Catalunya
Catalunya
0

I tu, ja saps com combatre els missatges d’odi?

Ens trobem en un moment en què els missatges xenòfobs, masclistes, homòfobs -i els falsos rumors que els legitimen- sembla que surtin de sota les pedres. Fake news a mitjans de comunicació, discursos demagògics de personalitats polítiques, missatges virals a les xarxes… han fet arribar fins al carrer idees falses, fonamentades en arguments d’odi que […]

Ens trobem en un moment en què els missatges xenòfobs, masclistes, homòfobs -i els falsos rumors que els legitimen- sembla que surtin de sota les pedres. Fake news a mitjans de comunicació, discursos demagògics de personalitats polítiques, missatges virals a les xarxes… han fet arribar fins al carrer idees falses, fonamentades en arguments d’odi que enfronten la població i  que culpabilitzen alguns grups i minories dels grans mals de la societat.

Text: Alba Herrera, responsable d’activisme d’Amnistia Internacional Catalunya.

És possible que et trobis algun d’aquests comentaris en un dinar familiar, al grup de Whatsapp dels antics companys/es d’escola o a la sala d’espera del metge. Com a activista pels drets humans, què pots fer per combatre aquests missatges? Molt!

1) La informació és poder!
La millor manera de poder contraargumentar aquest tipus de missatges falsos (i molt perillosos!) és tenir al teu abast dades i xifres que demostrin la falsedat de l’argument. És possible que qui argumenti un missatge d’aquest tipus ho faci perquè ho ha escoltat als mitjans o a les xarxes; per tant, amb alguns arguments fonamentats amb dades possiblement es visibilitzarà que el seu punt de vista està buit o, com a mínim, que té molts forats.

2) Si no funcionen les dades… prova amb l’empatia.
Sovint, intentar desmuntar un discurs amb dades i xifres no funciona: potser l’altra part no se’ls vols creure o els deslegitima dient que no els coneix. En aquest cas, potser una bona estratègia és aparcar per un moment aquest argumentari i apel·lar a l’empatia i els valors. Segurament puguis aconseguir que algú es replantegi una afirmació xenòfoba si aquesta persona és capaç de posar-se en la pell de l’altre i imaginar-se com són les coses per a certs grups de persones; o si expliques la història personal d’algú que coneguis de primera mà i que pugui exemplificar el teu punt de vista.

Per parlar de persones refugiades, per exemple, és probable que algú estigui més obert a escoltar-te si parteixes de la base que cap nen o nena ha de ser separat dels seus pares, que si comences el teu argument parlant de percentatges. Establir un vincle emocional, parlar de persones i valors humans, pot ser la porta d’entrada a una conversa que ens permeti trencar mites, rumors i informacions falses contràries als drets humans.

3) Troba punts en comú.
Quan dues posicions estan molt polaritzades, és difícil persuadir l’altre sobre el teu punt de vista. Treure el teu argumentari i «disparar-lo» amb convenciment, segurament t’aporti una gran satisfacció, però difícilment et donarà bons resultats si el que vols és sensibilitzar l’altra persona i convèncer-la amb un discurs de drets humans. Prova a buscar els punts en comú que teniu i fes-los servir de base per recolzar els teus arguments (recorda: dades i xifres, i empatia!) i construir el teu discurs.

Amb una persona que, per exemple, estigui a favor de la pena de mort pots trobar alguns punts bàsics en comú: segurament estareu d’acord a voler justícia per a les víctimes i els seus familiars, o voler la reducció de la criminalitat. Parteix d’aquí, del vostre acord en aquests dos aspectes, per argumentar: la pena de mort no garanteix la justícia (a tot el món, centenars de presos són executats després de judicis injustos, amb “confessions” obtingudes sota tortura o la denegació de l’accés a un advocat); i tampoc no dissuadeix la criminalitat (als Estats Units l’índex d’assassinats és més baix als estats que no apliquen la pena capital).

4) Keep calm…


Aquest és, potser, una de les coses més difícils d’aconseguir: sobretot, no perdis la calma. És molt difícil no perdre els nervis davant certes afirmacions racistes, masclistes o homòfobes, però reaccionar de forma airada només aconseguirà que el teu argumentari perdi legitimitat, que els teus interlocutors es posin a la defensiva, i no aconseguiràs que t’escoltin amb interès ni que, per descomptat, es replantegin el seu punt de vista. Així que, si cal, respira un parell de vegades i compta fins a deu abans d’entrar en la conversa.

Pensa que sovint, els comentaris d’odi cap a certs grups socials estan estereotipats i surten del desconeixement i la ignorància, així que poden ser una oportunitat per educar i sensibilitzar; intenta que els nervis i la indignació no et facin perdre l’oportunitat!

5) Don’t feed the troll!
Et trobaràs, de vegades, amb persones sense cap ànim de conversar ni debatre; persones que només volen ofendre i fer mal. Això encara passa més a les xarxes socials, gent que s’amaga rere les pantalles i es permeten ser més agressius i maleducats que a la vida real. Intentar establir una conversa per donar el teu punt de vista i argumentar amb aquestes persones no et donarà resultat: encara es posaran més agressius i destructius. A més, sense voler pots estar fent d’altaveu al seus discursos, perquè en respondre estàs difonent el seu missatge entre els teus seguidors.

Si creus que pots generar un discurs que expliqui el teu punt de vista i exposi els forats dels seus arguments sense entrar en la baralla tòxica, endavant. Però sovint el millor que pots fer és ignorar aquests «trolls», eliminar-los o bloquejar-los i focalitzar-te en les persones amb qui puguis tenir una conversa sana, constructiva i educada, des de la qual puguis generar un canvi real.

6) No ho has aconseguit? No defalleixis!
Ho has fet tot bé: has escoltat l’altra persona, has visibilitzat els punts que teniu en comú i has contra-argumentat amb dades i xifres, però també amb històries humanes reals, tot de forma calmada i constructiva. Però, tot i això, l’altra persona segueix pensant que no cal una llei específica contra la violència de gènere. O que no s’ha d’acollir les persones refugiades per garantir la seguretat. O que les persones del mateix sexe no haurien de poder casar-se.


D’acord: fa mal, i és frustrant. Però NO et rendeixis! Potser no has aconseguit que canvii d’idea, però sí que l’has fet dubtar d’alguns dels seus arguments, o potser algú altre que sentia la conversa sí que s’ha convençut. Segurament hagis plantat una llavor que ara mateix no es veu perquè està soterrada, però que amb el temps anirà sortint a la superfície.

El més important és que no deixis de fer-ho: segueix combatent aquests arguments d’odi. Segueix donant xifres, dades, posant exemples que els desmenteixin. Perquè potser aquest cop no ho has aconseguit, però ho faràs! Perquè aquesta és l’única manera de frenar la perillosa retòrica anti-drets humans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *