Amb la constitució del Parlament i els nomenaments dels membres del Govern i dels seus equips, arrenca la nova legislatura. Aquestes primeres setmanes es va definint quin serà el camí a seguir els propers anys; és el moment en què les organitzacions que interlocutem amb les institucions públiques tenim l’oportunitat d’incidir en les polítiques que […]
Amb la constitució del Parlament i els nomenaments dels membres del Govern i dels seus equips, arrenca la nova legislatura. Aquestes primeres setmanes es va definint quin serà el camí a seguir els propers anys; és el moment en què les organitzacions que interlocutem amb les institucions públiques tenim l’oportunitat d’incidir en les polítiques que vindran.
Text: Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya
El paper de les institucions públiques catalanes, Govern i Parlament, és fonamental perquè ostenten competències que afecten directament els drets de les persones i perquè habitualment són les primeres instàncies on acudeixen les víctimes per demanar protecció i justícia. A més, les institucions de la Generalitat són agents d’acció exterior i han d’assumir un paper fonamental en la defensa i la promoció dels drets humans a l’àmbit internacional. Per això, és essencial que els representants públics facin dels drets humans una política transversal de Catalunya.
A Amnistia Internacional no els deixem gaire temps per assentar-se: quan es va definint càrrecs, ens hi adrecem per donar-los l’enhorabona pel seu nomenament i sol·licitar-los una reunió. En aquesta primera presa de contacte (o de retrobament, en algun casos) els enviem les nostres «Prioritats de drets humans per a la legislatura» que és el full de ruta que Amnistia Internacional creu que hauria de guiar l’actuació de la Generalitat en matèria de drets humans.
I amb això comencen unes setmanes de reunionitis, amb agendes apretades, poc temps per tractar molts temes, corredisses per arribar a temps a la propera reunió…. però l’experiència ens ha demostrat com millora la interlocució quan ens coneixem en persona, quan podem aprofundir sobre temes específics, abordar les necessitats més urgents i conèixer de primera mà com perceben les nostres recomanacions.
A les reunions fem un repàs de temes que des d’Amnistia Internacional identifiquem com a essencials, per exemple desenvolupar les mesures necessàries per garantir els drets de les dones en situació de més vulnerabilitat, com les víctimes de violència masclista, les treballadores sexuals i les víctimes de tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual.
També urgim al desplegament de les lleis de defensa i protecció dels drets dels col·lectius socials que pateixen discriminació; de la necessitat de garantir la implementació de protocols específics per assegurar una acollida digna de les persones refugiades a Catalunya, en particular dels infants estrangers no acompanyats; i els recordem, que d’acord al dret internacional, les autoritats públiques s’han d’abstenir d’estendre i han de rebutjar els discursos o iniciatives que puguin promoure la discriminació.
Pel que fa als drets econòmics, socials i culturals, els traslladem la necessitat de garantir la realització efectiva del dret a un habitatge adequat, assequible i accessible, per consolidar l’habitatge com a un dret humà i no només com a un bé de consum o d’inversió. I respecte el dret a la salut, els recordem que cal assegurar l’accés al dret a la salut de totes les persones que viuen a Catalunya, sense cap mena de discriminació. També urgim a dotar de més recursos econòmics i personals l’atenció primària com a porta d’accés al dret a la salut, i a introduir canvis en el model de les residències de gent gran per assegurar la protecció dels seus drets.
Alhora, abordem el paper de les forces de seguretat en la protecció dels drets humans. En aquest sentit, els instem a impulsar reformes legals i organitzatives per garantir més transparència i rendició de comptes de les actuacions de la policia de Catalunya. També els demanem que publiquin els protocols d’ús de la força i les normes d’ús de les armes d’ús policial, ja que el coneixement de les normes per part de la ciutadania és fonamental per garantir la seguretat jurídica de les actuacions i identificar els casos d’ús indegut i abusiu d’aquestes eines policials.
Però el paper de les autoritats catalanes no queda només de portes endins: també son agents d’acció exterior, i han de promoure i garantir la coherència de les relacions internacionals amb el respecte dels drets humans.
Per exemple, els instem a incorporar la defensa dels drets humans com un eix transversal en les relacions amb autoritats d’altres països per tal d’assegurar el seu tractament en les reunions bilaterals, en el marc dels acords i els convenis de col·laboració.
També a impulsar iniciatives institucionals per influir en els principals reptes globals en matèria de drets humans, com l’accés universal a la vacuna contra la Covid-19, el comerç d’armes o la denúncia de la situació de col·lectius vulnerables com les persones refugiades o defensores de drets humans en perill. Les autoritats catalanes tenen la responsabilitat de promoure el respecte dels drets humans al món i s’ha demostrat com aquestes iniciatives són un instrument útil per influir sobre les autoritats de tercers països.
D’aquestes reunions sempre queden temes per tractar i molta feina per fer, però son una bona presa de contacte, un primer pas per posar els drets humans al centre de les polítiques públiques. Els reptes socials i econòmics que deixa la pandèmia de la Covid-19 són molt complexos, però la millor recepta per sortir d’aquesta crisi és la protecció i el respecte dels drets humans de forma indivisible i universal.
