En els últims deu anys, a Catalunya s’ha viscut un context polític i social difícil, caracteritzat per un gran malestar social que s’ha traslladat als carrers i places, provocant en alguns casos situacions de desordre públic que han anat acompanyades d’intervencions policials. Text: Júlia Pérez Català – Helena Rosinyol (Relacions Institucionals AIC) Tot i ser […]
En els últims deu anys, a Catalunya s’ha viscut un context polític i social difícil, caracteritzat per un gran malestar social que s’ha traslladat als carrers i places, provocant en alguns casos situacions de desordre públic que han anat acompanyades d’intervencions policials.
Text: Júlia Pérez Català – Helena Rosinyol (Relacions Institucionals AIC)
Tot i ser molt conscients de les dificultats de l’actuació policial, aquests esdeveniments han fet encara més evidents algunes de les deficiències del model policial actual: ús excessiu de la força, maltractaments a mans d’agents policials, manca de transparència, absència de rendició de comptes, impunitat i falta de mecanismes de supervisió de l’activitat policial, entre d’altres.
Des d’Amnistia Internacional hem denunciat en nombroses ocasions que els casos de mala praxi policial poden constituir greus violacions dels drets humans. Totes les denúncies contra agents policials haurien de ser investigades de manera ràpida, imparcial i efectiva, tant per òrgans interns com externs. Les víctimes haurien de poder rebre una reparació ràpida i adequada per part de l’Estat, i els/les agents responsables de mala praxi haurien de retre comptes a l’àmbit disciplinari i, si s’escau, penal.
Per aquest motiu, el Parlament de Catalunya fa un any que es troba immers en un procés de revisió i debat del model policial actual a través de la Comissió d’Estudi del Model Policial. Des de la nostra organització no només vam impulsar la creació d’aquesta comissió, sinó que també n’hem estat molt pendents, fent seguiment de les sessions i compareixent-hi per explicar les nostres recomanacions. El 14 d’octubre vam comparèixer-hi conjuntament amb la doctora Anja Bienert, responsable sènior del Programa Policia i Drets Humans d’Amnistia Internacional a Països Baixos, i referent en posicionaments globals d’Amnistia Internacional en qüestions policials.
En tot aquest procès, una de les nostres peticions principals és la creació d’un mecanisme de control extern de la policia amb capacitats per investigar, avaluar i controlar l’actuació policial.Un òrgan així seria clau per garantir una rendició de comptes efectiva, que eviti la impunitat en casos de mala praxi policial i estableixi la confiança en el cos de tota la població.
Però… com hauria de ser aquest mecanisme de #MésControl? Per garantir-ne la independència hauria d’estar vinculat al Parlament de Catalunya i disposar d’absoluta independència operacional, sense cap interferència política o policial en les investigacions que realitza. Els seus membres haurien de ser escollits d’acord amb les seves competències professionals i sense cap vinculació amb la policia. També hauria de comptar amb un pressupost suficient per a poder complir la seva missió, que li permetés disposar dels recursos materials i humans necessaris per a dur a terme les seves anàlisis i investigacions.
El seu mandat hauria de ser prou ampli per permetre al mecanisme revisar totes les àrees de treball policial, sense limitar-lo únicament a casos greus. També hauria de poder investigar d’ofici qualsevol assumpte inclòs en el seu mandat: queixes d’una persona afectada, testimonis d’una actuació policial, o observacions d’altres persones o organismes tercers, com organitzacions de la societat civil. A més a més, la policia hauria de tenir l’obligacio d’estar en contacte amb aquest mecanisme i informar-lo d’accidents particularment greus, com mort o ferits greus en el context d’una intervenció policial.
Finalment, i un dels requisits més importants és que les seves resolucions haurien de ser vinculats. El mecanisme hauria de poder exigir una resposta motivada a les autoritats competents en el cas de falta d’implementació de les seves conclusions.
Tot i això, malgrat que la creació d’un mecanisme de control extern és molt rellevant per la legitimitat del cos i la rendició de comptes, és només un element més que completa a d’altres: el control intern, el poder judicial, altres mecanismes nacionals o internacionals, etc. Únicament amb un sistema format per diverses capes de control i que actuï de manera conjunta podrem assegurar un control efectiu de l’actuació policial.
