Mahmoud Hussein (Egipte)
Text: Tarek Hussein (@titotarek8), germà de Mahmoud Hussein. Edició: Dani Vilaró El germà d’en Tarek, Mahmoud Hussein, ha passat més d’un any en una presó egípcia simplement per vestir una samarreta contra la tortura. Més de 600 dies després del seu empresonament, en Tarek escriu una carta al seu germà petit. Ajuda’ns a demanar l’alliberament […]
Text: Tarek Hussein (@titotarek8), germà de Mahmoud Hussein. Edició: Dani Vilaró
El germà d’en Tarek, Mahmoud Hussein, ha passat més d’un any en una presó egípcia simplement per vestir una samarreta contra la tortura. Més de 600 dies després del seu empresonament, en Tarek escriu una carta al seu germà petit. Ajuda’ns a demanar l’alliberament de Mahmoud Hussein.
………………………………………………………………………………….
El meu petit Mahmoud, ja han passat més de 600 dies i encara no has tornat a casa.
No suporto més la teva absència. L’amargor de la separació trastorna la nostra petita família. La mare fa el teu llit cada matí mentre ens amaga els plors, i el pare es queda mirant fixament el teu rostre en les fotos que ara tapissen la seva habitació. És com si estigués començant a conèixer-te un altre cop. Enyorem el teu somriure i esperem el teu alliberament amb cada nova sortida del sol.
El dia en què vaig estar a punt de perdre el cap
Portes més de 600 dies detingut per vestir una samarreta que deia “Un País sense Tortura”. Aquell va ser el nostre somni després de la Revolució del 25 de Gener: el somni d’un país que respecti i honori els éssers humans i els protegeixi de la tortura.
Perdona’m, germà, però la idea que has sofert tot això simplement per confiar en una nació sense tortura m’enrabia més cada nit que passa. Vius entre reixes i, quan recordo el motiu pel qual estàs patint, mentre les forces de Mubarak que van matar manifestants eren absoltes, la ràbia i la frustració em consumeixen. Perdona’m, però ja no suporto més veure’t aquestes manilles als canells, sense que t’hagin jutjat.
Deixa’m dir-te, germà, que el dia que vaig descobrir que t’havien torturat vaig estar a punt de perdre el cap.
El teu futur interromput
Totes les setmanes fem cua per visitar-te a la presó. És una cua molt llarga, s’omple de persones que esperen per visitar els éssers estimats, a inscriure’s per poder entrar, i mentre ho fan, no deixen de rebre insults. Les seves històries, i les llàgrimes de les seves famílies, giren totes en la injustícia en què vivim, germà meu.
Perdona’m per no portar-te un pastís pel teu aniversari, però el teu carceller va denegar-me la petició. Em va dir, amb sarcasme: “Com vols que et deixi portar-li un pastís, si ha de sentir el que és estar empresonat”. El teu carceller et va negar la possibilitat de commemorar el pas d’un any més de la teva vida.
En cada nova vista, confiem que siguis alliberat, ho anhelem. Però invariablement les nostres esperances esdevenen tristesa i derrota quan decideixen renovar la teva detenció. Els pares ploren pel seu adorat fill de 18 anys, empresonat sense que ells comprenguin per què. Ploren pel teu futur interromput. Veiem els teus companys de classe fer camí i anar a la universitat, mentre la presó t’impedeix continuar amb l’educació o perseguir els teus somnis.
Els teus amics i els qui et donen suport creuen en tu
Però deixa’m dir-te, germà, que estic orgullós de tu, de la teva bonica ànima d’artista i de les pintures que envies als teus amics. Els teus dibuixos alegres de Mickey Mouse i l’Ànec Donald animen les seves cares i els han penjat a les parets de casa seva.
En els últims dies he rebut cartes de solidaritat de diferents països, cartes que diuen que donen suport al teu cas mitjançant una petició d’Amnistia Internacional que reclama la teva llibertat. Ja han aplegat diversos milers de signatures. Tots creuen en tu, germà, malgrat la teva joventut.
Benvolgut germà, deixa’m dir-te que no importa el temps que passis detingut. Sortiràs per reunir-te amb nosaltres i ompliràs el món de dibuixos i colors. Reclamo justícia per a tu, el meu germà benvolgut.
El matí serà bonic a Egipte
Aferra’t al teu somni d’una nació sense tortura, d’un país amb futur per als seus joves, i, com em vas dir en la teva última carta des de la presó d’apel·lacions, el matí serà bonic per a tots nosaltres en el nostre bonic país.
M’acomiado dient-te que seguiré lluitant per la teva llibertat, per tu i per totes les persones que estan detingudes injustament.
El teu germà,
Tarek
