Una primera Assemblea

A un mes de l’Assemblea General Federal (AGF) d’Amnistia Internacional i discutint-ho amb el grup de Terrassa del qual formo part des de fa un any, es proposa que dos membres del grup assisteixin a la cita, a Donostia, el cap de setmana del 23 d’abril.

Llavors era la primera vegada que sentia parlar de l’AGF i en veure que es tractava d’un dels esdeveniments més rellevants per a l’organització, on es tracten temes tant de l’àmbit intern com de l’extern i es prenen decisions importants, vaig decidir participar-hi.

Text: Mbacke Ndao, activista del Grup local de Terrassa d’AI

La gent

Abans de començar l’AGF ja havia conegut un activista del grup de Madrid, unes noies del grup de Elx i alguns membres del grup de Donostia, on tenia lloc l’AGF, i el primer que vaig percebre és que tots tenien una mentalitat oberta i enfocada al canvi per a treballar i vetllar pels drets humans. Al principi em vaig sentir com el “nou” que acabava d’aterrar, però de seguida vaig veure que hi havia gent que també hi era per primera o segona vegada, cosa que em va tranquil·litzar. La gent era respectuosa, empàtica i totes aportaven a la seva manera el seu granet de sorra.

El contingut

Pel que fa al contingut de l’Assemblea, es va dividir en tres blocs principals: drets humans, organització interna i comptes i resultats de l’organització.

Tot i que en el primer bloc van sortir temes interesants vaig trobar a faltar més qüestions específiques de drets humans que l’organització està treballant actualment. Però després de viure els debats del segon bloc tot el dissabte a la tarda, vaig entendre que bàsicament era per una qüestió de temps.

Durant els debats vaig detectar que hi havia gent compresa per la causa, gent molt qualificada i altament motivada, amb moltes idees noves. Tot i que al principi pensava que era el més jove de l’AGF, després vaig conèixer més gent jove del grup de Madrid i també d’Andalusia.

La xerrada per part de la Nilofar Bayat respecte a la situació de les dones a l ‘Afganistan i l’entrevista a Philip Luther sobre la situació d’apartheid contra la població palestina per part d’Israel van ser de les que més van captar la meva atenció. De fet en aquest última vaig fer la meva primera intervenció al plenari, davant de més de 200 socis i sòcies assistents a l’AGF.

L’organització

Penso que va ser adequada i molt dinàmica. El Kursaal, si no és el millor lloc per fer una assemblea a Donostia, segur que és un dels que té més capacitat per als que hi érem i amb diferents espais, ideals per a les xerrades, els debats, i també les pauses-cafè.

Les activitats proposades permetien interactuar amb els altres grups i persones assistents, a més de tenir temps per conèixer la bonica ciutat de Sant Sebastià, on no havia estat fins aleshores.

Una experiència molt valuosa i recomanable

L’Assemblea General Federal va complir les meves expectatives i sens dubte participar-hi va ser la millor decisió. És un esdeveniment on vaig conèixer i posar cares a socis i sòcies, i activistes d’altres grups de la secció, on vaig poder escoltar diferents punts de vista, opinions i debat.. molt de debat! I on també vaig poder aportar i dir-hi la meva.

Si es dona l’ocasió, repetiré amb molt de gust l’any vinent i animo a participar a qualsevol activista de grup o soci, ja que et permet tenir una visió més completa de la organització, conèixer altra gent i aportar el teu coneixement o experiència en la presa de decisions i governança de l’entitat.