És inevitable que al voltant del 8 de març, fem balanç dels avenços i els retrocessos dels drets de les dones. Per reivindicar i lluitar pels nostres drets, i celebrar els èxits de les lluites feministes. Text: Adriana Ribas, coordinadora d’AIC Els retrocessos han estat devastadors: la pandèmia de la COVID-19, l’impacte de la guerra […]
És inevitable que al voltant del 8 de març, fem balanç dels avenços i els retrocessos dels drets de les dones. Per reivindicar i lluitar pels nostres drets, i celebrar els èxits de les lluites feministes.
Text: Adriana Ribas, coordinadora d’AIC
Els retrocessos han estat devastadors: la pandèmia de la COVID-19, l’impacte de la guerra i la crisi humanitària per a les dones, nens i nenes a Ucraïna, l’enorme reculada dels drets de les dones a l’Afganistan, la violència sexual generalitzada que caracteritza el conflicte d’Etiòpia, la retirada de Turquia de l’històric Conveni d’Istanbul sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica…
Fa un parell de setmanes la revista mèdica britànica The Lancet publicava el major estudi sobre violència masclista, utilitzant la base de dades de l’Organització Mundial de la Salut. Les dades son desoladores: més d’una quarta part de les dones del món, han patit violència de gènere.
L’estudi és anterior a la pandèmia, però sabem que aquelles persones que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat han patit les pitjors conseqüències de la pandèmia. En el cas de les dones ha augmentat la violència de gènere en l’àmbit familiar, ha empitjorat la inseguretat laboral, s’ha erosionat l‘accés a serveis de salut sexual i reproductiva i la presència de les nenes a les escoles s’ha reduït de forma espectacular en molts llocs.
És evident que els progressos en la protecció dels drets de les dones són insuficients. Cal establir mecanismes de denúncia més senzills, més conscienciació i formació de la policia i del poder judicial o major independència financera de les dones.
I també comptar amb aliats, la lluita pels drets de les dones és cosa de tothom. Aquest any hem intentat que la Federació Espanyola de Futbol, l’Athletic de Bilbao, l’Atlètic de Madrid, el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid mostréssin el seu compromís amb les dones a l’Aràbia Saudita, ja que la Supercopa d’Espanya es jugava al país. Els vam demanar que els capitans lluíssin un braçalet violeta als partits com a mostra de suport a l’important paper de les dones activistes saudites, en un país on defensar la igualtat pot suposar llargues penes de presó o la prohibició de sortir del país. Tristament, no vam detectar cap gest per part de la Federació, ni dels clubs ni dels jugadors.
Però aquests dies que fem balanç, no només toca visibilitzar els reptes pendents, sinó també posar en el centre els avenços.
Alguns èxits
No oblidem que els esforços incansables de les defensores dels drets humans han donat el seu fruit: les activitats de campanya i la mobilització van desembocar en victòries clau per al dret a l’avortament a Colòmbia o Mèxic. I mentre Turquia es retirava del Conveni d’Istanbul, dos Estats més (Moldàvia i Liechtenstein) l’han ratificat.
A Eslovènia es va reformar la llei sobre la violació per alinear-la a les normes internacionals, després de canvis positius similars a Dinamarca, Malta, Croàcia, Grècia, Islàndia i Suècia. A Espanya, Suïssa o Països Baixos hi ha reformes semblants en curs.
Les dones activistes han estat a l’avantguarda de la resistència i les protestes en favor els drets humans a països com Polònia, Rússia, Estats Units o a l’Afganistan, en molts casos, arriscant la seva vida.
No oblidem els progressos, perquè els nostres assoliments aquí i els d’altres dones en altres llocs, ho són de totes.
Aquest 8 de març hem reivindicat a totes aquelles dones que alcen la veu i no es rendeixen; però també a les que han estat silenciades. Per totes elles, per totes nosaltres, valentes i lluitadores.
