Lucía Foraster Garriga Més de 30.000 homes, dones, nens i nenes moren a l’any per trets als Estats Units, on la violència per armes de foc s’ha convertit en una crisi de drets humans. Segons el nou informe d’Amnistia Internacional In the Line of Fire: Human Rights and the U.S. Gun Violence Crisis, es tracta […]
Lucía Foraster Garriga
Més de 30.000 homes, dones, nens i nenes moren a l’any per trets als Estats Units, on la violència per armes de foc s’ha convertit en una crisi de drets humans. Segons el nou informe d’Amnistia Internacional In the Line of Fire: Human Rights and the U.S. Gun Violence Crisis, es tracta d’una crisi de drets humans tolerada pel govern nord-americà, que sembla donar prioritat a la possessió d’armes per damunt de la la protecció de drets fonamentals com el de la vida o la seguretat.
Als Estats Units, mentre que la majoria dels països tenen sistemes de concessió de llicències i regulació de les armes de foc, hi manquen mesures com ara un registre nacional, i 30 estats permeten tenir pistoles sense necessitat de llicència ni de permís.
Això afecta tots els aspectes de la vida de la població nord-americana, i les dades ho reflecteixen clarament. D’acord amb les últimes disponibles, el 2016 116.000 persones van patir ferides no mortals i més de 38.000 van morir als Estats Units per armes de foc. Gairebé 23.000 van ser suïcidis (més de 62 al dia), mentre que 14.415 van ser homicidis. De mitjana, 106 persones moren al dia per armes de foc, gairebé un 20% de les més de 500 que moren en el món sencer. Aquestes dades són una anomalia en el món desenvolupat, i un cop fred de realitat en l’acalorat debat sobre les armes de foc als Estats Units.
Més víctimes afroamericanes
Com a la resta del món, els homicidis per armes de foc afecten de manera significativa la comunitat afroamericana i els nens, i també les dones víctimes de violència de gènere, la majoria assassinades amb aquest tipus d’armes. Fem una ullada a les xifres. El 2016, la comunitat afroamericana, que constitueix un 13% de la població total nord-americana, representava el 58,5% de les víctimes, i un home negre d’entre 15 i 34 anys tenia 20 vegades més probabilitats de ser assassinat per arma de foc que els seus homòlegs blancs. El 2016, 1.637 menors van morir, 862 d’ells a homicidis i 633 en suïcidis, probablement com a conseqüència de l’esgarrifós fet que 4,6 milions de nens nord-americans viuen en llars en què hi ha armes carregades i que no estan sota clau.
La violència amb armes de foc i els drets humans no són compatibles. No costa adonar-se’n. La violència amb armes de foc pot conduir, en primer lloc, a la violació del dret més fonamental, el dret a la vida. També afecta altres drets humans, com el dret a la seguretat personal, en crear una cultura en què les persones no se senten segures i viuen amb por, o el drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica. A més, en les comunitats afectades per una violència continuada, altres drets bàsics com el de la salut o l’educació també es veuen afectats. Per tot això, els països tenen l’obligació de protegir la població de la violència amb armes de foc. Cosa que els EUA, com molts altres estats, no estan fent. En aquest sentit, la crida que fa Amnistia Internacional és que s’estableixi una regulació federal significativa que adopti legislació nacional. Una legislació que, entre altres coses, controli els antecedents, reguli la concessió de llicències i el registre d’armes de foc, obligui a rebre capacitació per posseir un arma de foc, prohibeixi els fusells d’assalt semiautomàtics i altres armes d’ús militar, inverteixi en programes de reducció i prevenció de la violència, i legisli sobre emmagatzematge segur obligatori.
Si això encara no s’ha aconseguit és per la manca de voluntat política. La població continua morint i el govern federal, que té la responsabilitat de protegir la seva seguretat i les seves vides, continua sense fer res, contribuint així a empitjorar la crisi de drets humans en què s’ha convertit l’espiral de violència amb armes de foc que viu el país.
