Llegir ens fa lliures i persones més informades i crítiques, eines imprescindibles per afrontar el món canviant que ve. La lectura sempre és unaporta oberta a l’acció i la mobilització per aconseguir un món més just on es respectin els drets humans. Que gaudiu de la diada, i no oblideu fer-vos amb molts llibres i […]
Llegir ens fa lliures i persones més informades i crítiques, eines imprescindibles per afrontar el món canviant que ve. La lectura sempre és unaporta oberta a l’acció i la mobilització per aconseguir un món més just on es respectin els drets humans.
Que gaudiu de la diada, i no oblideu fer-vos amb molts llibres i roses!
L’equip tècnic d’AIC (Adriana, Alba, Alícia, Bernat, Dani i Eduard) – abril 2021
Aquesta és una tria personal de l’equip tècnic d’AIC que en cap cas representa l’organització ni suposa cap aval d’Amnistia Internacional a autors/es i obres seleccionades.
Bernat Aragó (Activisme)
Malgrat que últimament se n’hagi tornat a parlar força i que malauradament torni a ser una temàtica d’actualitat, la meva recomanació és la història d’en «Guillem» de Núria Cadenes (Amsterdam Llibres).
No cal que us expliqui qui era Guillem Agulló ni per què va ser assassinat per un grup de feixistes al País Valencià ara fa 28 anys. Ell i la seva família han esdevingut un símbol de llibertat i un exemple per a totes i tots. En un context en què, per desgràcia, el feixisme torna a estar «de moda», és més necessari que mai recordar en Guillem, a ell i a tants d’altres com la Sònia Rescalvo, dona trans assassinada a Barcelona pocs anys abans.
Ser conscients de la importància de la memòria històrica i conèixer el nostre passat és vital per construir un futur millor. Un futur on el feixisme no quedi impune i no hi tingui cabuda. #NoPassaran
Alícia Artiaga (Administració i Finances)
Jo us en porto dos, un de ficció i un altre de no ficció.
«El país dels crepuscles» de Sebastià Bennasar (AlRevés) és una novel·la negra feta a casa. Ambientada a la inigualable Vall de Boí, “el país dels crepuscles” com n’hi diuen allà dalt, velles supersticions es fan realitat amb l’aparició de diversos cadàvers a les diferents esglésies romàniques del territori. I és que el passat sempre torna.
I de propina, les «Dones valentes» de Txell Feixas (Ara Llibres). Sónhistòries reals de dones del Pròxim Orient, algunes colpidores, que han decidit enfrontar la vida que els ha tocat viure. Queda molta lluita per aconseguir el canvi, començant per posar el focus allà on ningú no havia mirat fins ara.
Tota revolució comença amb un primer pas, amb un primer gest de valentia. I si el gest és d’una dona a qui fins ara li ha estat negat el protagonisme, encara té més valor.
Alba Herrera (Activisme)
Que algú recomani un llibre de la Chimamanda Ngozi Adichie, molt coneguda pels seus assajos feministes, no és gaire original… Tot i així, em venia de gust conèixer la faceta com a escriptora de ficció de l’autora nigeriana, i vaig provar amb «Americanah» (Random House). Americanah és la paraula burleta que fan servir a Nigèria per referir-se als qui han emigrat als Estats Units i tornen amb fums.
És una novel·la no exempta de missatge: les dificultats de la immigració, el racisme i la recerca de la identitat travessen tot el relat. No sentir-te de cap lloc: mai pertanys del tot al lloc on emigres, i mai tornes a sentir-te del tot a casa quan vas al teu país d’origen. Amb to sarcàstic i divertit, Ngozi no deixa de banda el feminisme, visibilitzant les desigualtats de gènere.
Si et ve de gust un llibre amb una bona història d’amor (sí, també n’hi ha una, i de fet és el fil conductor del relat), amb tocs d’humor però amb una crítica profunda al racisme i el masclisme sistèmics, no deixis de llegir Americanah, molt necessària en temps de discursos d’odi i criminalització de la diferència.
Eduard Martínez (Relacions institucionals)
«Esperança dins la foscor» (Angle Editorial)deRebecca Solnit. L’autora de «Els homes m’expliquen coses» escriu aquest encoratjador assaig sobre l’activisme i el poder de les persones per generar canvis.
Fins i tot, en els moments més foscos de les últimes dècades hi ha hagut iniciatives inspiradores que donen un bri d’esperança en un món millor. La proposta d’activisme de Solnit s’allunya del “tot va malament” i “del tot o res”, és una injecció d’energia per mantenir la flama d’un activisme del dia a dia i adaptat a les nostres vides.
Un llibre fonamental en una època amb tantes amenaces de foscor.
Adriana Ribas (coordinació)
La meva tria és «El olvido que seremos» (Alfaguara), relat d’Hector Abad Faciolince sobre l’amor i l’admiració pel seu pare, el metge i activista colombià Héctor Abad Gómez, assassinat el 1987 pels paramilitars a Medellín.
Honest i colpidor, relata els records més personals en la relació pare-fill, aborda el dolor que produeix la mort d’un ésser estimat i alhora obre una finestra per mostrar el cruent conflicte colombià des d’una perspectiva quotidiana.
L’autor va necessitar que passessin 20 anys des de la mort del seu pare per escriure aquest llibre, aconseguint cicatritzar la ferida de la seva pèrdua.
Dani Vilaró (Comunicació)
Aquí teniu un llibre-experiència: «Connectar» de Kae Tempest (Més Llibres).
Perquè en soc admirador, de la persona, de l’artista: que l’heu escoltat o vist mai en directe? Feu-ho si en teniu l’oportunitat! Aquest és un llibre dels que remou i subratlles sense treva.
Tempest defensa la connexió creativa, sigui quina sigui: amb l’art, la cançó, però també en el nostre dia a dia, per assolir un món més humà i empàtic que trenqui amb les dinàmiques tòxiques d’una societat hipercompetitiva, de selfi buit, d’irrealitat…
Kae s’obre en canal i emociona quan descriu el que sent quan rapeja o recita poesia i quan mira als ulls de la gent que ha vingut a escoltar-la a un concert: «De vegades ens hem de posar a disposició d’una força més abundant que la piconadora del dia a dia».
*Us podeu descarregar aquestes recomanacions en document PDF
