Autora: Blanca Herrnández Edició: Laura Vidal Sembla mentida però només fa un any que Donald Trump és president dels Estats Units. Aquests dotze mesos han donat per a molt, i entre tuits i partits de golf, Trump ens ha regalat moltes frases per a la història, així com moments estranys de post veritat (o “Fets […]
Autora: Blanca Herrnández
Edició: Laura Vidal
Sembla mentida però només fa un any que Donald Trump és president dels Estats Units. Aquests dotze mesos han donat per a molt, i entre tuits i partits de golf, Trump ens ha regalat moltes frases per a la història, així com moments estranys de post veritat (o “Fets alternatius” com va dir la seva secretària de premsa Kellyanne Conway) en els que ens hem centrat en si la seva inauguració va ser més gran que la d’Obama o no (no ho va ser) i així un darrere l’altre fins a gairebé acostumar-nos.
Aquest any també ens ha donat molts personatges i trames que semblen trets d’una novel·la de misteri: el General Flynt i les seves peculiars connexions amb Rússia; el breu però intens i estrany pas d’Anthony Scaramucci pel lloc de cap de premsa; les fascinants intrigues de palau entre Steve Bannon, el gendre Kushner, i l’ex-cap de gabinet Reince Priebus; i les escaramusses verbals amb Kim Jong-un sobre la mida de les seves respectives armes nuclears, que si no fos pel veritable perill que representa per a la població civil fins podria tenir la seva gràcia.
La presidència de Donald Trump està essent memorable si o si, està clar. No només per aquestes històries més o menys estranyes que semblen tretes d’un guió televisiu, sinó també per una llarga llista de declaracions molt preocupants (com els seus atacs verbals constants a la llibertat de premsa o les recents desqualificacions racistes cap a Haití i els països africans i , el pitjor de tot, pel retrocés de drets per a milers de persones.
Arribats a aquest punt, què fem? ¿Esperem a que passin aquests anys sense més intentant que ens afecti el menys possible? ¿Creuem els dits perquè no passi res dolent?
No!
Des d’Amnistia Internacional hem estat batallant des del principi, igual que fem sempre amb qualsevol altre president menys donat a la polèmica, per defensar els drets humans sense treva. Fem aquí repàs a les cinc lluites clau d’aquest any.
El travel ban, muslim ban i les seves múltiples variacions
Hem lluitat al costat de moltíssims activistes dels Estats Units contra la prohibició d’entrada a persones de diversos països de majoria musulmana en totes les seves diferents fases, sense despistar-nos cada vegada que li donaven un repàs a aquesta decisió discriminatòria intentant fer-la més acceptable. Cada vegada que s’ha intentat discriminar musulmans i impedir que els refugiats puguin començar una nova vida als EUA, cada vegada que s’han posat traves a que les persones que fugen de la violència a Centreamèrica puguin sol·licitar asil, cada vegada que famílies que han aconseguit escapar de situacions límit han estat separades en centres de detenció per migrants i tractades poc menys que com a criminals, hem estat protestant i lluitant perquè es respectin els drets de totes les persones.
A Trump la tortura li agrada un munt
Abans de la seva presidència, Donald Trump va declarar la seva intenció de seguir utilitzant el centre de detenció de Guantánamo i augmentar la seva població de detinguts en aquest llimbs legals. A més va coquetejar amb la tortura i la defensa de les seves preteses qualitats, prometent autoritzar-la si era investit president.
Guantánamo segueix allà 16 anys després amb 41 homes, xifra que no s’ha mogut des que Barack Obama deixés de ser president. Donald Trump no va inventar Guantánamo ni les violacions de drets humans que allí s’han produït, però la impunitat total que hi ha hagut fins ara ha permès que ho hereti i potencialment repeteixi els mateixos crims. De moment sembla que Trump no està complint amb la seva promesa electoral, i seguirem expectants perquè així segueixi sent i cap persona més entri a Guantánamo, sinó que els homes que hi segueixen, majoritàriament sense càrrecs ni judici, siguin transferits o jutjats en judicis justos davant tribunals ordinaris.
Discriminació i racisme per la porta gran
De manera més o menys discreta, el govern dels EUA ha donat abundants passos enrere en la protecció de molts col·lectius discriminats: s’han eliminat les proteccions antidiscriminació per a les persones, incloent-hi les proteccions per als estudiants transsexuals o les mesures antidiscriminació en el lloc de treball.
A més, estan prenent moltes decisions que limiten greument la llibertat de les dones, s’han eliminat les normes de protecció a les víctimes de violència sexual i resulta especialment preocupant l’obstinació en no deixar que les menors migrants en custòdia del govern puguin accedir als serveis de avortament si així elles ho decideixen, per esmentar algunes coses així tal com raja.
A més, de manera més o menys vetllada, tant Trump com diferents persones properes a ell han excusat la violència supremacista blanca, han restat importància als atacs d’odi contra jueus, musulmans, afroamericans, o membres de la comunitat LGBTI, i han negat que hi hagi un problema racial en l’actuació de molts cossos policials del país, tot i l’incessant nombre de morts a mans de la policia, majoritàriament persones negres.
No podem deixar de denunciar totes aquestes situacions, lluitar contra cada un d’aquests retrocessos i exigir públicament responsabilitats.
Irresponsabilitat internacional
Malgrat el gravíssim impacte que té el canvi climàtic en els drets humans, els EUA es va retirar dels acords de París, passant de ser abanderat en aquesta lluita, a un dels pocs països que es nega a acceptar el desafiament que suposa per al nostre futur.
A més, el govern de Trump ha retallat enormement els fons destinats a l’ONU, a l’ajuda exterior no militar, han retallat i menyspreat públicament l’ús de la diplomàcia, d’una banda. De l’altra, ha eliminat gairebé qualsevol restricció a la venda d’armes a l’Aràbia Saudita tot i que s’estan fent servir per cometre violacions de drets humans en la guerra del Iemen.
“Amics” problemàtics
Donald Trump ha mostrat la seva admiració per molts líders internacionals que cometen crims i greus violacions de drets humans contra les poblacions dels seus països. En molts casos aquestes declaracions públiques han estat rebudes com un recolzament i un suport tàcit d’un dels països més poderosos del món. Per això, quan Trump convida a Duterte a la Casa Blanca com a un amic sense tenir en compte el que està fent a les Filipines, lloa les virtuts de Vladímir Putin sense voler escoltar el que està passant a Rússia o diu admirar el treball d’Al- Sisi a Egipte, aquests líders i altres reben el missatge que poden seguir sense respectar els drets humans dels seus ciutadans.
¿Aclaparador? Prenguem-nos aquesta situació com un repte, com un desafiament en el qual seguir defensant els drets humans dia a dia sense deixar-nos portar pel soroll ni el vodevil. Associa’t a Aministia Internacional i et mantindrem alerta del nostre intens treball sobre Estats Units.
