembla que vulguis que torni a passar…”, li arriben a dir. L’Ari representa la dignitat i el dolor de les víctimes, la cerca constant de la veritat.Des del jurat d’AIC, vam considerar que aquest film mereixia el premi de l’Amnistia Internacional “per buscar la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes i per mostrar la impunitat en què viuen els perpetradors i responsables de les matances de 1965 a Indonèsia. Per fer-ho amb una pel·lícula directa i incòmoda, però que alhora transmet amb mestria una visió molt humana i empàtica de tots els protagonistes de les massacres”.
És així. Davant nostre se’ns mostren ancians que han esventrat cossos i que ho han explicat a càmera rient i escenificant els crims com qui explica una malifeta. És un film profundament humà perquè ens mostra les reaccions d’uns i altres davant del que se’ns explica. Alguns moments espectaculars són quan l’Ari gradua la vista a un dels assassins del seu germà o quan una de les filles dels assassins entén l’abast del que ha fet el seu pare i abraça en Rami.
El Festival DocsBarcelona de cinema documental és una finestra oberta al món. The Look of Silence és una gran pel·lícula i per això va guanyar el premi, però competia amb sis pel·lícules més, totes excel·lents, gràcies a la gran feina de programació del festival: aquí podeu consultar-les perquè valen la pena.
Un documental pot parlar de drets humans o no. Però sempre mostra i incideix sobre una realitat i la capacitat de les persones de transformar-la. Des d’AIC estem molt contents de col·laborar amb el Festival DocsBarcelona en aquest viatge per mostrar el món tal com és, encara que, de vegades, sigui un viatge dolorós.
