8 DE MARZO, JUNTAS CONTRA EL ODIO: NI UN PASO ATRÁS
El pasado 8 de marzo en muchos países del mundo (en aquellos en los que la mujer no es reprimida y reducida a mera posesión) se celebró el Día de la Mujer (anteriormente de la Mujer Trabajadora). Porque aún encerrada en casa y con menos derechos que algunos animales (como es el caso de Afganistán), […]
El pasado 8 de marzo en muchos países del mundo (en aquellos en los que la mujer no es reprimida y reducida a mera posesión) se celebró el Día de la Mujer (anteriormente de la Mujer Trabajadora). Porque aún encerrada en casa y con menos derechos que algunos animales (como es el caso de Afganistán), la mujer está obligada a trabajar, cuidando de la casa, de los niños que pare, de los ancianos. Este es un caso extremo, pero estamos viviendo un movimiento regresivo que atenta contra los derechos tan duramente conseguidos por las mujeres.
En Estados Unidos, los drásticos recortes de la ayuda humanitaria de USAID y la cancelación de la mayoría de sus programas y el anuncio de su retirada de organismos internacionales como ONU Mujeres y otros, tendrá efectos devastadores en los derechos de millones de mujeres y niñas en todo el mundo. Estas medidas afectan especialmente, como es habitual, a las poblaciones más vulnerables: mujeres, racializadas y pobres. A esto hay que añadir la difusión de la llamada Ley Mordaza Global, que bloquea la ayuda internacional a organizaciones que ofrecen información o asesoramiento sobre aborto y se permiten bloqueos y trabas al servicio del aborto y se ataca a quienes lo defienden.
En Argentina, desde la llegada al gobierno de Javier Milei, se han observado profundos retrocesos debido al desmantelamiento de políticas públicas específicas para la prevención y erradicación de la violencia de género y el acceso a los derechos sexuales y reproductivos, el desprestigio de las instituciones de género y el drástico recorte de presupuesto.
En Cuba, las mujeres sufren violencia estatal de género, como desnudos forzados y registros corporales invasivos, estigmatización por género, edad y orientación sexual, y amenazas contra sus familiares como mecanismos de intimidación y control.
En Irán, las autoridades intensificaron la represión contra las mujeres y niñas que desafiaban el uso obligatorio del velo, incluso mediante vigilancia digital, como tecnología de reconocimiento facial.
En Rusia la retórica oficial sobre los valores tradicionales suprimió los derechos de género, en particular los sexuales y reproductivos.
En Marruecos, la activista feminista y atea, cofundadora del Movimiento Alternativo por las Libertades Individuales, Betty Lachgar ha sido llevada a juicio por blasfemia tras calificar al islam de religión «fascista y misógina”.
En Arabia Saudí, Manahel Al Otaibi, influencer deportiva y activista de los derechos de las mujeres, lleva encarcelada desde el 16 de noviembre de 2022 acusada inicialmente de violar la Ley de Delitos Informáticos con sus tuits en favor de los derechos de las mujeres.
En general en todo el mundo el discurso de odio propagado en las redes sociales (dominadas por los grandes magnates de la tecnología, que no lo impiden) pone en riesgo la libertad e integridad de la mujer además de favorecer una actitud misógina y antifeminista.
Por este motivo el lema que ha creado Amnistía Internacional para este día es: “Juntas contra el odio: ni un paso atrás”.
En nuestra Comunidad Valenciana, todas las estructuras locales de Amnistía Internacional salieron a la calle, junto a otras entidades y sindicatos a reivindicar la necesidad de alcanzar la igualdad de derechos que, pese a que parezca lo contrario y muchos lo afirmen así, todavía no se ha alcanzado en España (ni en el resto de países demócratas y supuestamente desarrollados).
Así pues, la participación fue multitudinaria en todas las provincias. Hombres y mujeres salieron a las calles para manifestarse contra el antifeminismo, contra la violencia machista, contra el odio.
Han pasado 31 años ya desde la creación de la “Plataforma de Acción de Beijing” bajo el auspicio de la ONU. La Cuarta Conferencia Mundial de las Naciones Unidas sobre la Mujer, celebrada en Beijing en 1995, fue un momento decisivo: un compromiso firme e inequívoco de la comunidad mundial para garantizar la participación plena e igualitaria de las mujeres y las niñas en todos los aspectos de la vida y el ejercicio de sus derechos. A pesar de todos los avances conseguidos, seguimos observando las trabas y las desigualdades que persisten. No podemos permitir que esta ola retrógrada domine el mundo y nuestras vidas. Es importante la educación en igualdad para que las nuevas generaciones aprendan a verse como individuos con iguales capacidades y valor.
8 de març, juntes contra l’odi: ni un pas arrere
El passat 8 de març, en molts països del món (en aquells en què la dona no és reprimida ni reduïda a mera possessió), es va celebrar el Dia de la Dona (anteriorment de la Dona Treballadora). Perquè encara tancada a casa i amb menys drets que alguns animals (com és el cas de l’Afganistan), la dona està obligada a treballar, cuidant la casa, els xiquets que pare i els ancians. Este és un cas extrem, però estem vivint un moviment regressiu que atempta contra els drets tan durament aconseguits per les dones.
Als Estats Units, les dràstiques retallades de l’ajuda humanitària de USAID i la cancel·lació de la majoria dels seus programes, així com l’anunci de la seua retirada d’organismes internacionals com ONU Dones i altres, tindran efectes devastadors en els drets de milions de dones i xiquetes a tot el món. Estes mesures afecten especialment, com és habitual, les poblacions més vulnerables: dones, racialitzades i pobres. A això cal afegir la difusió de l’anomenada llei mordassa global, que bloqueja l’ajuda internacional a organitzacions que oferixen informació o assessorament sobre l’avortament, i permet bloquejos i traves al servici d’avortament mentre s’ataca els qui el defenen.
A l’Argentina, des de l’arribada al govern de Javier Milei, s’han observat profunds retrocessos a causa del desmantellament de polítiques públiques específiques per a la prevenció i l’erradicació de la violència de gènere i per a l’accés als drets sexuals i reproductius, el desprestigi de les institucions de gènere i la dràstica retallada de pressupost.
A Cuba, les dones patixen violència estatal de gènere, com ara nus forçats i registres corporals invasius, estigmatització per gènere, edat i orientació sexual, i amenaces contra els seus familiars com a mecanismes d’intimidació i control.
A l’Iran, les autoritats van intensificar la repressió contra les dones i xiquetes que desafiaven l’ús obligatori del vel, fins i tot mitjançant vigilància digital, com la tecnologia de reconeixement facial.
A Rússia, la retòrica oficial sobre els valors tradicionals ha suprimit drets de gènere, en particular els sexuals i reproductius.
Al Marroc, l’activista feminista i atea, cofundadora del Moviment Alternatiu per les Llibertats Individuals, Betty Lachgar, ha sigut portada a juí per blasfèmia després de qualificar l’islam de religió “feixista i misògina”.
A l’Aràbia Saudita, Manahel Al Otaibi, influencer esportiva i activista dels drets de les dones, porta empresonada des del 16 de novembre de 2022, acusada inicialment de violar la Llei de Delictes Informàtics amb els seus tuits a favor dels drets de les dones.
En general, a tot el món el discurs d’odi propagat en les xarxes socials (dominades pels grans magnats de la tecnologia, que no ho impedixen) posa en risc la llibertat i la integritat de la dona, a més d’afavorir una actitud misògina i antifeminista.
Per este motiu, el lema que ha creat Amnistia Internacional per a este dia és: “Juntes contra l’odi: ni un pas arrere”.
En la nostra Comunitat Valenciana, totes les estructures locals d’Amnistia Internacional van eixir al carrer, al costat d’altres entitats i sindicats, a reivindicar la necessitat d’aconseguir la igualtat de drets que, malgrat que semble el contrari i molts ho afirmen així, encara no s’ha aconseguit a Espanya (ni en la resta de països demòcrates i suposadament desenrotllats).
Així doncs, la participació va ser multitudinària en totes les províncies. Hòmens i dones van eixir als carrers per a manifestar-se contra l’antifeminisme, contra la violència masclista i contra l’odi.
Han passat ja 31 anys des de la creació de la “Plataforma d’Acció de Pequín” sota l’auspici de l’ONU. La Quarta Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre la Dona, celebrada a Pequín en 1995, va ser un moment decisiu: un compromís ferm i inequívoc de la comunitat mundial per a garantir la participació plena i igualitària de les dones i les xiquetes en tots els aspectes de la vida i l’exercici dels seus drets. Malgrat tots els avanços aconseguits, continuem observant les traves i les desigualtats que persistixen. No podem permetre que esta ona retrògrada domine el món i les nostres vides. És important l’educació en igualtat perquè les noves generacions aprenguen a veure’s com a individus amb iguals capacitats i valor.
ÁREA DE COMUNICACIÓN AMNISTÍA INTERNACIONAL COMUNIDAD VALENCIANA
Maite Redondo Jiménez
Coordinadora de Amnistía Internacional Elche y Área Medios de Comunicación Comunidad Valenciana
Email: medios.comunidadvalenciana@es.amnesty.org
Web :
https://blogs.es.amnesty.org/comunidad-valenciana
Twitter : @AmnistiaCV
Instagram : @amnistiacomunidavalenciana
Facebook : @amnistiainternacionalcomunidadvalenciana
Ivoox :
https://www.ivoox.com/escuchar-amnistiamedioscv_nq_865634_1.html

