Mobilització “No consento” contra la violència sexual

Mobilitzacions previstes de grups d’activistes d’AIC

Accions ja realitzades

• Blanes – Dissabte 29 i diumenge 30 de setembre.
• Igualada – Dissabte 29 de setembre.
• Universitat Pompeu Fabra (UPF) – Dijous 4 d’octubre.
• Poblenou (Barcelona) – Dissabte 20 i diumenge 21 d’octubre.
  
• Terrassa – Dissabte 3 de novembre.
• Barcelona (Eixample) – Dissabte 3 de novembre i Dimecres 7 de novembre.
  
• Girona – Dissabte 10 de novembre.
• UB (Campus Mundet) – Dimarts 13 de novembre.
• Clot (Barcelona) – Dissabte 17 de novembre
• Molins de Rei (Grup Pla Llobregat) – Dissabte 17 de novembre
• Castelldefels (Grup Llobregat Sud) – Dijous 22 de novembre
• Molins de Rei (Grup Pla Llobregat) – Divendres 23 de novembre
• Mataró (Grup Maresme) – Dissabte 24 de novembre
• Cerdanyola del Vallès – Dissabte 24 de novembre
• Sant Cugat del Vallès – Diumenge 25 de novembre
• Vilafranca del Penedès – Diumenge 25 de novembre
• Santa Coloma de Gramenet – Diumenge 25 de novembre

Accions per realitzar

• Granollers (Grup Granollers) – Dissabte 1 de novembre

………………………………………………………………………………………………..

Text: Lucía Foraster Garriga

Què és la violència sexual
La violència sexual forma part del nostre dia a dia, i està a tot arreu. A cada mirada lasciva que incomoda. A cada tocament, abraçada o petó no benvingut. A cada carrer pel qual passeja una dona mentre escolta algun comentari desagradable que molts pressuposen com una floreta. A cada vagó de metro en què a una noia li toquen el cul. Evidentment, també en cada violació.

La violència sexual – el màxim exponent de la qual és la violació – és una greu vulneració de drets humans i una de les manifestacions més esteses de la violència contra les dones i nenes, basada en la discriminació per motius de gènere. En realitat, és qualsevol acte de caràcter sexual contra una persona sense el seu consentiment.

La violència sexual a Espanya, una realitat silenciada
Cap dona l’hauria de patir, però la realitat és molt diferent. A Espanya, es van denunciar 788 agressions sexuals amb penetració entre gener i juny d’aquest any, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de l’Interior. Independentment d’això, segons dades de la Macroenquesta de Violència contra les Dones de 2015, el 13,7 per cent de la població femenina des dels 15 anys reconeix haver patit violència sexual en algun moment de la seva vida. Així, les denúncies presentades representen la punta de l’iceberg d’una realitat que segueix silenciada, ja que la majoria de víctimes mai no ho expliquen.

Denunciar la violència sexual, un camí ple de pedres
Per a moltes de les dones que pateixen agressions sexuals, el trauma continua. Portar un cas de violència sexual a la justícia és més que complicat. Per començar, costa molt fer el pas, primer per temor al mateix agressor i després per por a les conseqüències en la vida diària i pel sentiment de vergonya i culpabilitat. Atrevir-se a fer-ho no és fàcil, i el que ve després és un procés llarg i dur pel qual s’ha d’estar preparada.

Denunciar implica enfrontar-se a allò que s’anomena «la segona violació», a comissaries, hospitals i jutjats. Per a les víctimes, reviure tot el que ha passat es presenta com un segon atac, quan els prejudicis, els estereotips i la violència institucional s’acarnissa amb elles. L’idea que es pretén transmetre és que la dona sempre ha fet alguna cosa perquè l’ataquin: la seva forma de vestir, un gest, una paraula…, quan l’únic que compta realment és que en aquell moment ella no volia allò i que l’agressor va violar la seva llibertat sexual i va ignorar a1uell ‘no’. Ara per ara, portar un cas de violència sexual a la justícia és més que complicat, i s’acaba convertint en un camí ple de pedres.

Què demana Amnistia Internacional?

————> FIRMEU ARA el nostre MANIFEST No Consento

La violència sexual continua sent invisible i no prioritària a Espanya. En aquest sentit, des d’Amnistia Internacional lamentem l’absència d’iniciatives per part de les autoritats públiques, campanyes i accions de prevenció, la manca de serveis experts en el seguiment i recuperació de les víctimes, i la manca d’especialització de tots els agents que intervenen durant el procés d’atenció a víctimes de violència sexual.

L’obligació de l’estat és garantir una assistència digna i especialitzada a les víctimes, no pas un maltractament institucional. Volem una assistència policial, sanitària i judicial lliure d’estereotips i prejudicis, que sigui un suport per a les dones objecte de violència sexual, i no pas una pedra més en el llarg i dur camí que han de recórrer després de patir-la.