Ignasi Gay: “Si es descriu la vida d’un palestí en l’actualitat hi ha tres paraules: humiliació, por i repressió” Per Ester Sáiz Balbastre El passat dimecres 17 de març, l’ACICOM projectava al seu cine club en València el documental Advocate, en què s’aborda el conflicte entre Israel i Palestina a través de la mirada de […]
Ignasi Gay: “Si es descriu la vida d’un palestí en l’actualitat hi ha tres paraules: humiliació, por i repressió”
Per Ester Sáiz Balbastre
El passat dimecres 17 de març, l’ACICOM projectava al seu cine club en València el documental Advocate, en què s’aborda el conflicte entre Israel i Palestina a través de la mirada de l’advocada israeliana Lea Tsemel, qui va dedicar la seua trajectòria professional a defensar presoners polítics palestins.
Ignasi Gay, coordinador del Grup Local d’Amnistia Internacional a València i especialista en aquest conflicte, va participar en el col·loqui posterior a la projecció, en què es van tractar de manera crítica alguns aspectes relacionats amb la vulneració de drets humans en aquesta regió. Gay, llicenciat en Història Contemporània i professor de secundària i batxillerat, és activista d’Amnistia des de fa 35 anys.
Quina és la posició d’Amnistia Internacional en el conflicte palestí-israelià?
És important dir que Amnistia no pren partit mai per cap govern, ni per l’israelià ni pel palestí. Nosaltres sempre estem a favor de les víctimes. De fet, sempre parlem d’una llista immensa de violacions de drets humans per part d’autoritats israelianes, però cal recordar que nosaltres també denunciem activitats de les autoritats palestines contra la seua població.
Per exemple, ara ens preocupa molt el tema de la llibertat d’expressió, que s’està reprimint. Hi ha una nova llei en el territori palestí que és la Llei de delictes cibernètics, i aquesta afecta a la llibertat d’expressió. Aleshores, nosaltres no suportem a cap govern. El que passa és que la posició de govern de l’estat israelià fa que la major part de les violacions siguen per part d’ells, però nosaltres no prenem partit, sinó que, com he dit, treballem pels drets de les víctimes.
I quins són els Drets Humans que estan infringint els palestins?
La possibilitat d’actuar dels palestins és molt limitada. No és un estat i, per tant, l’autoritat palestina no té grans competències. Però, per exemple, sobre els abusos per part de les forces de seguretat, hi ha una policia palestina que actua desproporcionadament en moltes ocasions. El que passa és que la llista es queda més menuda quan es compara amb el nombre de violacions de drets humans per part dels israelians. Però quan hi han es denuncia.
En el col·loqui explicaves que Gaza és un territori completament aïllat por qualsevol via. Quines són les conseqüències d’açò per a les persones que viuen allí?
En primer lloc, s’ha de dir que el govern israelià porta deu anys aïllant el territori de Gaza de forma il·legal. Les conseqüències són que ara, amb la pandèmia, l’arribada de recursos està totalment bloquejada per Israel. El fet d’entrar ajuda humanitària està totalment limitat.
Després, els recursos naturals estan al servei dels israelians. Estem parlant de les terres, estem parlant de l’accés a l’aigua… Aleshores, en moltes parts de la franja s’han demolit infraestructures sanitàries, educatives… Hem de recordar que els israelians són la potència ocupant de forma il·legal, i per això sempre parlem d’Israel i de territoris palestins ocupats. Per tant, si Israel està ocupant eixe territori, té l’obligació, segons les lleis internacionals, de prestar serveis a la població que té ocupada, ja que precisament per aquesta ocupació, els ciutadans ocupats no poden arribar per ells mateixos a accedir als recursos bàsics.
Hi ha esperances que la nova investigació oberta per la Cort Penal Internacional sobre els crims al Dret Internacional en Territoris Palestins Ocupats supose un vertader canvi en la situació actual?
Per una banda, és molt important que la comunitat internacional actue. Aleshores, fer-ho sí que és un pas important. Però tampoc som ingenus, sabem que els Estats Units són un poderós aïllat d’Israel i que moltes vegades han vetat resolucions de les Nacions Unides sobre aquest tema. Per això, és un tema molt complicat. Si Israel estigués a soles, amb la pressió internacional seria més fàcil solucionar aquest problema, però mentre potències com EE. UU. recolzen, el tema és complicat. Tot i així, sí que és un pas que veiem positiu i important.
Quines accions està duent a terme ara Amnistia Internacional a Palestina?
Amnistia fa campanyes i ciber accions. Per exemple, ara mateix hem protestat per la condemna d’Issa Amro, un presoner de consciència que ha estat condemnat a sis anys de presó. Se li coneix com el “Gandhi palestí” i ha estat manifestant-se pacíficament contra la ocupació israeliana i la violació dels drets humans.
També estem criticant els assentaments, perquè són una actuació il·legal. De fet, és un crim de guerra i la quarta Convenció de Ginebra remarca que un estat no pot instal·lar població seua en un territori ocupat. I, per això, nosaltres denunciem l’extensió dels assentaments, perquè els assentaments suposen fer fora de la seua terra a molts palestins, que les seues cases siguen derrocades…
A més, estem demanant a les empreses que no col·laboren amb els assentaments. Treballem amb Nacions Unides i estem demanant que una empresa espanyola de ferrocarrils, CAF, siga inclosa en una base de dades d’empreses que estan violant els drets humans. Perquè tota empresa estrangera que col·labore en els assentaments és còmplice d’eixos crims de guerra. Nosaltres no defensem, com altres organitzacions, un boicot a l’economia israeliana, sinó que demanem que no es desenvolupen activitats comercials en els assentaments, que no es compren productes fets als assentaments… En resum, que no es faça negoci.
Per exemple, vam fer una campanya sobre Tripadvisor, perquè estaven oferint apartaments turístics dins dels Territoris Ocupats, i açò és ser còmplices en la violació de drets humans. Aleshores, Amnistia va publicar un informe nomenat “Destino: ocupación” en què es qüestionava que les empreses turístiques s’estiguessin enriquint a costa del sofriment dels palestins.
Després, hi ha altre tema que ens preocupa i és la seguretat, perquè hi ha empreses israelianes, com NSO Group, que estan produint programes informàtics, com el programa Pegasus, amb què es hackejen ordinadors de defensors dels drets humans. És a dir, s’assetja a gent dissident. Aleshores, nosaltres demanem que el Ministeri de Defensa israelià retire la llicència d’exportació d’eixe tipus de programes espies.
Es Israel s’ha atacat, fins i tot, a Amnistia Internacional. El nostre responsable de campanyes en Palestina té restringida la llibertat de viatjar a l’estranger o de moure’s pel territori. Ell no va poder anar a Jerusalem quan sa mare s’estava morint i, de fet, sa mare es va morir sense que ell poguera arriba a veure-la perquè li van prohibir el viatge. Aleshores, la restricció de llibertat dels palestins és molt gran. Realment, si es descriu la vida d’un palestí en l’actualitat hi ha tres paraules: humiliació, por i repressió. Això és a diari, accions tan simples com anar a treballar, anar a un hospital… són una odissea, perquè no saben si els van a deixar passar pel checkpoint, ja que és un criteri arbitrari. És per això que els palestins viuen atrapats en un territori ocupat de forma il·legal pels israelians.
De quina manera denuncia Amnistia Internacional la contradicció de considerar Israel com un dels governs exemplars en el terreny de la vacunació contra la COVID quan les seues autoritats estan negant el dret a la vacunació a la població palestina?
Nosaltres qüestionem eixa imatge que hi ha de que la vacunació d’Israel és modèlica, perquè el que estem comentant és que l’Estat israelià és l’ocupant i té l’obligació de cuidar el benestar de la població ocupada. El que passa és que Israel està vacunant primer a la població israeliana de manera massiva, però eixes vacunes no arriben als palestins. L’excusa d’Israel és que entre les competències que té l’autoritat palestina està la de la sanitat. Però aquesta és una postura hipòcrita, perquè l’Estat Palestí no té recursos per a vacunar a la seua població i, a més a més, la infraestructura sanitària, en molts casos, ha estat derrocada pels bombardejos israelians. Aleshores, no hi ha infraestructura, no hi ha recursos… i els palestins depenen de tercers països.
Està el front COVAX, per a fer arribar vacunes a través d’organitzacions internacionals, però si hi ha un bloqueig tampoc poden arribar eixos recursos sanitaris a Palestina. Per aquest motiu, la situació ha de ser responsabilitat dels israelians. I, a banda, tot i que posen l’excusa que no hi ha suficients vacunes, ens adonem que estan entregant vacunes a altres països a canvi de col·locar oficines diplomàtiques en Jerusalem.
És a dir, estem parlant de “la diplomàcia de les vacunes”, perquè països com Guatemala, Honduras, La República Txeca… són països que estan rebent vacunes d’Israel a canvi de situar l’oficina diplomàtica en Jerusalem. Aleshores, si tenen vacunes per a donar a aquests països, també les tenen per a vacunar els palestins. És la seua obligació, i per això des d’Amnistia ho critiquem.
En el documental Advocate queda reflectida la tortura de les forces de seguretat israelianes cap als palestins durant els judicis. Quina és la postura d’Amnistia sobre aquest tema?
Hi ha un tema molt destacat en Israel, que és el fet de tindre legalitzada la tortura, cosa que es contradiu amb un país que presumeix de ser una democràcia enmig d’un context de països àrabs molt pot democràtics. Açò és un escàndol, perquè una democràcia no pot permetre que la tortura siga legal. A més a més, està el fet que els palestins són jutjats per tribunals militars, quan haurien de ser jutjats per tribunals civils. Aquests tribunals condemnen amb penes molt més dures i en el 99 % dels casos la condemna és segura, perquè és raríssim que un acusat no siga condemnat. De fet, molts palestins accepten la declaració de culpabilitat per a evitar penes majors. El sistema judicial és totalment injust per als palestins, aleshores s’estan violant els drets d’eixes persones.
En Amnistia tenim ciberaccions on la gent pot escriure i expressar les seues reclamacions a les autoritats. El treball d’Amnistia és denunciar. És a dir, nosaltres fem informes i denunciem, i després tenim la part d’actuació. Una vegada ix a la llum la veritat, nosaltres volem justícia i reparació per a les víctimes. És per això que fem accions per a que qualsevol persona puga participar. La nostra experiència en diu que la lluita és dura, però s’acaben aconseguint coses. Amnistia Internacional són milers de ciutadans en tot el món que estan actuant i fent pressió. Que arriben milers de protestes a una ambaixada, per exemple, en moltes ocasions juga a favor de la víctima. Ahí està la nostra força.
