En l’última dècada, els consumidors hem après a valorar la forma en què es produeixen alguns béns. El pollastre és ecològic, o no? Com i qui va fabricar aquestes sabates? En quines condicions ho há fet. I aquesta samarreta? Els consumidors ens preocupem i valorem els productes que respecten el medi o els drets humans. […]
En l’última dècada, els consumidors hem après a valorar la forma en què es produeixen alguns béns. El pollastre és ecològic, o no? Com i qui va fabricar aquestes sabates? En quines condicions ho há fet. I aquesta samarreta? Els consumidors ens preocupem i valorem els productes que respecten el medi o els drets humans.
Text: Ricard Taboada (Comunicació AIC)
També critiquem aquells que no ho són i quan ens ho podem permetre també rebutgem aquests mateixos productes. Aquest nou consumidor també se’l pot trobar en un aficionat de futbol. Milers de persones, per no parlar de milions, han conegut els darrers anys les diverses violacions dels drets humans que s’han donat en els preparatius de la Copa del Món de futbol, que es disputarà a Qatar el novembre. I diferents iniciatives per provocar un canvi, o demanar comptes per aquests abusos fa temps que circulen, impulsades per grups d’activistes i organitzacions de drets humans.
Què ha passat a Qatar?
Milers de treballadors, sobretot de l’Àfrica i del sud-este asiàtic, van arribar a Qatar fa uns anys buscant aconseguir un dels nombrosos treballs oferts al voltant dels preparatius per a la Copa del Món 2022. Però en arribar molts es van trobar amb un lloc que no només no complia amb les seves expectatives, sinó amb un autèntic malson.
Milersd’aquests treballadors (fins a 6.000, segons alguns càlculs) van perdre la vida i altres van veure com, després de treballar durant jornades laborals interminables sota condicions laborals pèssimes, se’ls retenia els salaris i els passaports per si pensaven abandonar la feina i tornar al seu país d’origen.
Qatar, davant la pressió dels mitjans de comunicació i les ONG, va establir un nou salari mínim i noves mesures per poder prevenir aquestes pràctiques. Però aquesta població treballadora encara era víctima del robatori dels seus salaris de la mà dels seus ocupadors, sense poc o en molts casos cap recurs per poder prevenir-ho. A més, moltes de les reformes pels drets de treballadors que s’han creat s’apliquen només als treballadors implicats en la construcció dels estadis. En queden fora aquelles persones d’altres sectors, com els qui treballen en construcció d’hotels, en mitjans de transport o en el sector seguretat, aspectes també clau per poder complir amb el rol d’amfitrió d’un Mundial de futbol.
Reacció als abusos a treballadors
Les crides per aconseguir canvis i reformes només han fet que augmentar davant la insistència de Qatar de negar-se a aprovar noves mesures que assegurin els drets humans dels treballadors immigrants.
És per això que Amnistia Internacional junt amb altres organitzacions de drets humans promouen la iniciativa #PayUpFIFA. La campanya demana que la FIFA destini com a mínim 440 milions de dòlars a un fons per poder indemnitzar els treballadors afectats i les seves famílies.
Veient que la quantitat demanada és equivalent als diners que es donarà com a premi al Mundial i que Qatar 2022 preveu uns beneficis de 6 mil milions de dòlars, 440 milions per indemnitzar persones violades dels seus drets humans no semblen cap xifra forassenyada, sinó més aviat poc.
A partir de les peticions d’organitzacions de drets humans, algunes grans empreses multinacionals que patrocinen l’esdeveniment esportiu han acceptat condemnar els abusos. Així, 4 de les 14 empreses associades al Mundial em diferents graus de patrocini (AB InBev/Budweiser, Adidas,Coca-Cola i McDonald’s) han fet púlics sengles comunicats per donar suport a les reparacions per als abusos comesos a treballadors.
A menys de dos mesos pel començament del Mundial, les altres deu empreses patrocinadores del mundial com ara Visa, Hyundai-Kia o Qatar Airways,entre altres, encara no s’han pronunciat, tot i haver estat requerides.
La indignació per com Qatar ha gestionat aquest Mundial és merescuda. Si estats que organitzen esdeveniments de la magnitud d’un Mundial no es comprometen a garantir i protegir els drets humans bàsics dels seus treballadors, com podem esperar que qualsevol altre ho faci? Les accions que Amnistia i altres organitzacions volem que es prenguin no només ajudarien els afectats: també contribuïrien a generar un estat d’opinió que impediria (o dificultaria) que aquestes atrocitats es tornin a reproduir en qualsevol altra situació i en cap altre context.
