Dones i homes de tot el món assumeixen riscos enormes per a defensar els nostres drets. Poden ser docents, estudiants, periodistes, professionals de l’advocacia, o simplement activistes. Pots ser tu, els teus familiars o les teves amistats. Què els ha passat amb la irrupció de la pandèmia? Text: Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya A […]
Dones i homes de tot el món assumeixen riscos enormes per a defensar els nostres drets. Poden ser docents, estudiants, periodistes, professionals de l’advocacia, o simplement activistes. Pots ser tu, els teus familiars o les teves amistats. Què els ha passat amb la irrupció de la pandèmia?
Text: Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya
A desenes de països persones defensores de drets humans son assetjades, torturades, empresonades, i fins i tot assassinades, simplement per atrevir-se a alçar la veu. Sense la seva valentia, el món seria menys just i menys igualitari.
Amnistia Internacional i moltes altres organitzacions de drets humans portem anys documentant una tendència mundial d’atacs contra els defensors i defensores, així com d’una reducció de l’espai de la societat civil. Però sens dubte aquest procés s’ha vist accelerat ara com a conseqüència de la pandèmia, durant la qual nombrosos països han anat molt més allà del que és necessari i proporcionat per a protegir la salut pública.
Això ha passat especialment en aquells països on ja es limitava l’espai de la societat civil, i on les persones que s’atrevien a alçar la veu i a defensar els drets humans ja eren tractades amb hostilitat.
A més, els països on ja es produïen homicidis de defensors i defensores i es reprimien, en general, els drets humans abans de la pandèmia, l’actual crisi de la COVID ha facilitat noves oportunitats als qui busquen silenciar la defensa dels drets humans. Les limitacions imposades a la llibertat de circulació, amb estrictes confinaments i tocs de queda que han reduït la capacitat de les comunitats i de les persones per protegir-se, per exemple, amagant-se o buscant refugi, hi han tingut molt a veure. A aquest factor cal sumar-li la reducció de la protecció per part de l’Estat, ja que s’han desviat recursos policials per a destinar-los a tasques relacionades amb la pandèmia.
Per resistir i continuar amb la seva tasca, malgrat aquests desafiaments, els defensors i defensores dels drets humans han hagut de recórrer a la seva experiència de treball en entorns difícils, a les seves reserves de capacitat d’adaptació i autoprotecció i al suport solidari de les seves comunitats i xarxes.
Aquests són tres testimonis de dones defensores. Tres entre moltes:
Ruth Mumbi, defensora dels drets de les dones i a una vida digna a Kenia és fundadora i coordinadora de Bunge La Wamamam Mashinani (Parlament de Dones), organització que promou els drets de les dones. Durant la pandèmia, la Ruth va recopilar i va publicar testimonis de nombroses víctimes dels desnonaments que s’estaven produint en assentaments informals a Nairobi, que no tan sols suposaven la destrucció de les llars de milers de persones que no tenien alternativa d’allotjament (el que constitueix una greu violació del seu dret a l’habitatge) sinó que en produïr-se enmig d’una pandèmia com l’actual, agreugen la seva possible repercussió sobre el dret a la salut i la vida.
Manal Tamimi persisteix en el seu treball com a defensora del dret a la pau i a la llibertat de reunió i associació pacífica a Palestina. Des que el 2009 els assentaments israelians es multipliquessin al voltant de Nabi Saleh, el poble de la Manal, s’han organitzat manifestacions setmanal pacífiques contra l’ocupació. A més, la font natural d’aigua que els proveïa va començar a publicitar-se com a destí turístic i operadors turístics online van començar a lucrar-se de les riqueses naturals situades als voltants de Nabi Saleh, beneficiant-se i contribuint al manteniment, desenvolupament i expansió dels assentaments il·legals, la qual cosa equival a crims de guerra tipificats en el dret penal internacional. En aquest context de limitació de l’accés a l’aigua i de vulneració de la llibertat de circulació de la població palestina, la lluita de Manal en Nabi Saleh persisteix malgrat la pandèmia.
Susana de la Cruz, acollida temporalment a Catalunya a causa de les amenaces que ha sofert, és una activista indígena de Chiapas impulsora del Col·lectiu de Famílies de Presos en Lluita a Mèxic. Després de l’empresonament i la tortura que va patir el seu germà Juan, la Susana s’ha centrat a impulsar accions de defensa jurídica i política per la llibertat de persones indígenes injustament preses i a visibilitzar les violacions als drets humans i discriminació que pateixen els pobles originaris, com per exemple la despossesió territorial i el desplaçament forçat. La pandèmia tampoc no ha aturat la seva activitat com a defensora.
Així, davant de l’adversitat, centenars de defensors i defensores de drets humans han seguit al capdavant en la lluita pels drets humans, tot i els nombrosos obstacles a què han hagut d’enfrontar-se: agressions físiques i verbals, criminalització, discriminació i restriccions del dret a la llibertat d’expressió i reunió pacífica, del dret d’associació i del dret a accedir a la justícia.
Hem de donar suport a les persones que defensen els drets humans a tot el món i fer tot el possible perquè estiguin fora de perill.
