Vint-i-un anys practicant detencions arbitràries sense judici, acompanyades de tortura o maltractaments: una situació senzillament inacceptable per a qualsevol govern, i encara menys per a un govern que té la pretensió declarada de protegir els drets humans, la democràcia i l’Estat de dret. Parlem del centre de detenció dels Estats Units a Guantánamo (Cuba). Text: […]
Vint-i-un anys practicant detencions arbitràries sense judici, acompanyades de tortura o maltractaments: una situació senzillament inacceptable per a qualsevol govern, i encara menys per a un govern que té la pretensió declarada de protegir els drets humans, la democràcia i l’Estat de dret. Parlem del centre de detenció dels Estats Units a Guantánamo (Cuba).
Text: Anna Casal Vilasetrú (Comunicació AIC)
Al llarg dels anys hi han estat internats gairebé 780 musulmans que han estat privats dels seus drets més fonamentals i, avui en dia, el govern dels Estats Units continua mantenint reclosos 35 homes. La majoria d’aquests no han estat acusats de cap delicte. Cap d’ells ha tingut un judici just.
Els Estats Units té una tradició d’Estat de dret profundament arrelada, i les proteccions legals i constitucionals del degut procés es respecten àmpliament. No obstant això, el sistema de justícia penal emmalalteix d’una sèrie de deficiències cròniques que contribueixen a disparitats en els resultats, moltes de les quals estan relacionades amb la discriminació racial.
Fins ara els tribunals estatunidencs han considerat que la clàusula sobre les garanties processals degudes que estableix la seva Constitució —”ningú podrà ser privat de la vida, la llibertat o la propietat sense les degudes garanties processals”— no s’aplica als estrangers detinguts fora del territori sobirà dels Estats Units. La discriminació il·legal és clara: cap ciutadà estatunidenc s’enfrontaria a aquest règim de detenció o judici.
Guantánamo, el «no lloc»
En aquest sentit, obrir un centre de detenció fora del territori nord-americà persegueix únicament un objectiu: eludir l’Estat de dret. Aquest espai va ser creat com un lloc per a interrogar i custodiar als detinguts, aïllant-los del món exterior, lluny d’advocats o tribunals.
El govern estatunidenc ha estat més ràpid en proclamar el seu compromís amb els drets humans que en admetre la vergonya pels seus fracassos en aquesta matèria. Fa 19 anys, en el Dia Internacional en Suport a les Víctimes de la Tortura, el president George W. Bush va exposar: “els Estats Units estan compromesos amb l’eliminació de la tortura a tot el món, i encapçalem aquesta lluita predicant amb l’exemple”.
La badia de Guantánamo és un símbol no només de la manca sistemàtica de rendició de comptes, sinó que també de la censura que el mateix govern nord-americà predica en relació amb les violacions de drets humans més greus com la pràctica de tortura i maltractaments per part de les mateixes autoritats estatals. La impunitat que es concedeix als responsables és inacceptable.
Si una cosa hem après aquests anys és que per comprendre el sistema polític dels Estats Units s’ha de saber llegir entre línies. Quan un Estat no fa retre comptes als qui han autoritzat i practicat la tortura i altres tractes cruels, inhumans o degradants, envia al món un senyal de complaença vers aquests: Estat de dret sí, però a la nostra manera.
El govern dels Estats Units ha de tancar el centre de Guantánamo, retornar als detinguts a les seves llars o a tercers països segurs respectant el principi de no devolució, proporcionar recursos i reparació a les persones torturades i detingudes arbitràriament, i exigir responsabilitats als qui van autoritzar i van practicar la tortura, tal com exigeix el dret internacional.
La vulnerabilitat dels presos torturats i l’angoixa que experimenten les seves famílies continuen sense tenir una fi a la vista. L’actual president dels Estats Units d’Amèrica, Joe Biden, té l’oportunitat d’esmenar, finalment, aquest gran error i establir els mecanismes adequats perquè no es torni a repetir.
