Resulta injustificable que milers de dones i nenes innocents morin cada any a causa de les guerres i conflictes armats, i també ho és ser quan aquestes dones poden arribar a perdre la vida per la simple condició de dona, no creieu? És en aquest escenari de discriminació, desigualtat de gènere i desprotecció on viuen […]
Resulta injustificable que milers de dones i nenes innocents morin cada any a causa de les guerres i conflictes armats, i també ho és ser quan aquestes dones poden arribar a perdre la vida per la simple condició de dona, no creieu? És en aquest escenari de discriminació, desigualtat de gènere i desprotecció on viuen les dones i, en conseqüència, els infants al Nepal. És en aquest mateix context on veuen en perill la seva vida a causa de la pràctica d’una tradició centenària: el Chhaupadi.
Text: Anna Espelt
El Chhaupadi consisteix a expulsar les dones, i per tant els seus fills, de les seves llars durant el període de menstruació i traslladar-los a barraques insalubres i perilloses, situades als afores dels pobles i construïdes per a aquesta finalitat. Sota la premissa que les dones durant el seu període són “impures”, “brutes”, “contaminades” i “portants de mala sort”, aquestes són objecte de múltiples prohibicions abusives que afecten de manera molt perjudicial al desenvolupament de la seva vida diària: veuen afectada la seva dieta, ja que no poden consumir llet, iogurt o mantega, entre altres aliments; i també l’educació, ja que algunes tenen prohibides anar a escola; la seva higiene personal perquè no tenen accés a productes bàsics; i la socialització en comunitat, ja que se les aïlla i no poden tocar cap home ni el menjar que vulguin consumir.
El resultat de la suma d’aquestes situacions que pateixen les supervivents al Nepal és la pèrdua de drets fonamentals recollits en els tractats internacionals i, en el més extrem dels casos, la mort. El gener, Amnistia Internacional (AI) va ser informada de la mort d’una mare i els seus dos fills de curta edat al districte de Bajura al Nepal. Davant d’aquesta situació d’emergència, Amnistia i altres organitzacions que treballen al Nepal han instat les autoritats a posar punt final a aquesta pràctica. Malgrat la prohibició de la pràctica Chhaupadi el 2005 i l’entrada en vigor al 2018 d’una llei per criminalitzar qui obligués a les dones a seguir-lo, encara queda molt per fer més enllà del terreny legal i administratiu. El problema s’expandeix al terreny cultural i social quan la menstruació és un tabú, un fenomen del qual no se’n parla i un estigma per a les dones. La falta d’educació sexual i per tant, el desconeixement, generen que la població local arribi a normalitzar fins a tal punt aquesta pràctica, que són reticents a abandonar-la fins i tot estant legalment prohibida.
Eines transformadores per a les comunitats
Però no tot són males notícies, un nou escenari esperançador i de canvi prové de la mà del treball i dels projectes que impulsen al Nepal organitzacions sense ànim de lucre com be artsy. Tal com assenyala la revista d’Amnistia Internacional Austràlia, la iniciativa Rato Baltin (Reb Bucket project), promoguda des de fa dos anys per aquesta organització, és la que ha aconseguit més impacte fins avui. La fundadora i CEO de l’organització, la catalana Clara García i Ortés, explica així la idea fundacional del projecte:
“La nostra intenció és proporcionar a les comunitats, a través d’activitats artístiques i creatives, instruments per a millorar la comunicació i donar espai a la reflexió crítica per tal d’efectuar aquells canvis interns que creguin necessaris”.
L’autonomia i l’empoderament dels més vulnerables són, doncs, els eixos de funcionament d’aquest projecte que pretén impartir tallers d’educació sexual per dotar de capacitat de decisió crítica als membres de les comunitats locals en termes de salut reproductiva i sexual. Per afegiment, amb l’objectiu de contrarestar les condicions d’insalubritat també es reparteixen kits amb productes d’higiene íntima com són les copes menstruals.
Els resultats d’aquestes petites accions han estat molt positius per a les comunitats. No tan sols han millorat les condicions de vida i l’entorn en què desenvolupen el seu dia a dia sinó que també s’està assolint l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar a la comunitat sobre les perjudicials conseqüències d’aquesta pràctica per a les dones i als seus fills. Així ho explica la fundadora del projecte: “Les nenes estan netes i eixutes quan tenen la menstruació, i moltes s’han començat a plantejar el fet de ser considerades impures i han començat a dormir dins, o la família els prepara una habitació als baixos o en alguna cort, amb un llit i manta més gruixuda”.
Malgrat els esperançadors avenços, encara queda molt per fer. Abolir la pràctica del Chhaupadi és un procés lent que requereix que tant la comunitat nepalesa com l’estat s’involucrin, superin el tabú de la menstruació, abandonin el prejudici i en conseqüència, reconsiderin el potencial paper de les dones en la seva societat. És per això que és indispensable que projectes com els de beartsy segueixin impulsant-se en el terreny i es constitueixi un nou escenari on d’una vegada per totes, tots els membres de la comunitat, incloses les dones i les criatures, tinguin garantits els drets humans i socials bàsics.
Vistos els resultats, petites accions poden generar canvis en un principi, utòpics. Si tu també vols sumar el teu granet de sorra en la defensa dels drets de les dones al Nepal, o t’has quedat amb ganes de conèixer més sobre aquesta iniciativa, aquí podràs trobar informació detallada sobre el treball sobre terreny de be artsy.
