Llegir ens fa lliures i persones més informades i crítiques, eines imprescindibles per afrontar el món insegur i canviant en què ens trobem. La lectura sempre és una porta oberta a la reflexió i l’acció per aconseguir un món més just on es respectin els drets humans. Que gaudiu de la diada, i no oblideu […]
Llegir ens fa lliures i persones més informades i crítiques, eines imprescindibles per afrontar el món insegur i canviant en què ens trobem. La lectura sempre és una porta oberta a la reflexió i l’acció per aconseguir un món més just on es respectin els drets humans. Que gaudiu de la diada, i no oblideu fer-vos amb molts llibres i roses!
Text: equip tècnic d’AIC (Adriana, Alba, Alícia, Bernat, Dani i Júlia)
Aquesta és una tria personal de l’equip tècnic d’AIC que en cap cas representa l’organització ni suposa cap aval d’Amnistia Internacional a autors/es i obres seleccionades.
Bernat Aragó (Activisme)
“Adéu a l’Eddy Bellegueule”
“Història de la violència”
“Qui va matar el meu pare”
Édouard Louis
No us recomano un llibre sinó que enguany en seran tres! Es tracta d’una trilogia autobiogràfica de l’escriptor francès Édouard Louis. L’autor aborda qüestions com l’homofòbia a la societat francesa, les desigualtats de classe social, el racisme o les mancances en la salut pública.
A «Adéu a l’Eddy Bellegueule» (Salamandra, 2015), l’autor narra la seva infantesa i com el masclisme i l’LGBTI-fòbia el van portar a fugir del seu poble i la seva família, emprenent un sexili a París i canviant la seva identitat. A «Història de la violència» (Empúries, 2018), Louis relata una experiència traumàtica provocada per un episodi de violència sexual que va viure en primera persona. Per últim, a «Qui va matar el meu pare» (Més Llibres, 2019) l’escriptor es reconcilia amb el seu pare moribund, en una habitació d’hospital, mentre denuncia les retallades en el sistema públic de salut, les polítiques d’austeritat i la classe política francesa.
Alícia Artiaga (Administració i Finances)
«Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar»
Arcadi Oliveres (Angle Editorial, 2021)
Arcadi Oliveres no necessita presentació. Activista fins a l’últim dia de la seva vida i referent de diverses generacions, ens deixa aquest darrer recull dels seus pensaments i conviccions. A les nostres mans queda ser capaces de recollir el seu llegat i prendre el relleu en la defensa dels drets de les persones. Perquè com ell mateix ens diu, “estem obligats a no perdre l’esperança”.
Alba Herrera (Activisme)
«La madre de Frankenstein»
Almudena Grandes (Tusquets Editores, 2020)
Enguany no podia deixar de recomanar l’Almudena Grandes. Encara no fa un any que va morir i segueixo sense creure’m que «La madre de Frankeinstein» serà el darrer llibre seu que li podré llegir.
Si encara no ho heu fet, feu-vos amb aquest llibre o amb qualsevol dels altres «Episodios de una guerra interminable», cinc novel·les que recullen amb la senzillesa i la força tan característiques de la prosa d’Almudena històries ubicades en diferents moments de la Guerra Civil i la postguerra. Va voler emular Galdós amb els seus “Episodios nacionales”, explicant la història (o històries) de les persones que van perdre la guerra, però malauradament el sisè i últim va quedar a mig escriure. No us quedeu sense conèixer la Inés, la Manolita, el Nino, el Guillermo i la Maria, perquè us estareu perdent la força, la dignitat i el reconeixement a tota una generació que, tot i que va perdre, mai no va deixar de lluitar.
Júlia Pérez Català (Relacions institucionals)
«Jo, que no he conegut els homes»
Jacqueline Harpman (Ed. del Periscopi, 2021)
Escrita el 1995 però amb nova edició, és una novel·la trencadora i inclassificable, sense capítols, on quaranta dones engabiades en un soterrani sota la vigilància externa d’un grup d’homes armats aconsegueixen sortir a l’exterior a un món despoblat i desconegut. Encara que ho sembli, no parla de feminisme, sinó de reinventar-se, de redescobrir la llibertat i un món nou. També de la condició humana, del poder, de l’autoritarisme i, en conseqüència, de la lluita per mantenir-se i sobreviure i de la humanitat que s’ha de preservar i que ens fa iguals a totes i tots.
Autora belga d’origen jueu, part de la seva família va ser deportada i va morir a Auschwitz. La novel·la continua vigent amb tot el seu significat, fins i tot n’incorpora de nous. A mi em deixa amb una pregunta: l’autora hauria pogut explicar el mateix amb uns protagonistes masculins? I és que, encara avui, ser home o dona condiciona la llibertat personal.
Adriana Ribas (Coordinació)
«Una selva de sinapsis. Lo que escondes en tu cerebro»
Ignacio Crespo (Paidós, 2020)
Per als qui tingueu curiositat per entendre com funciona el cervell, però no tingueu ni idea de neurociència! Un llibre divulgatiu amb un llenguatge proper i divertit que analitza com les noves tecnologies permeten estudiar el cervell amb més precisió; aborda la qüestió de les emocions i els sentiments, el llenguatge, la creativitat o la consciència.
Amb referències a la filosofia, la teoria de l’evolució, les matemàtiques, i també als Simpson i a Pokemon. Un repàs a l’òrgan més fascinant i misteriós del cos humà per intentar resoldre «qui som» i «què ens fa especials». Un petit spoiler: respon preguntes, però en queden moltes més de pendents.
Dani Vilaró (Comunicació)
«Los peligros de fumar en la cama»
Mariana Enriquez (Anagrama, 2017)
Un llibre de dotze contes fascinant, del primer a l’últim. El que fa l’argentina Mariana Enriquez és molt interessant: des de les coordenades més clàssiques del gènere de terror (fantasmes, aparicions, morts), i la foscor que ens recorda a autors com Shirley Jackson o Stephen King, Enriquez reparteix estopa al món d’avui. «La realidad da miedo», explicava fa ben poc en una entrevista televisada. I és una veritat innegable, que ella trasllada a la ficció.
Són contes terriblement polítics i a voltes extrems, amb un estrany aire punk però alhora sensible, que projecten una mirada molt singular sobre una quotidianitat malaltissa, sinistra. També hi és molt present una violència que colpeja inesperadament les persones des de qualsevol àmbit: família, amistats, veïns… Un consell, feu-me cas: llegiu-los, però no ho feu abans d’anar a dormir!
*Des d’aquest enllaç us podeu descarregar totes les recomanacions en format PDF
