Des que van tornar al poder fa poc més d’un any, els talibans han dut a terme un atac sostingut i general contra els drets humans. Persecució de grups i ètnies minoritàries, repressió violenta de protestes pacífiques, supressió de drets de dones i nenes i execucions extrajudicials i desaparicions per estendre la por entre la […]
Des que van tornar al poder fa poc més d’un any, els talibans han dut a terme un atac sostingut i general contra els drets humans. Persecució de grups i ètnies minoritàries, repressió violenta de protestes pacífiques, supressió de drets de dones i nenes i execucions extrajudicials i desaparicions per estendre la por entre la població, són alguns dels ingredients de la seva lamentable recepta.
Text: Dani Vilaró (Comunicació AIC)
A tot això li hem de sumar la impunitat generalitzada a tot el país per crims com la tortura, els assassinats de represàlia i els desallotjaments forçosos de qui gosa oposar-se als talibans. Aquests havien promès inicialment respectar els drets de les dones i la llibertat de premsa, i una amnistia per a funcionaris del govern, però un any després tot això ha resultat en paraules buides: la velocitat amb què estan desmantellant 20 anys d’avenços en matèria d’aquests drets és impressionant. Qualsevol esperança de canvi s’ha esvaït mentre els talibans miren de governar mitjançant la repressió violenta i la impunitat absoluta.
Les detencions arbitràries, la tortura, les desaparicions, les execucions sumàries han tornat i estan a l’ordre del dia. Les dones i les nenes, a qui s’ha despullat dels seus drets, afronten un futur molt negre, privades d’educació i de la possibilitat de participar en la vida pública i el món del treball.
Des d’Amnistia Internacional demanem als talibans que deixin immediatament de cometre violacions flagrants de drets humans i crims de dret internacional. Com a autoritats de facto d’Afganistan, els talibans han de restablir, protegir i promoure amb caràcter urgent els drets del poble afganès. Per impedir que la crisi de drets humans de l’Afganistan segueixi escalant, la comunitat internacional ha de prendre mesures significatives perquè els talibans retin comptes d’aquests crims.
La repressió pels talibans de la llibertat d’expressió s’adreça a persones que defensen els drets humans i activistes de la societat civil, moltes de les quals han estat objecte de fustigació, amenaces, detenció i fins i tot assassinat com a resultat directe de la seva activitat pels drets humans. La llibertat de premsa també és objecte d’atac: des del Centre Governamental de Mitjans de comunicació i Informació (GMIC) s’ha dictat una ordre de redacció poc precisa que prohibeix als periodistes publicar històries “contràries a l’islam” o que “insultin figures nacionals”. L’any passat, més de 80 periodistes van ser detinguts i torturats per informar sobre protestes pacífiques.
Des d’agost de 2021, s’han rebut informes generalitzats sobre soldats talibans que colpegen i torturen persones per considerar que han infringit edictes talibans o a qui acusen de treballar amb el govern anterior. Centenars de persones civils han estat detingudes arbitràriament. A moltes les colpegen amb fusells o les assoten durant l’arrest.
Restriccions a dones i nenes
Des que van prendre el poder, els talibans sotmeten les dones a una violència creixent. Desenes de dones han estat detingudes i torturades per participar en protestes pacífiques per exigir els seus drets, enmig de restriccions creixents que els han despullat de les seves llibertats. Els talibans han restringit el dret a l’educació, amenaçant molt seriosament el futur de milions de nenes afganeses. Quan fa poc més d’un any, el 17 de setembre de 2021, van reobrir les escoles de secundària, els talibans van prohibir l’assistència a les nenes que cursaven graus superiors al 6è afirmant que era una situació temporal mentre contractaven més mestres i garantien que hi havia condicions “apropiades” per a l’educació segregada per gènere. Fins avui, no s’ha implementat cap d’aquests plans.
Paper de la comunitat internacional
El primer informe del relator especial de l’ONU sobre la situació dels drets humans a l’Afganistan, fet públic fa poques setmanes, ha de ser un toc d’atenció a la comunitat internacional sobre la necessitat urgent que s’estableixi un mecanisme de rendició de comptes per posar fi a les flagrants violacions de drets humans comeses pels talibans a l’Afganistan. Aquest informe és una contribució fonamental a la documentació existent sobre l’actual crisi al país. El relator especial posa en relleu la reculada important en els assoliments aconseguits a l’Afganistan pel que fa a drets de les dones, educació de les nenes, protecció de les minories, accés a la justícia, llibertat d’expressió i d’associació, entre altres drets fonamentals.
Tot i les promeses realitzades en les negociacions de pau de Doha i en anuncis posteriors quan es van fer amb el control de l’Afganistan a l’agost de 2021, els talibans no han complert la “amnistia general” que van anunciar i en els darrers dotze mesos han continuat vulnerant drets amb impunitat gairebé total. La comunitat internacional no pot mirar cap a una altra banda: els Estats membres del Consell de Drets Humans de Nacions Unides han de posar en marxa plans d’acció amb terminis predeterminats per a pressionar les autoritats de facto talibans perquè posin fi immediatament a aquests abusos i violacions de drets humans.
Posem xifres a la repressió: s‘està negant a més de 850.000 nenes de nivells superiors al sisè grau el seu dret a l’educació. Això se suma a l’exclusió de les dones del món del treball, els viatges, la participació en la política i en la societat i moltes situacions més. Músics, artistes i persones relacionades amb llocs culturals també es troben en situació de risc, segons l’informe, malgrat les garanties realitzades pels talibans fa un any que el país no cauria en les violacions dels drets culturals que es van observar fa 20 anys.
Els informes de reducció de l’espai de la societat civil, pallisses i detencions de manifestants, incloses dones, atacs contra periodistes i silenciament de mitjans de comunicació que també han estat documents pel relator especial subratllen a més la documentació prèvia recopilada per Amnistia d’aquestes violacions de drets humans al país.
L’Afganistan es troba en una cruïlla un any després de la presa del control del país per la força pels talibans. És evident la necessitat de continuar donant suport al mandat del relator especial i la necessitat de fer esforços més concertats per a superar la bretxa en matèria de rendició de comptes. La comunitat internacional ha d’aprofitar l’oportunitat que li ofereix aquest informe i implementar les seves recomanacions. Sense un govern inclusiu i un marc jurídic i unes institucions adequades, els drets del poble afganès continuaran sent trepitjats.
