El 24 de març es va complir un mes de l’atac de Rússia a Ucraïna, que malauradament segueixen posant en perill cada dia a la població civil del país. Des del primer moment del conflicte, a Amnistia Internacional no hem deixat de fer la nostra feina: investigar i denunciar violacions de drets humans. Text: Alba […]
El 24 de març es va complir un mes de l’atac de Rússia a Ucraïna, que malauradament segueixen posant en perill cada dia a la població civil del país. Des del primer moment del conflicte, a Amnistia Internacional no hem deixat de fer la nostra feina: investigar i denunciar violacions de drets humans.
Text: Alba Herrera / Bernat Aragó (Activisme AIC)
Hem estat testimonis i hem documentat atacs i violacions de drets humans indiscriminades contra la població civil. Hem verificat atacs de l’exèrcit rus a hospitals i escoles, així com l’ús d’armes prohibides, fets que poden constituir crims de guerra. Tota aquesta feina ens permet fer pública aquesta informació, denunciar-la i demanar rendició de comptes als culpables i exigir una reparació i el compliment del dret a la justícia per a les víctimes.
La nostra feina, a vegades, resulta aparentment invisible. Durant tot aquest temps, malgrat no haver fet gaire soroll, hem estat presents en primera línia, parlant amb les persones que viuen de primera mà els horrors d’aquesta guerra, recollint proves que ens ajudin a assenyalar els culpables d’aquesta crisi de drets humans.
Però, amb aquesta informació, després també som capaços d’alçar la veu: hem denunciat aquesta situació demanant la fi de l’agressió i exigint protecció per a la població civil d’Ucraïna.
A Amnistia sempre diem que “el món pot canviar però no ho farà sol”, i estem convençudes del poder de la unió i de la força de l’activisme col·lectiu. Per això vam engegar una acció internacional conjunta de rebuigal conflicte, que visibilitzés el clamor internacional contra aquests atacs. Hem organitzat concentracions de rebuig a centenars de ciutats del món, demanant a les autoritats russes que posessin fi a la invasió i exigint el cessament dels atacs a la població civil.
A Barcelona també vam voler dir la nostra i vam convocar una concentració davant del Consolat de Rússia amb cartells de denúncia i gira-sols. Les flors com a símbol de solidaritat amb el poble ucraïnès, amb aquelles persones que estan sent les víctimes del conflicte i com un símbol de la demanda de pau.
L’accció va tenir lloc un dijous pel matí, i és que era important que el Consolat de la Federació de Rússia estigués obert i el personal diplomàtic que hi treballa ens veiés. Sempre diem que AI és una organització incòmoda perquè exposem la veritat i exigim la rendició de comptes als responsables. En aquest cas la idea era la mateixa: fer-nos visibles davant el govern rus i incomodar-lo. L’edifici de la delegació russa es troba en una zona poc transitada de Barcelona, envoltada d’altres consolats i edificis oficials, gairebé a la serra de Collserola i d’accés difícil en transport públic.
Érem conscients que no és fàcil aconseguir que molta gent es mobilitzi un dia de cada dia, en horari laborable i en un lloc amb una accessibilitat tan dolenta. El temps tampoc no ajudava, ja que van acompanyar-nos unes temperatures inusualment baixes per aquesta època de l’any i un cel gris ennuvolat que amenaçava de tempesta. Però tot així, vam aconseguir aplegar un grup prou nombrós d’activistes i de socis i sòcies de l’organització que no van dubtar a respondre a la convocatòria amb la seva presència i les seves forces. Fins i tot vam comptar amb el suport d’algunes ciutadanes russes que van sumar-se a la mobilització per manifestar el seu rebuig a l’atac del seu país contra Ucraïna. Alguns d’ells, fins i tot van venir amb el seu propi gira-sol de casa.
Després de més de dos anys sense fer gaires accions presencials a causa de la pandèmia i les restriccions sanitàries, va ser bonic tornar als carrers per tal de fer sentir la nostra veu. L’esperança i la solidaritat va tenyir de groc la grisor del dia ennuvolat i de les atrocitats d’aquesta guerra i vam fer sentir el nostre missatge davant de les institucions responsables. Tanmateix, algunes de les persones que van assistir a la concentració deien sentir-se frustrades per no poder fer gran cosa més, sabent que aquesta acció no aconseguiria aturar el conflicte ni protegir les persones ucraïneses que l’estan patint.
És fàcil pensar que el que fem no serveix per a res, que l’activisme no aconsegueix canvis. Però si una cosa hem après durant els anys de feina d’Amnistia Internacional (i ja en portem més de 60!) és que l’única forma d’aconseguir canvis i de fer del món un lloc més just per a totes les persones, és no defallir. Seguir actuant, mobilitzant-nos, alçant la veu… i recordant que no estem soles. Milers de persones al món estan fent el mateix i és això, precisament, el que ens fa fortes, poderoses.
