Catalunya
Catalunya

Ús indegut de gasos lacrimògens i pebre: un problema global

En els darrers anys, ciutadans d’arreu del món han començat a notar de forma dramàtica l’augment desproporcionat d’incidents tràgics durant protestes pacífiques, causats per l’ús deliberat i indegut per part de les autoritats policials de substàncies químiques nocives contra els manifestants. Text: Gianmaria Ciurco (Àrea de Comunicació d’AIC) En tots els racons del món, de […]

En els darrers anys, ciutadans d’arreu del món han començat a notar de forma dramàtica l’augment desproporcionat d’incidents tràgics durant protestes pacífiques, causats per l’ús deliberat i indegut per part de les autoritats policials de substàncies químiques nocives contra els manifestants.

Text: Gianmaria Ciurco (Àrea de Comunicació d’AIC)

En tots els racons del món, de Colòmbia a Hong Kong, de Polònia a Grècia, dels Estats Units al Sud-est Asiàtic s’informa amb freqüència del nombre de ferits durant activitats de protesta pacífica, que són del tot previstes, permeses i emparades pel dret internacional. ¿Per què encara avui, en ple segle XXI, segueixen donant-se episodis que ens recorden èpoques més fosques i allunyades del que es poden considerar els estàndards “democràtics?

Sabem i som conscients que l’ús legítim de la força està en mans de la policia, que ha d’utilitzar-la amb diligència només en casos d’extrema necessitat, i sempre considerar acuradament les seves accions sota criteris d’oportunitat, necessitat i proporcionalitat. Per què passen, doncs, aquests incidents? Quines en són les causes? Hi ha responsables? Qui són? Hi ha
desconeixement dels seus drets i deures per part dels agents? Dels protocols d’actuació? O potser una manca de formació dels policies per part de les institucions?

Destaquem quins són els productes químics nocius que utilitzen els agents de la llei i les úniques situacions en les quals s’empren. En primer lloc, assenyalem que, “teòricament”, existeixen criteris molt definits que han de complir els agents de policia:

Els funcionaris encarregats de fer complir la llei només poden utilitzar-los amb finalitats legítimes d’aplicació de la llei i no contra persones que estiguin simplement exercint els seus drets humans (principi de legalitat). A és, les autoritats no han d’utilitzar substàncies químiques irritants si existeixen mitjans menys nocius per aconseguir un objectiu legítim de compliment de la llei (principi de necessitat). Si les utilitzen, aquestes substàncies no han de causar més danys dels que es pretenen evitar (principi de proporcionalitat).

Així, tenint en compte els danys i lesions que poden causar, l’ús de les substàncies químiques irritants és admissible només per evitar danys de, com a mínim, la mateixa gravetat. Per tant, aquests agents només poden utilitzar-se contra persones que cometen actes violents contra altres persones i quan no es disposi de mitjans menys nocius per aturar o frenar la violència.

Què son

En segon lloc, destaquem a què ens referim quan parlem de substàncies químiques irritants. Són compostos utilitzats a fi de dissuadir o incapacitar temporalment una persona, produint irritació sensorial. Normalment es defineixen com a agents químics d’acció local, amb ràpids efectes físics incapacitants produïts per mitjà d’irritació sensorial dels ulls i el tractament respiratori superior. Aquests efectes solen desaparèixer al poc temps de deixar d’estar exposada la persona a l’acció dels agents.

En tercer i darrer lloc expliquem quines són les situacions en les quals es pot utilitzar i quan no. Les substàncies químiques irritants no han d’utilitzar-se en espais tancats o en una zona on la gent no pugui dispersar-se. El seu ús no ha de provocar, ni tan sols pretendre, que la gent quedi acorralada. Tampoc han d’utilitzar-se com a mitjà per perseguir persones que ja estiguin dispersant-se. Les substàncies químiques irritants tampoc no han de llançar-se des de dalt (per exemple, per mitjà de drons) perquè la direcció que segueixen i l’efecte que tenen són impredictibles. Aquest ús augmenta el risc de provocar pànic i desorientació, ja que la gent no sap cap a on dispersar-se.

Les substàncies químiques irritants contenen materials inflamables, per la qual cosa no han d’utilitzar-se tampoc en situacions amb perill d’incendi. Mai han d’utilitzar-se si es té la intenció d’utilitzar armes d’electroxoc, com ara les pistoles Taser, perquè l’activació d’aquesta armament pot provocar cremades greus. De la mateixa manera, tampoc no han d’emprar-se en entorns de material altament inflamable, com les benzineres, o quan una persona està ruixada amb benzina o líquids inflamables similars.

Malauradament, en el món actual, les tensions socials segueixen augmentant, independentment del grau de democràcia i desenvolupament social de la zona on es produeixen. És possible que en algunes situacions sigui necessari utilitzar aquests dispositius químics per evitar que les protestes desemboquin en situacions que posin en perill la salut de la majoria de les persones presents en les manifestacions. Per això, és molt important i clau treballar en la conscienciació dels governs i de les forces policials amb l’objectiu d’evitar, quan sigui possible, que les persones, en l’exercici del seu dret democràtic a la reunió i manifestació, caiguin en situacions que posin en greu perill la seva salut i la seva seguretat.