El magistrat Joaquim Bosch ens parlà sobre el dret a la Llibertat d’Expressió.

El Saló Daurat de La Gallera d’Alzira es va omplir el divendres 29 de juny de gom a gom per escoltar la conferència del magistrat Ximo Bosch sobre la Llibertat d’Expressió. Acte organitzat per Amnistia Internacional de la Ribera.

Dels temes que va tractar Bosch, va estar la trama Gurtel, arribant a la conclusió que existeix una corrupció plenament instal·lada en el sistema i que es necessita de reformes estructurals en les institucions.

Si hi ha ingerències polítiques dins de la justícia és perquè hi ha retrocessos en la idea de justícia com a valor. En Europa, Espanya és un cas únic. El sistema institucional permet que es produeixen grans dèficits i abusos de poder perquè qui dirigeix la fiscalia és elegida pel poder polític. Fins i tot, l’últim espai on poden arribar les institucions, el defensor del poble, és elegit pels partits polítics.

Es van fer reflexions profundes sobre la llibertat d’expressió. No es deu reprimir el que ens molesta o el què pensem. Hi ha que deixar que existeixen les altres opinions. El lliure debat de les idees és el que posa en bon lloc a les mateixes i en el costat absurd les males.

El que esta passant a Espanya és un efecte desànim, s’està empresonant a persones perquè es vol que la gent tinga por i no s’arrisque a dir el què pensa per una possible condemna.

Tots els retrocessos amb el sistema econòmic dels últims anys, la crisis social, les plataformes ciutadanes, marees verdes i blanques en contra del govern, van produir un trencament en el sistema de partits polítics. Des del govern, es va crear l’anomenada llei de seguretat ciutadana o “Ley mordaza”, que millor expressat és una llei contra els moviments socials en contra del govern.

Sobre els delictes d’odi va fer una diferencia que caldria sempre tindre en compte, no és el mateix el sentiment d’odi que no es pot jutjar, que un delicte d’odi que es fa en un context violent. Com els delictes de justificació de terrorisme perquè siguen certs s’han de desenvolupar en un context on hi haja potencialitat d’encoratjar el terrorisme en grups. Quan eta matava arribava uns 4 o 5 casos a l’any, avui en dia arriben aproximadament uns 50 i són cançons i tweets. Hi ha un retrocés molt gran en matèria de llibertat. No es deuria dur a judici qüestions de moralitat quan no suposen una alteració en la convivència democràtica.

En relació al franquisme, Bosch va recordar com la transició va ser dirigida per forces del règim. Hi ha una llei d’amnistia que encara no s’ha anul·lat contra persones que van cometre crims en la dictadura, així que no s’han reparat les ferides. Si el franquisme fora cosa del passat no hi hauria tanta força per conservar símbols del franquisme.

Les persones que tenen principis democràtics vertaders no condemnen a ningú per les seues opinions, les podrà rebutjar o ridiculitzar, però mai les condemnarà. L’alternativa no és castigar a ningú perquè ens degrada dins del discurs. A la fi, ens va fer arribar a aquesta conclusió:

En palabras de Robert Jackson, prestigioso juez del Tribunal Supremo de Estados Unidos, el precio de la libertad de expresión consiste en aguantar una gran cantidad de basura. Pero la libertad de expresión es tan necesaria para una sociedad democrática que vale la pena pagar ese precio.