Autora: Maria Cañadas, vicepresidenta d’Amnistia Internacional Catalunya Quan l’Assemblea General de l’ONU va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948, els governs que en aquell moment la conformaven van expressar el seu ferm desig d’emprendre un camí que garantís els drets humans de totes i cadascuna de les persones del món. Els horrors […]
Autora: Maria Cañadas, vicepresidenta d’Amnistia Internacional Catalunya
Quan l’Assemblea General de l’ONU va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948, els governs que en aquell moment la conformaven van expressar el seu ferm desig d’emprendre un camí que garantís els drets humans de totes i cadascuna de les persones del món. Els horrors viscuts durant la Primera i la Segona Guerra Mundial van fer palesa la necessitat d’enunciar i protegir els drets humans arreu.
Malgrat que la Declaració no és vinculant per si mateixa, tots els estats membres de l’ONU han ratificat, com a mínim, un dels nou tractats internacionals bàsics de drets humans –que sí que són de compliment obligatori– i el 80% n’ha ratificat almenys quatre, fet que esdevé una expressió concreta de la universalitat de la Declaració i del conjunt dels drets humans internacionals.
Els drets humans mai no poden ser regressius. Els estats que han signat i ratificat els tractats internacionals tenen la responsabilitat d’impedir que es produeixi qualsevol tipus de pas enrere. La tendència actual, però, demostra que els drets de les persones corren perill d’enfonsar-se. Les mesures que els diferents estats estan aplicant en nom d’una mal entesa seguretat ciutadana o la lluita contra el terrorisme soscaven el dret internacional i afebleixen –intencionadament– el paper de les institucions destinades a la protecció del dret internacional.
Al llarg del 2015 els governs, de forma deliberada, van atacar i es van negar a dotar de fons suficients institucions clau en la defensa dels drets humans. Aquest és el cas de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). Malgrat la greu crisi de refugi que patim, els ingressos de l’ACNUR el 2015 van ser, per exemple, un deu per cent inferiors als del 2014. Arribat a aquest punt es fa necessari expressar en veu alta que massa governs tracten els drets humans amb un menyspreu absolut i afirmen, sense cap mena de vergonya, que la protecció d’aquests drets constitueix una forta amenaça per a la seguretat, l’ordre públic i els valors nacionals. Dit d’un altre manera, si volem sentir-nos segurs hem de desconfiar del que és diferent a nosaltres, marginar-lo, discriminar-lo i mantenir-nos fidels als valors de la nostra societat, que és la única que suposadament ens atorgarà seguretat.
Es així com, a poc a poc, s’ha instaurat el que es pot qualificar com un discurs de la por. La por és l’emoció més primitiva i més forta de la humanitat. La por ens fa callar, ens debilita i sovint ens paralitza i és precisament per això que governants i sovint, mitjans de comunicació la utilitzen. És imprescindible fer-li front, actuar, per tal de no deixar-nos vèncer i sobretot, anticipar-nos-hi i intentar comprendre les raons –o manca de raonaments– per els quals sentim o podem arribar a sentir por.
Són moltes les veus que argumenten que el discurs de la por està sent intencionadament elaborat, a fi i efecte de limitar els nostres drets més bàsics, entre els quals, el dret a la llibertat d’expressió i d’associació, o el dret a la intimitat i privacitat amb, per exemple, les pràctiques de vigilància massiva de les comunicacions per part de governs en nom de la lluita antiterrorista. Que busca també despertar en nosaltres actituds racistes, discriminatòries i d’exclusió social o, si més no, d’indiferència cap a persones i col·lectius pel fet que «no pertanyen al si de la nostra societat». La crisi actual i el discurs de la por també posen en perill els avenços assolits al llarg de més de 70 anys mitjançant la promulgació de lleis i la creació de nous sistemes de protecció dels drets humans.
Cal que els governs posin fi al discurs de la por, respectin i donin suport als sistemes que protegeixen els drets humans, molt especialment el dret internacional humanitari relatiu a les persones refugiades. i eradiquin la retòrica divisiva, xenòfoba i contrària a uns principis que van ser creats per evitar guerres i conflictes com els que avui dia afecten el món.
I cal també recordar, sempre i en tot moment, que no protegir els drets humans és sembrar la llavor de crisis futures.
Tots i totes hi estem compromesos. Ni un pas enrere.
…………………………………………………………………………………….
*NOTA: Dissabte 15 d’octubre de 2016 a Barcelona tindrà lloc la sisena edició del Fòrum Anual d’Amnistia Internacional Catalunya, enguany dedicat al discurs de la por i amb dues taules de debat.
La primera tractarà les retallades a drets i llibertats en nom de la seguretat i la guerra contra el terrorisme: reformes de llei de seguretat ciutadana i codi penal, etc. La segona sobre els drets humans en l’àmbit d’Internet: vigilància massiva de les comunicacions, protecció del ciberactivisme, etc.
+ INSCRIPCIÓ GRATUÏTA des d’aquest formulari
