La caravana migrant és un grup de refugiats centreamericans, majoritàriament hondurenys, que pretenen arribar als Estats Units travessant Mèxic fugint de la violència i la pobresa en els seus països. Un anàlisis de la seva situació ens permet rebatre alguns dels falsos mites, de rebuig i xenòfobs, que solen afectar les persones migrants i refugiades. […]
La caravana migrant és un grup de refugiats centreamericans, majoritàriament hondurenys, que pretenen arribar als Estats Units travessant Mèxic fugint de la violència i la pobresa en els seus països. Un anàlisis de la seva situació ens permet rebatre alguns dels falsos mites, de rebuig i xenòfobs, que solen afectar les persones migrants i refugiades.
Text: Lucía Foraster
Mite 1: «Si Mèxic o els EUA no aturen o retornen aquestes persones, n’arribaran més.»
Realitat 1: Hi ha poques proves que indiquin que l’augment de restriccions frontereres té cap efecte sobre si la gent marxa o no d’un país.
En molts casos parlem de persones que no tenen cap més opció que marxar de casa per la violència, l’extorsió en mans de grups de la delinqüència organitzada, l’absència de protecció dels seus governs, la precarietat de les condicions de vida que han de suportar…), i que seguiran intentant trobar un lloc segur per viure malgrat les polítiques de Mèxic, Estats Units o qualsevol altre país que pugui ser més segur que el seu.
La manera de frenar el moviment de milers de persones contra la seva voluntat és reclamar als governs que trobin com protegir els drets humans de la població. Hondures, per exemple, és un país amb una de les taxes d’assassinats més altes de l’Amèrica Llatina i del món, un 800% més alta que la dels Estats Units.
Mite 2: «Les persones de la caravana només volen guanyar més diners i treure la feina als ciutadans i ciutadanes dels països on arriben».
Realitat 2: Tot i que la pobresa és un problema important i pot ser que afecti la decisió de marxar d’Hondures i d’altres països, les raons per anar-se’n solen ser més urgents que les merament econòmiques i impliquen decisions de vida o mort.
Moltes de les persones que han marxat d’Hondures en els últims temps busquen un lloc més segur per viure, perquè les seves vides corren perill en el seu país: han rebut amenaces de mort directes o han estat agredides per plantar-se i dir «no» a grups delictius violents que les extorsionen.
Mite 3: «Els membres de la caravana representen una amenaça per a la seguretat de Mèxic o dels Estats Units»
Realitat 3: No hi ha res que assenyali que l’arribada de famílies, caravanes o persones sol·licitants d’asil o refugiades estigui vinculada a un augment de la taxa de criminalitat ni a Mèxic ni als Estats Units.
Contràriament, en el cas dels Estats Units, hi ha nombrosos estudis que demostren que les zones que han rebut més persones migrants i refugiades tenen les taxes de criminalitat més baixes del país. Pel que fa a Mèxic, sembla que no hi ha proves publicades que relacionin l’arribada de migrants amb canvis en les taxes de criminalitat. A més, a la caravana viatgen centenars de nens i nenes amb les seves famílies. No estem parlant d’amenaces per a la seguretat, sinó de persones amb necessitats reals, temors, esperances i somnis.
Mite 4: «No s’hauria de permetre l’entrada de persones que esperen demanar asil quan arriben a la frontera sud dels Estats Units»
Realitat 4: Segons la legislació nord-americana i el dret internacional, qualsevol persona que busqui asil en un port d’entrada als Estats Units ha de ser rebuda, autoritzada a demanar-lo i remesa a una autoritat perquè n’estudiï la sol·licitud.
Si les autoritats mexicanes o nord-americanes retornen aquestes persones des de la frontera estaran infringint la llei. Retornar persones a situacions en què la seva vida o la seva seguretat poden córrer perill és, a més de cruel, il·legal.
Durant la travessa de la caravana per Mèxic, les autoritats d’aquest país han de protegir les persones que fugen d’una situació de perill i garantir els drets de tots els integrants de la caravana. Això inclou no detenir menors d’edat ni separar famílies. Quan la caravana arribi a la frontera amb els Estats Units, les autoritats d’aquest altre país tenen exactament les mateixes obligacions.
>>> CIBERACCIÓ: Nen de 7 anys separat de la seva mare a la frontera dels EUA
