Comunidad Valenciana
Comunidad Valenciana

12ª EDICIÓN Martes Negros de Amnistía Internacional

Con ilusión y  fuerzas renovadas iniciamos una nueva etapa de nuestro ciclo de tertulias literarias para el año 2022, «los Martes Negros de Amnistía Internacional», y con esta ya van 12 ediciones, en las que contamos con la colaboración de la librería «Cosecha Roja» y el Sporting Club de Russafa.  Damos las gracias a todas […]

Con ilusión y  fuerzas renovadas iniciamos una nueva etapa de nuestro ciclo de tertulias literarias para el año 2022, «los Martes Negros de Amnistía Internacional», y con esta ya van 12 ediciones, en las que contamos con la colaboración de la librería «Cosecha Roja» y el Sporting Club de Russafa. 

Damos las gracias a todas y todos los que participáis en estas tertulias, porque vosotras y vosotros lo habéis hecho posible. Sin vuestra presencia y apoyo, este proyecto, de aunar literatura y derechos humanos, no existiría.

Este año queremos centrar las tertulias en aquellos y aquellas más vulnerables, las niñas y los niños, para reivindicar que ellas y ellos son también sujetos de derecho que tienen su propia legislación internacional, la Convención de los Derechos de la Infancia, aprobada por la ONU el 20 de noviembre de 1969.

La Convención es el tratado de derechos humanos más ratificado de la historia: 195 países, todos los del mundo menos Sudán del Sur y Estados Unidos. La CDN (siglas en inglés) tiene rango de ley y su carácter vinculante la hace de obligado cumplimiento. Los países firmantes deben incluir todos los aspectos de la Convención en sus leyes nacionales sobre derechos y protección a los niños, niñas y adolescentes menores de edad.

La Convención sobre los Derechos de la Infancia, que define a los menores como todo ser humano menor de 18 años, contempla tres tipos de derechos:

  • De protección, como el derecho a la vida, a la convivencia familiar o contra todo tipo de abuso, violencia o explotación laboral.
  • De provisión, como el derecho a cuidados sanitarios, a un medio ambiente saludable o a los recursos para un adecuado desarrollo físico, mental, espiritual, moral y social.
  • De participación, como el derecho a una identidad y nacionalidad, a recibir información o a opinar con libertad.

Estos derechos se basan a su vez en cuatro principios fundamentales: la no discriminación; el interés superior del menor; el derecho a la vida, la supervivencia y el desarrollo; y el derecho a la participación. 

A diferencia de otras normas internacionales, la Convención incluye de forma explícita, y con gran claridad, los derechos económicos, sociales y culturales:

  • A la salud, a la educación y a la protección a través del acogimiento institucional o    familiar cuando el menor no tiene familia o esta no puede asumir su cuidado.
  • A la justicia y a la presunción de inocencia.
  • no ser reclutado o reclutada para participar en conflictos armados.
  • A que las tradiciones sociales, culturales o religiosas no interfieran en su salud.
  • A un nivel de vida adecuado para su pleno desarrollo personal.

Pese a ello, millones de menores son víctimas de violaciones de sus derechos fundamentales en diversos ámbitos. Por esto, las tertulias van a intentar analizar a través de la literatura cuáles son las más frecuentes violaciones de estos derechos, a qué tipo de violencia se enfrentan, qué consecuencias tienen en su desarrollo y de qué manera podríamos evitarlo. Hemos centrado el nuevo ciclo de 2022 en vulneraciones  como: los abusos sexuales, la violencia física, el abandono, la pederastia, los bebés robados, la situación de los niños y niñas soldados y los menores migrantes y refugiados. Esta es sólo una pequeña muestra de las atrocidades a las que se enfrentan, y que sufren niños y niñas de todo el mundo, da igual el grado de desarrollo de sus países.

Os invitamos a participar en este nuevo ciclo de tertulias literarias de los Martes Negros 2022 que tendrán lugar en el Sporting Club de Russafa.

Los libros los podéis conseguir en la librería Cosecha Roja que está ubicada en el Sporting Club de Russafa, C/ Sevilla n. 5 de Valencia.

RELACIÓN DE LIBROS Y FECHAS:

18 enero: «Li deien pare» de Carles Porta

ATENCIÓN: Evento cancelado por medidas COVID. Pendiente asignar nueva fecha.

Disculpad las molestias.

Premio Godó de Reporterismo y Ensayo Periodístico 2015. El libro de Carles Porta es un  espeluznante relato, que la prensa bautizó como “el caso Castelldans”, por la pequeña localidad de la comarca leridana de las Garrigues que acogía la auténtica “casa de los horrores”. Un centro de acogida de niños huérfanos, un “padre”, David Bonet, que abusa de ellos durante más de 17 años y lo graba en video, y una frase de Facebook que lo destapa todo. 

Este libro explica los mismos hechos desde cuatro puntos de vista diferentes: el del policía que lo investigó, el del niño que sufrió más abusos, el del pederasta y el de la presidenta de la fundación que enviaba niños en el centro de acogida. No hay morbo, ni juicios, ni justificaciones; solo los hechos sin reservas. Cada uno de los protagonistas habla en primera persona, y la suma configura un relato, auténtico thriller psicológico, una realidad que parece una novela.

CARLES PORTA:

Carles Porta i Gaset (Vila-sana, Lleida, 1963) es periodista, escritor, guionista y productor audiovisual. Empezó su carrera en el diario Segre y pasó después a TV3, donde ejerció de corresponsal de guerra y se especializó en reportajes y documentales. De su obra literaria destacan «Tor«, «la montaña maldita» (2005), «Fago». «Si te dicen que tu hermano es un asesino» (2012, premio Huertas Clavería de Periodismo) y «Li deien pare» (2015, premio Godó de Periodismo). En paralelo, ha creado su propia productora de programas de televisión y radio, además de dirigir un largometraje, Segundo origen (2015). Sus podcasts en castellano y en catalán Le llamaban padre (2016), Tor (2018), Crims (2019) y El segrest (2020) han superado los tres millones de reproducciones desde su estreno.

8 febrero: » Antes de los años terribles» de Víctor del Árbol

La vida de Isaías volvió a empezar el día que llegó a Barcelona siendo un muchacho y dejó atrás su mundo. Después de mucho tiempo ha construido una nueva vida junto a su pareja, mientras intenta abrirse camino con un negocio de restauración de bicicletas. Todo cambia el día que recibe la visita de Emmanuel, un antiguo conocido que lo convence para que regrese a Uganda y participe en un encuentro sobre la reconciliación histórica de su país.

Aceptar esa propuesta hará resurgir un pasado que Isaías creía haber dejado atrás. Se verá forzado a enfrentarse al niño que fue, mirarlo a los ojos sin concesiones y perdonarse a sí mismo, si quiere seguir adelante con su vida y no perder a su mujer, que pronto, y de la peor manera, descubrirá una terrible verdad: no siempre lo conocemos todo de aquellos a quienes amamos.

Cuando se ha llegado demasiado lejos, huir no es una opción.

VÍCTOR DEL ÁRBOL:

Autor español, Víctor del Árbol estudió Historia en la Universidad de Barcelona y trabajó diez años para el cuerpo de los Mossos d’Esquadra, dependientes de la Generalitat de Catalunya.

En lo literario, Del Árbol se dio a conocer en 2008, al quedar finalista del Premio Fernando Lara con la novela «El abismo de los sueños». Posteriormente, recibió el prestigioso Premio Tiflos por la novela «La tristeza del samurái», una de sus obras más conocidas.

Traducido a más de diez idiomas, Del Árbol ha recibido también premios fuera de España, siendo ganador de galardones en Francia como el Prix du Polar Européen o el Quercy Noir.

En 2013 publicó «Respirar por la herida», a la que siguió en 2014 la que parece su obra más ambiciosa, «Un millón de gotas», en la que además de una notable historia criminal une la historia de los españoles en la Unión Soviética bajo el dominio de Stalin. En 2015 resultó ganador del Premio Nadal por «La víspera de casi todo».

En 2018 Del Árbol fue nombrado Caballero de las Letras y las Artes de la Academia Francesa, convirtiéndolo así en el segundo español, después de Arturo Pérez-Reverte, en recibir esta distinción.

10 marzo: » Germà de gel» de Alicia Knopf

En primer lugar destacaríamos la personalidad de un relato alejado de los caminos trillados sobre la comprensiva o no, relación familiar con uno de sus miembros autista. La, si se me permite, genialidad del mismo, es la introspección a propósito del hielo como metáfora que nos recuerda esos grandes libros de aventuras como «El corazón de las tinieblas»  de Conrad en el que viajamos a través del rio Congo a las tinieblas del  agente Kurtz, a los abismos del ser humano. En «Germà de gel», paralelamente a las exploraciones del Àrtico se enlazan las historias cotidianas de relaciones familiares y  como tantas y excelentes escritoras jóvenes, tenemos la oportunidad de  descubrir una obra literaria heterodoxa que trasciende los géneros literarios clásicos y que permite, si estamos dispuestos a ello, a acercarnos al autismo desde una perspectiva totalmente diferente a lo hasta ahora leído.

ALICIA KNOPF:

Alicia Kopf (alias de Imma Ávalos Marqués, Gerona1982) es una escritora y artista multidisciplinar española. Licenciada en Bellas artes, graduada en Teoría literaria y Literatura Comparada por la Universidad de Barcelona (2010), trabaja con vídeos, escritura y dibujos. También trabaja como profesora en el Grado de Comunicación de la Universidad Abierta de Cataluña (UOC) y ha colaborado con el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Como novelista, destacan su obra «Hermano de hielo», publicada el 2016, con la que ganó el Premio Ojo Crítico ese mismo año y «Modos de (no) entrar a casa» (2011)

5 abril: «la dona de la seua vida» de Xavier Bosch

«Cada familia tiene sus silencios. cada país, también».

Joel, Raimon y la Victoria son los hermanos Estrada. A pesar de que cada uno vive en una punta de mundo, se mantienen muy unidos. Una investigación periodística lo pone todo en riesgo. Joel, el hermano grande, director de documentales, es el que lleva a cabo esta investigación y pronto se dará cuenta que hay descubrimientos que hacen tambalear los sentimientos, sacuden la vida y obligan a reescribir el pasado. 

En esta novela hay dos temas centrales: El amor fraternal. Y la denuncia de uno de los escándalos más gordos y más escondidos a nivel de todo el Estado, el de los bebés robados..

Xavier Bosch, cuando hacía lo programa Ágora en TV3, dedicó cuatro programas a hablar de bebés robados y fue a partir de aquí que escribió La mujer de tu vida. Combina realidad y ficción al servicio de la denuncia. Han pasado años y no se ha hecho nada. “Somos en una cultura de silencias inexplicables”.

XAVIER BOSCH:

(Barcelona, 21 de julio de 1967). Es periodista y escritor. Licenciado en Ciencias de la Comunicación por la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha trabajado en radio, televisión y prensa. Como periodista ha ganado el premio Ondas.

Como novelista, es autor de la trilogía del investigador Dani Santana: «Se sabrá todo» (Premio San Jorge, 2009), «Hombres de honor» (2012) y «Euforia» (2014).

El año 2015 ganó el premio Ramon Llull con «Alguien como tú». Posteriormente publicó «Nosotros dos» y «Palabras que tú entenderás».

10 mayo: » La muerte del pequeño Shug» de Daniel Woodrell

Shug Atkins tiene trece años y vive en una casa junto a un cementerio. Su padre, que quizá no lo sea, lo mira con «esa mirada suya que me amenazaba con una muerte rápida que se hace eterna»; y, aunque es obvio que lo detesta, se sirve de él para entrar en casas de médicos y enfermos y robar barbitúricos. Glenda, la madre, es una belleza que ha conocido mejores días. Un día irrumpe en la vida de estos tres seres un hombre amable, cortés, con un coche elegante. Despierta sueños dormidos, aviva pasiones prohibidas. La muerte del pequeño Shug es un implacable relato sobre la pérdida de la inocencia y la perversión del concepto de familia, en el que Daniel Woodrell demuestra una vez más, como en «Los huesos del invierno», su dominio narrativo y su sensibilidad para ahondar en los límites de la novela negra.

DANIEL WOODRELL:

Daniel Woodrell (Springfield (Misuri), 4 de marzo de 1953) es un escritor estadounidense de novelas y relatos. La mayoría de sus escritos están ubicados en la región de la Meseta de Ozark. Es muy conocido por haber acuñado el término country noir para describir su novela de 1996 «Give us a kiss». Woodrell creció en Springfield, en pleno terreno de las Ozarks, y abandonó el instituto para alistarse en el Cuerpo de Marines de los Estados Unidos. Más tarde cursó estudios universitarios, obteniendo un título en Escritura Creativa por la Universidad de Iowa. La Universidad de Misuri le concedió un doctorado honoris causa en 2016.

21 junio: » Los niños perdidos«(Un ensayo en 40 preguntas) de Valeria Luiselli

La autora, Valeria Luiselli en su trabajo como traductora voluntaria para migrantes menores no acompañados centroamericanos en la Corte Federal de Inmigración de Nueva York , conoce a niños y niñas que vienen de un viaje traumático, y habrán de librar una batalla legal que comienza cuando se entregan a las patrullas fronterizas que les reciben. Y ahí. comienza su periplo legal y el ensayo: Los niños perdidos.

Los menores no acompañados vienen huyendo de la violencia y coerción de las “gangas,” o bandas criminales asociadas al narcotráfico. Otros huyen de la violencia doméstica, el abandono, y el trabajo forzado. Muchos llegan buscando a padres o madres que migraron años antes que ellos. Entre las cuestiones que habrán de superar, es una entrevista de 40 preguntas que la traductora voluntaria les hará en español. Según las respuestas, éstos tendrán que buscarse algún abogado que quiera defenderlos y así conseguir la residencia, o si no convencen sus respuestas, serán deportados.

A partir de esa experiencia vivida y propia, Valeria Luiselli escribe este ensayo que no va de estadísticas, sino que va de escuchar historias reales que nos acercan a la verdad concreta de sus protagonistas, y desde donde la autora denuncia la situación de la migración en EEUU y específicamente de los menores centroamericanos no acompañados e indocumentados.

La escritora se propone en este ensayo, “registrar la mayor cantidad de historias individuales posibles. Escucharlas, una y otra vez. Escribirlas, una y otra vez”. “Porque no hay modo de estar al tanto de lo que ocurre en nuestra época, en nuestros países, y no hacer absolutamente nada al respecto. Porque no podemos permitir que se sigan normalizando el horror y la violencia”. Y agrega: «Las migraciones de hoy son consecuencia de un colonialismo que no podemos ignorar. No podemos tener tan corta memoria histórica» 

Estoy segura que este ensayo «todo aquel que lo lea, no se arrepentirá, ni lo olvidará fácilmente» como nos dice en el Prólogo Jon Lee Anderson. 

VALERIA LUISELLI: 

Nació en Ciudad de México, en 1983, es autora de las novelas «Los ingrávidos» (2011) y «La historia de mis dientes» (2013) y de los libros de ensayo «Papeles falsos» (2010) y «Los niños perdidos» (2016), todos ellos publicados en Sexto Piso. Ha colaborado, entre otros, en medios como The New York Times, Granta, The Guardian o El País. Sus obras, traducidas a más de veinte lenguas, han sido galardonadas dos veces con el premio Los Angeles Times Book Prize y con el American Book Award,  en dos ocasiones fue finalista del National Book Critics Circle Award, y ha obtenido el Premio International Dublin Literary Award 2021, gracias a su novela «Desierto sonoro».


12ª EDICIÓ DELS “DIMARTS NEGRES” D’AMNISTIA INTERNACIONAL

Amb il.lusió i forces renovades iniciem una nova etapa del nostre cicle de tertúlies literàries  per a l’any 2022, “els Dimarts Negres d’Amnistia Internacional, i en aquesta 12a edició, igual que en les anteriors, comptem amb la col.laboració de la llibreria “Cosecha Roja” i l’Sporting Club de Russafa.

Donem les gràcies als que participeu en aquestes tertúlies. Sense la vostra presència i el vostre recolzament, aquest projecte  d’unir literatura i drtes humans no haguera estat possible.

Enguany, volem centrar les tertúlies en aquells i aquelles més vulnerables, els xiquets i les xiquetes, per reivindicar que elles i ells són també subjectes de dret que tenen la seua pròpia legislació internacional, la Convenció dels Drets de la Infància, aprovada a l’ONU el 20 de novembre de 1969.

La Convenció dels Drets de la Infància és el tractat de drets humans més ratificat de la història: 195 països, tots els del món excepte Sudan del Sud i Estats Units.  La CDN (sigles en anglés) té rang de llei i el seu caràcter vinculant la fa d’obligat compliment. Els països firmants han d’incloure tots els aspectes de la Convenció en les seues lleis nacionals sobre drtes i protecció dels xiquets i xiquetes i adolescent menors d’edat.

La Convenció sobre els Drets de la Infància, defineix com a “menors”  tot ésser humà

per davall de 18 anys, i contempla tres tipus de drets:

¬De protecció, com el dret a la vida, a la convivència familiar o contra tot tipus d’abusos, violència o explotació laboral.

¬De provisió, com el dret a l’atenció sanitària, a un medi ambient saludable, o als recursos per a un adequat desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social.

¬De participació, com el dret a una identitat i nacionalitat, a rebre informació o a opinar en llibertat.

Aquests drets es basen en quatre principis fonamentals: la no discriminació; l’interés superior del menor: el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament; i el dret a la participació.

A diferència d’altres normes internacionals, la Convenció inclou de forma explícita i amb gran claredat, els drets econòmics, socials i culturals:

¬A la salut, a l’educació i a la protecció a través de l’acolliment institucional o familiar quan el menor no té família o aquesta no pot assumir la seua cura.

¬A la justícia i a la presumpció d’innocència.

¬A no ser reclutat o reclutada per a participar en conflictes armats.

¬A que les tradicions socials, culturals o religioses no interferesquen en la seua salut.

¬A un nivell de vida adequat per al seu ple desenvolupament personal.

Malgrat tot, milions de menors són víctimes de violacions dels seus drets fonamentals en diversos àmbits. Per tot això, en les tertúlies intentarem analitzar a través de la literatura quines són les més freqüents violacions d’aquests drets, a quins tipus de violència s’enfronten, quines conseqüències tenen en el seu desenvolupament i de quina manera ho podríem evitar.

Així doncs, hem centrat el nou cicle 2022 en vulneracions com: els assetjaments sexuals, la violència física, l’abandonament, la pederàstia, els bebés robats, els xiquets i xiquetes soldats i els menors migrants.

Aquesta és només una petita mostra de les crueltats a què s’enfronten i que pateixen xiquets i xiquetes de tot el món, independentment del grau de desenvolupament dels seus països.

Us convidem a participar en el nou cicle de tertúlies literàries dels Dimarts Negres 2022 que tindran lloc a l’Sporting Club de Russafa..

Els llibres els podeu adquirir a la llibreria Cosecha Roja, situada a l’Sporting Club de Russafa, C/ Sevilla, núm 5 de València.

RELACIÓ DE LLIBRES I DATES

18 de gener: Li deien pare de Carles Porta

Premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic 2015. Es tracta d’una novel.la basada en fets reals. Tracta de l’esborronador relat del que la premsa va nomenar com “el cas Castelldans” per la petita localitat de la comarca lleidatana de les Garrigues que acollia l’autèntica “casa dels horrors” on es desenvoluparen els fets. Un centre d’acollida de xiquets orfes. Un “pare”, David Bonet que va abusar d’ells durant més de 17 anys i que ho va gravar en video, i una frase de facebook que ho destapa tot.

Els fets narrats s’expliquen des de quatre punts de vista diferents: el del policia que va investigar el cas, el del xiquet que va patir més abusos, el del pederasta i el de la presidenta de la fundació que enviava els xiquets al centre d’acollida. 

Aquesta novel.la està basada en un treball periodístic. No hi ha morbo, ni valoracions, ni justificacions: només els fets sense reserves. Cada protagonista parla en primera persona i el conjunt de les seues paraules configura un relat que de tant real sembla una novel.la.

CARLES PORTA

Carles Porta i Gasset (Vila-sana, Lleida, 1963) és periodista, escriptor guionista i productor audiovisual. Va començar la seua carrera al diari Segre . Al 1990 va entrar a TV3. Va formar part dels equips d’enviats especials en conflictes bèlics com els de Bòsnia, Ruanda, Kosovo o el Pròxim Orient, entre d’altres.

Darrerament ha saltat a la fama per l’èxit del seu programa Crims a TV3 i a Catalunya Ràdo.

És autor de novel.les com La farmacèutica, Tor, tretze cases i tres morts, El club dels perfectes, Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira, fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí, Premi Huertas Claveria.

Ha dirigit també la pel.lícula Segon origen.

8 de febrer: Antes de los años terribles  de Víctor del Árbol

La vida d’Isaias tornà a començar el dia que va arribar a Barcelona quan era un xaval i el seu món de fins en aquell moment,va  quedar arrere.

Després de molt de temps, ha construït una nova vida junt amb la seua parella, mentre intenta obrir-se camí en un negoci de restauració de bicicletes. Tot canvia el dia que rep la visita d’Emmanuel, un antic conegut que el convenç perquè regresse a Uganda i participe en un retrobament sobre la reconciliació històrica del seu país.

Acceptar aquesta proposta farà ressorgir un passat que Isaias pensava que havia deixat arrere. Es vorà forçat a enfrontar-se al xiquet que va ser, a mirar-lo als ulls sense concessions i a perdonar-se a si mateix si vol continuar endavant amb la seua vida i no perdre la seua dona, que ben aviat i de la pitjor manera, descobrirà  una terrible veritat: no sempre coneixem tot d’aquells a qui estimem.

Quan s’ha arribat massa lluny, fugir no és una opció.

VÍCTOR DEL ÀRBOL

Va estudiar Història a la Universitat de Barcelona i durant deu anys va treballar al cos dels Mossos d’Esquadra dependents de la Generalitat de Catalunya.

En la literatura, del Àrbol es va donar a conèixer el 2008, al quedar finalista del premi Fernando Lara amb la novel.la El abismo de los sueños, encara inèdita. Posteriorment va rebre el prestigiós premi Tiflos per la novel.la La tristeza del samurai, una de les seues obres més coneguda.

Traduït a més de deu idiomes, va guanyar a França el guardó Prix du Polar Européen, i el 

Quercy Noir

En 2013, va publicar Respirar por la herida, i en 2014 la que sembla la seua obra més ambiciosa, Un millón de gotas en la qual, a més d’una història criminal, conta també la història dels espanyols a la Unió Soviètica sota el domini d’Stalin.

En 2015 va guanyar el Premi Nadal per La víspera de casi todo.

En 2018, va ser nomenat Caballero de las Letras y las Artes de la Academia Francesa. És el segon, després de’Arturo Pérez Reverte en rebre aquesta distinció.

10 de març: Gremà de gel d’Alicia Knopf

En primer lloc destaquem la personalitat d’un relat allunyat dels camins habituals sobre la comprensiva, o no, relació familiar amb un dels seus membres autista. La genialitat d’aquest relat és la introspecció a propòsit del gel com a metàfora que recorda aquests grans llibres d’aventures com El corazón de las tinieblas de Conrad en què viatgem , a trvés del riu Congo, a les tenebres de l’agent Kurtz als abismes del ser humà. En Germà de gel, paral-lelament a les exploracions de l’Àrtic s’enllacen les històries quotidianes de relacions familiars i, com en tantes i excel-lents escriptores joves, tenim l’oportunitat de descobrir una obra literària heterodoxa que transcendeix els gèneres literaris clàssics i que permet, si n’estem disposats, a acostar-nos a l’autisme des d’una prespectiva totalment diferent al que fins ara hem llegit.

ALICIA KNOPF

Alicia Knopf (alias de Imma Ávalos Marqués, Girona 1982) és una escriptora i artista multidisciplinar. Llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria Litrària i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona (2010) treballa amb videos, escriptura i dibuixos. També treballa com a professora en el Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de catalunya (UOC) i ha col.laborat en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Per Germà de gel ha rebut el premi Ojo Crítico, el 2016. 

Ha publicat també Modos de (no) entrar en casa (2011)

5 d’abril La dona de la seua vida de Xavier Bosch.

CADA FAMÍLIA TÉ ELS SEUS SILENCIS. CADA PAÍS, TAMBÉ.

El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada. Malgrat que cadascun viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. Joel, el germà gran, director de documentals, és el que du a terme aquesta investigació i aviat s’adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat. En aquesta novel.la hi ha dos temes centrals: L’amor fraternal. I la denúncia d’un dels escàndols més grossos i més amagats a nivell de tot l’Estat, el dels bebés robats..

Xavier Bosch, quan feia el programa Àgora a TV3, va dedicar quatre programes a parlar de bebés robats i va ser a partir d’ací que va escriure La dona de la teua vida. Combina realitat i ficció al servei de la denúncia.  Han passat anys i no s’ha fet res. “Som en una cultura de silencies inexplicables”.

XAVIER BOSCH

(Barcelona, 21 de juliol de 1967). És periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en ràdio, televisió i premsa. Com a periodista ha guanyat el premi Ondas.

Com a novel.lista, és autor de la trilogia de l’investigador Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi, 2009), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014).

L’any 2015 va guanyar el premi Ramon Llull amb Algú com tu. Posteriorment va publicar Nosaltres dos i Paraules que tu entendràs

10 de maig: La muerte del pequeño Shug de Daniel Woodrell

Shug Atkins té tretze anys i viu en una casa junt a un cementeri. El seu pare, que potser no ho és, el mira “amb eixa mirada seua que m’amenaçava amb una mort ràpida que es fa eterna”. I encara que és obvi que el detesta, se serveix d’ell per a entrar a casa de metges i malalts i robar barbitúrics. Gleda, la mare és una bellesa que ha conegut dies millors. Un dia, irromp en la vida d’aquests tres éssers un home amable, cortés, amb un cotxe elegant. Desperta somnis adormits, reviscola passions prohibides.

 La muerte del pequeño Shug és un implacable relat sobre la pèrdua de la innocència i la perversió del concepte de família, en el qual, Daniel Woodrell demostra una vegada més, com en Los huesos del invierno el seu domini narratiu i la seua sensibilitat per a aprofundir en els límits de la novel.la negra

DANIEL WOODRELL

(Springfield, Missouri, 1953) és un escriptor nordamericà de novel.les i relats. La majoria dels seus escrits estan ubicats en la regió de la Meseta d’Orzark. És molt conegut per haver remarcat el terme country noir per descriure la seua novel.la de 1966 Give us a Kiss.

Woodrell va crèixer a Springfield, en ple terreny de les Orzarks, i va abandonar l’institut per a allistar-se en el cos de Marines dels Estats Units. Més tard, va cursar estudis universitaris, i va obtenir un títol en Escriptura Creativa per la Universitat de Iowa. La Universitat de Missouri li va concedir un doctorat honoris causa en 2016.

21 de juny: Los niños perdidos (un Assaig en 40 preguntes)  de Valèria Luiselli

L’autora, valeria Luiselli, en el seu treball com a traductora voluntària per a migrants menors no acompanyats centreamericans en la Cort Federal d’Immigració de Nova York, coneix xiquets i xiquetes que venen d’un viatge traumàtic, i hauran de lliurar una batalla legal que comença quan s’entreguen a les patrulles frontereres que els reben. I, ací comença el seu periple legal i l’assaig. Los niños perdidos.

Els menors no acompanyats venen fugint de la violència i la coerció de les “gangas”, o bandes criminals associades al narcotràfic. Altres fugint de la violència domèstica, l’abandonament i el treball forçat. Molts arriben buscant pares o mares que migraren anys abans que ells. Un dels obstacles que hauran de superar, és una entrevista de 40 preguntes que la traductora voluntària els farà en espanyol. Segons les respostes, els xiquets hauran de buscar-se algun advocat que vulga defendre’ls i així aconseguir la residència, o si no convencen les seues respostes, seran deportats.

A partir d’aquesta experiència viscuda i pròpia, Valeria Luiselli escriu aquest assaig que no va d’estadístiques, sinó que va d’escoltar històries reals que ens acosten a la veritat concreta dels seus protagonistes, i des d’on, l’autora denuncia la situació de la migració als Estats Unita i específicament dels menors centreamericans no acompanyats i indocumentats.

En aquest assaig, l’escriptora es proposa “registrar la major quantitat d’històries individuals possibles. “Escoltar-les una i una altra vegada. Escriure-les una i una altra vegada”. “perquè no hi ha manera d’estar assabentat del que ocorre en la nostra època, en els nostres països i no fer absolutament res al respecte. Perquè no podem permetre que es continue normalitzant l’horror i la violència”, I afegaix: “les migracions d’avui, són conseqüència d’un colonialisme que no podem ignorar. No podem tenir una memòria històrica tan curta”

Com diu en el pròleg Jon Lee Anderson, “tot aquell que llegesca aquest assaig, no se’n penedirà, ni l’oblidarà fàcilment”.

VALERIA LUISELLI

(Ciutat de Mèxic, 1983), és autora de les novel.les Los ingrávidos (2011), i La historia de mis dientes (2013) i dels llibres d’assaig Papeles falsos (2010) i Los niños perdidos (2016) tots ells publicats en Sexto Piso.

Ha col.laborat, entre altres, en mitjans com The New York Times, Granta, The Guardian i el País.

Les seues obres, traduïdes a més de vint llengües, han estat guardonades dos vegades amb el  Los Angeles Times Book Prize i amb l’American Time Award, i en dos ocasions va ser finalistes del National Book Critics Circle Award, i ha obtingut el P