Lucía Foraster Garriga Segons la Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, s’entén per tortura qualsevol acte en què s’infligeixen intencionadament a una persona dolors o patiments greus, siguin físics o mentals, amb la finalitat d’obtenir d’aquesta o d’una tercera persona informació o una confessió, de castigar-la per un […]
Lucía Foraster Garriga
Segons la Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, s’entén per tortura qualsevol acte en què s’infligeixen intencionadament a una persona dolors o patiments greus, siguin físics o mentals, amb la finalitat d’obtenir d’aquesta o d’una tercera persona informació o una confessió, de castigar-la per un acte que hagi comès o que se sospiti que hagi comès, o d’intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, o per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de discriminació, quan els esmentats dolors i sofriments els infligeix un funcionari públic o una persona en exercici de funcions públiques, a instigació seva, o amb el seu consentiment o aquiescència. Una definició força àmplia que no es pot reduir, com es fa massa sovint, al dolor i patiment infligits a una persona.
Prohibició de la tortura a nivell internacional
La tortura està prohibida Internacionalment. El dret internacional humanitari i el dret internacional dels drets humans estableixen una prohibició total de la tortura i d’altres tractes cruels, inhumans o degradants, així com de qualsevol atemptat contra la dignitat personal. Una prohibició que deriva dels Convenis de Ginebra de 1949, els Protocols addicionals de 1977, la Convenció Contra la Tortura de 1984, i altres instruments internacionals. Així, cap Estat pot torturar ni permetre cap forma de tortura o altres tractes cruels en cap cas, ni sota cap justificació, ja que aquests són considerats crims de dret internacional.
La trista realitat
Tota aquesta informació està molt bé. Però una cosa és la teoria, i una altra, la pràctica. Malauradament, empreses de tot el món segueixen obtenint beneficis de la venda de material com porres amb pues, cinturons paralitzants i grillons. Per tant, la tortura continua existint. De fet, durant els últims cinc anys, Amnistia Internacional ha informat sobre actes de tortura a 141 països. Com pot ser? Segons Ara Marcen Naval, assessora de promoció pel Control d’Armes, Comerç de Seguretat i Drets Humans d’AI és molt senzill: «mentre aquest material [concebut per infligir dolor i por] es trobi en el mercat, els torturadors el seguiran utilitzant».
La solució
Passa per una legislació amb doble estratègia. Una legislació que, d’una banda, prohibeixi el material intrínsecament abusiu (immobilitzadors de coll, bastons amb pues o llastats, guants atordidors, dispositius corporals de electroxoc…); i que, de l’altra, reguli el material que, tot i tenir una finalitat legítima, s’utilitza habitualment de forma indeguda, com ara els dispositius d’immobilització, agents de control de disturbis com el gas lacrimogen, armes estàndard que s’utilitzen per colpejar, com porres i bastons…).
Què demana Amnistia Internacional?
Encara avui dia, malauradament, molts governs es dediquen a negar i encobrir tortures més que no pas a investigar-les. D’aquesta manera contribueixen amb la impunitat a perpetuar aquesta pràctica esgarrifosa i a deixar desemparades les persones que la pateixen. Contràriament, els Estats tenen l’obligació de protegir totes les persones de la tortura, garantir que les víctimes obtenen justícia i que els torturadors responen pels seus crims. És per tot això que Amnistia Internacional demana als governs de tot el món que se sumin a l’Aliança Global per un Comerç sense Tortura, un històric acord presentat el 2017.
Perquè la tortura és cruel i inhumana, està prohibida pel dret internacional i no pot, mai més, justificar-se.
