Autora: Laura Vidal Shell ha de respondre pel paper que ha tingut en les violacions de drets humans-entre les quals assassinat, violació i tortura- perpetrades per part del règim militar de Nigèria en la dècada dels 1990. La població ogoni va ser la pitjor víctima i va patir la contaminació i devastació de les […]
Autora: Laura Vidal
Shell ha de respondre pel paper que ha tingut en les violacions de drets humans-entre les quals assassinat, violació i tortura- perpetrades per part del règim militar de Nigèria en la dècada dels 1990.
La població ogoni va ser la pitjor víctima i va patir la contaminació i devastació de les seves terres a causa dels vessaments de petroli. Davant de manifestacions pacífiques, el govern nigerià va emprendre una campanya de repressió violenta contra ells.
Amnistia ha aplegat totes les proves que vinculen a Shell amb les violacions dels drets dels ogonis i ha denunciat la impunitat i l’absència de responsabilitat que la pròpia empresa ha negat reiteradament.
Des del 1990, Shell havia demanat ajuda a les forces de seguretat per a protegir els seus interessos a la zona, intervenint en protestes pacífiques de manera devastadora. Aquest mateix any, en una manifestació en una de les seves instal·lacions a Umuechem, la policia va matar 80 persones i va cremar 595 cases.
Malgrat aquesta atrocitat, Shell va seguir demanant l’ajuda del govern nigerià en les protestes comunitàries al Delta del Níger, sabent que probablement es provocarien més violacions dels drets humans. A més, tot i els abusos que s’estaven cometent, Shell va proporcionar suport logístic a les forces de seguretat, i va pagar per a la creació d’una força especial de seguretat per protegir els seus interessos.
Al 1993, Shell va demanar, en dues ocasions, protecció per la construcció d’un nou oleoducte, i en les dues, l’exèrcit va respondre de manera violenta, i va proporcionar el transport de l’exèrcit al pobre de Korokoro, on les tropes van disparar contra els manifestants.
Al 1994, es va crear la Força Especial de Seguretat Interna sota el mandat del comandant Paul Okuntimo. Shell havia pagat al comandant i a 25 dels seus homes com a «mostra d’agraïment i un element per a motivar una disposició favorable i constant en la relació amb Shell per tasques futures». Poc després, la unitat militar va emprendre una campanya de brutal incursió a Ogoniland, violant, torturant i matant als habitants del seu poble. El comandant presumia en televisió d’aquestes operacions.
Al juliol, l’ambaixador holandès va revelar que s’havien matat aproximadament 800 ogonis.
Shell era totalment conscient de les violacions de drets humans, i designava com un «problema» la comunitat ogoni i el famós escriptor i líder del Moviment per la Supervivència del Poble Ogoni (MOSOP), Ken saro-Wiwa, qui va ser un dels executats dels «nou ogonis», després de ser torturats i patir un judici injust.
Les proves demostren que Shell va motivar les autoritats per acabar amb el moviment MOSOP, esmentant específicament el seu líder.
Shell ha eludit la seva responsabilitat
Shell va participar indirectament en les violacions dels drets humans de la comunitat ogoni, animant i proporcionant ajuda logística i econòmica, essent còmplice de la violència contra les comunitats locals.
Fins a dia d’avui, Shell ha eludit la seva responsabilitat, negant les acusacions de ser còmplice de la violència perpetrada. La pregunta clau és: ¿Si Shell no hagués actuat a favor dels seus interessos ni hagués pressionat a l’exèrcit i el govern de Nigèria, haurien estat víctimes les persones que van patir violacions dels seus drets?
Amnistia Internacional demana a les autoritats de Nigèria i dels països seu de Shell, que investiguin sobre el paper de l’empresa en les violacions de drets humans perpetrades per les forces de seguretat nigerianes.
