Autora: Marinete da Silva, advocada i mare de Marielle Franco* Traducció i edició: Lucía Foraster Garriga L’assassinat de la meva filla, Marielle Franco, a Rio de Janeiro el 14 de març, va deixar un buit immens. Després d’aquella nit la meva família no ha tornat a ser la mateixa. Tampoc la família del seu xofer, […]
Autora: Marinete da Silva, advocada i mare de Marielle Franco*
Traducció i edició: Lucía Foraster Garriga
L’assassinat de la meva filla, Marielle Franco, a Rio de Janeiro el 14 de març, va deixar un buit immens. Després d’aquella nit la meva família no ha tornat a ser la mateixa. Tampoc la família del seu xofer, Anderson Gomes, també assassinat. Ningú està preparat per patir la pèrdua d’una filla. Des de llavors, tots els dies em pregunto què pot haver fet una regidora electa de la ciutat, reconeguda defensora dels drets humans, per generar tanta violència, i encara no tinc resposta.
Marielle va destacar des de petita. Era una líder i s’implicava en tot, pensant sempre a ajudar els altres. Creia que l’organització col·lectiva de base solidària podia transformar el món. Se sentia bé fent coses pels altres. Tant és així, que el 2016 va decidir presentar la seva candidatura a un càrrec públic, de regidora a Rio de Janeiro, la segona ciutat més gran del Brasil. I la seva campanya va ser na de les experiències més boniques de la història política de Rio. S’hi van implicar dones negres, feministes, joves, gent de les faveles… Com a defensora dels drets humans, com a defensora de «tothom», es va transformar en un símbol que convidava a la gent a implicar-se. Fou la cinquena candidata més votada, la segona del seu partit. En un moment de desconfiança general cap a la política, ella engegava un procés transformador.
La seva vida, però, va ser interrompuda. I el seu assassinat va ser notícia, no només a tots els racons de Brasil sinó a tot el món. Però després de sis mesos encara no tenim respostes. Volem que es resolgui el brutal crim que va acabar amb la seva vida.
La Marielle es va convertir en un referent, i la gent ens dona suport, un suport fonamental per seguir demanant justícia. Després de la seva mort, milers de persones van fer ressonar el seu nom molt més alt del que ningú esperava. Donar suport a qui més ho necessitava va ser el fil conductor de la història de la meva filla. De fet, va dedicar-se a reconfortar mares en el moment més difícil de les seves vides, en el moment de la pèrdua dels seus fills, molts d’ells assassinats per agents de l’Estat. Històries tràgiques d’una política de seguretat pública equivocada, que mata milers de joves negres cada any. La Marielle les va ajudar, i ara elles m’ajuden a mi.
Mai no oblidaré el suport que m’han donat i sento la presència de la meva filla en cada gest de solidaritat que rebo. Això em dona esperança, esperança d’aclarir què va passar aquella nit.
La Marielle demanava comptes i incomodava per ser dona, negra, de favela i gosar situar-se en un espai que històricament no ha estat ocupat per persones com ella.
Tinc la sensació que estem guanyant, ja que estem resistint i mobilitzant-nos juntament amb Amnistia Internacional i activistes d’arreu del món. Cada dia que passa augmenta el reconeixement internacional a la vida exemplar de la meva filla, i es transforma en lluita per la justícia i en petició de comptes a l’Estat brasiler.
La Marielle va ser una dona dolça, un exemple de com es pot lluitar amb amor, que va inspirar-nos a tots. Una defensora dels drets humans que va dedicar la seva vida a fer el bé. La meva família no descansarà fins a obtenir una resposta. Necessitem saber qui va matar a la meva filla i qui va ordenar-ne la mort.
*Aquest article va ser publicat originalment a la revista Time i al blog d’Amnistia Internacional Espanya.
