De tot s’aprèn
A aquestes alçades, a ningú se li escapa que durant aquest 2020 res és com esperàvem i la nostra vida associativa no n’és una excepció. Quan a mitjans de març es va decretar el confinament total, la nostra Assemblea anual de socis i sòcies ja estava convocada; de fet, estava a punt de celebrar-se quinze […]
A aquestes alçades, a ningú se li escapa que durant aquest 2020 res és com esperàvem i la nostra vida associativa no n’és una excepció. Quan a mitjans de març es va decretar el confinament total, la nostra Assemblea anual de socis i sòcies ja estava convocada; de fet, estava a punt de celebrar-se quinze dies més tard. Ja estava tot a punt!
Text: Alícia Artiaga, responsable d’Administració i Finances d’AIC
Com en d’altres tantes coses, la primera reacció va ser “I ara què fem?”, però el nostre optimisme innat seguia confiant que es tractés tan sols d’un ajornament i que poguéssim fer-la unes quantes setmanes més tard. L’ampliació de terminis per a la seva celebració que recollien les adaptacions normatives que es van promulgar, semblaven refermar l’aposta.
Però la realitat, nova o no, es va imposar i tres mesos més tard, quan es va aixecar l’estat d’alarma, és quan ens vam haver de plantejar de debò com celebraríem la nostra assemblea anual. Inicialment es va valorar la possibilitat de seguir fent-la presencial, tot respectant les mesures de seguretat pertinents, però la idea no acabava de fer el pes, més enllà de les dificultats logístiques que suposava.
Així que arriba el moment d’entomar el repte: fem-la online.
Sí, és cert, no ho havíem fet mai i hi havia un munt de coses a pensar, però per què no? Sempre ha d’haver-hi una primera vegada per tot, no? El calendari no jugava al nostre favor, amb l’estiu pel mig, però calia posar fil a l’agulla. Era qüestió d’anar repassant totes les fases d’una Assemblea i les variables en cada cas.
Per començar, calia ajustar-ne la durada, perquè no podíem dedicar-hi tot un dia com venia sent fins aleshores. D’acord, hi dedicaríem un matí, però aleshores havíem de focalitzar-nos. Parlant amb les persones proponents es van ajornar les propostes de resolució de cara a futures trobades, amb el compromís de seguir treballant-hi mentrestant, sotmetent a votació bàsicament la rendició de comptes del Comitè Executiu d’AIC i la documentació econòmica. Tota la documentació facilitada va ser revisada sota aquesta nova perspectiva, així com la manera com seria presentada a les persones que participarien a l’Assemblea. Així, per exemple, la presentació de candidatures es va fer mitjançant un vídeo enviat prèviament i no durant la reunió.
Vàrem haver de “reconvocar” els socis i sòcies durant el mes de juliol per tal que pogués tenir lloc el setembre, informant sobre el canvi de format derivat de l’excepcionalitat d’enguany. Missatge que va ser completat posteriorment amb l’enviament de la documentació quinze dies abans de la celebració efectiva de l’Assemblea, tal com estableixen els nostres estatuts.
En paral·lel a tot aquest procés, vam estar mirant diferents alternatives per trobar les eines informàtiques que responguessin al que necessitàvem: plataforma de connexió que permetés la participació d’un nombre significatiu de persones i, molt important, un sistema de votació que respectés els requisits estatutaris de cada votació, en especial l’elecció de càrrecs vacants, tant al Comitè Executiu com al Comitè d’Arbitratge. Per això vam comptar amb Appsamblea, sistema segur de votacions online. Es va elaborar un procediment d’inscripció previ per poder establir el cens de persones amb dret a vot, incloent-hi una primera votació d’acreditació de la gent que finalment sí era present el dia de la trobada.
Des de la Comissió Preparatòria van ser necessàries diferents reunions per donar seguiment a tots els aspectes previs, així com diverses trobades per tal que els membres de la Mesa es familiaritzessin amb l’eina de participació i a les particularitats de fer una cita d’aquestes característiques de manera virtual. I un punt clau va ser l’elaboració de documents de suport per tal de facilitar la participació.
Però ves per on, sí, ens en vam sortir!! El matí del dissabte 19 de setembre de 2020 va tenir lloc la primera Assemblea General online d’Amnistia Internacional Catalunya. Potser no va ser perfecta, però us ben asseguro que ha estat un gran aprenentatge i el punt de partida per a un nou model de participació interna.