Actualment, la situació en la qual es troben les persones LGBTI arreu del planeta és alarmant. Si bé cada cop són més els països que estan aprovant la unió entre persones del mateix sexe, encara són molts els estats i governs que promouen lleis que penalitzen les relacions homosexuals i persegueixen l’activisme. Penes de mort, […]
Actualment, la situació en la qual es troben les persones LGBTI arreu del planeta és alarmant. Si bé cada cop són més els països que estan aprovant la unió entre persones del mateix sexe, encara són molts els estats i governs que promouen lleis que penalitzen les relacions homosexuals i persegueixen l’activisme.
Penes de mort, cadenes perpètues, persecucions i fins i tot «Lleis antipropaganda homosexual» són algunes de les situacions a les quals ha de fer front la comunitat LGBTI.
Text: Ariadna Guiu Vila
Mapa sobre la situació de les persones LGBTI al món (Infogram. Cliqueu en el mapa per visualitzar-lo)
Dades de l’informe de l’ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association)
Després d’un 2019 amb grans avenços en els drets del col·lectiu LGBTI -països com Àustria, Taiwan, Equador i Irlanda del Nord van legalitzar el matrimoni igualitari-, Amnistia Internacional espera que aquest any sigui igual d’intens. Per això, estarem vigilant de prop vuit processos judicials que estan actualment en tramitació.
Als Estats Units, el Suprem decidirà si la Llei de Drets Civils, del 1964, protegeix a les persones LGBTI de la discriminació laboral. També se sabrà la resolució de la demanda que diversos membres de les forces armades -que van contreure el VIH i van ser expulsats de l’exèrcit per aquest motiu- van interposar contra el Pentàgon. A més, l’accés als banys públics per part de l’alumnat transgènere tornarà a ser notícia.
Traslladant-nos al continent africà, el Tribunal Suprem de Botswana es pronunciarà sobre la sentència, recorreguda pel govern, que despenalitzava les relacions sexuals entre persones del mateix sexe. A Botswana, les relacions homosexuals podien ser penades fins amb set anys de presó.
En una situació similar es troba Kènia, on el Tribunal Constitucional va decidir mantenir la prohibició de les relacions LGBTI. Actualment es castiguen amb fins a catorze anys de presó, per això la Comissió Nacional de Drets Humans de Gais i Lesbianes discrepa i ha recorregut la sentència.
Dels tigres asiàtics també tindrem novetats aquest any. A Singapur, tres homes han iniciat actuacions legals perquè es despenalitzi la prohibició de mantenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe. Cal remarcar, que és una llei de l’època colonial.
Activistes, com Roy Tan ho consideren una llei inconstitucional i que viola la dignitat humana i afirmen estar «desitjant veure com aquesta llei arcaica, que no té lloc en la societat moderna» és derogada. Pel que fa a Hong Kong, on l’homosexualitat està despenalitzada des de 1991, es busca que s’aprovi el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Jamaica i Barbados aspiren a revocar les antigues lleis homòfobes. La Comissió Interamericana de Drets Humans ha presentat una petició -que tot i no ser legalment vinculant, podria tenir repercussions- per impugnar les lleis antisodomia jamaicanes. Mentre que a Barbados, la CIDH va impugnar ja fa dos anys la llei que penalitzava, amb cadena perpètua, les relacions sexuals entre homes.
Com que el govern de l’illa encara no ha donat cap resposta, però ha manifestat no estar obert a introduir cap classe de reforma, la Comissió podria arribar a la Cort Interamericana de Drets Humans.
Pel que fa a Europa, les persones LGBTI encara es troben en una situació vulnerable als països de l’est del continent. El passat any Amnistia va entregar a les autoritats russes una petició, que comptava amb 300.000 firmes, en què s’instava a posar fi a la persecució d’aquest col·lectiu a Txetxènia (Rússia). A més, el Tribunal Europeu de Drets Humans també estudiarà el cas d’un home gai que va denunciar ser perseguit, així com detencions el 2017 de persones LGBTI a l’Azerbaidjan.
QUÈ EN SAPS? GLOSSARI LGBTI >>>> ENTRA-HI i COMPROVA-HO
En els últims anys la persecució contra les persones LGBTI s’ha fet evident sobretot en els casos de Marielle Franco (Brasil) i Zak Kostopoulos (Grècia).
Marielle Franco era una defensora dels drets humans i regidora que va ser assassinada a trets el 14 de març del 2018 a Rio de Janeiro. En aquest atac, el seu xòfer, Anderson Gomes, també va morir.
Marielle era coneguda pel seu treball de denúncia de violacions de drets humans, especialment contra joves negres residents de les faveles, dones i persones LGBTI. També era molt crítica amb els abusos comesos per les forces de seguretat, ja que el seu activisme va començar després que una de les seves amigues fos morta pel foc creuat entre policies i narcotraficants a Maré.
Va ser pionera al seu país, ja que era una de les poques dones negres provinents d’una favela en arribar al món de la política, fet que la va convertir en un símbol per la seva comunitat. A més, era obertament homosexual i va proposar instituir el «Dia de la lluita contra l’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia» així com el «Dia de la visibilitat lèsbica».
Pel que fa a Zak Kostopoulos, l’activista queer, que lluitava pels drets del col·lectiu LGBTI i les persones seropositives, va ser assassinat el 21 de setembre del 2018 d’una pallissa en una joiera del centre d’Atenes. Dos homes, un d’ells el mateix propietari de la joieria, li van donar puntades al cap i a diverses parts del cos.
Després, va ser emmanillat i colpejat de nou per part del policia que va acudir a la joieria i va morir a causa d’un atac de cor provocat per les ferides. La investigació criminal contra aquests tres homes va concloure, però els acusats no tenen càrrecs ni d’homicidi ni de tortura.
Marielle i Zak encarnen la lluita del col·lectiu LGBTI i són el símbol de la situació vulnerable en la qual, per desgràcia, encara es troba avui en dia.
